El Barça s'ha convertit en el que Messi i companyia tant havien temut

BarcelonaEl Bayern de Múnic del 2020 tenia trets tàctics molt marcats, jugadors de gran nivell tècnic i també notables capacitats condicionals. Era un equip ben entrenat, però sobretot va impressionar per la seva mentalitat. Era un conjunt que jugava com si no tingués por de perdre o com si la derrota, simplement, no fos una possibilitat. Els futbolistes de la plantilla, els mateixos que estaven fent un futbol ben pobre amb Niko Kovač, van creure a cegues en la idea de Hansi Flick i la van aplicar amb un punt de fanatisme que va sorprendre a molts.

"No podeu jugar amb la línia defensiva tan amunt –deien els experts–, que Mbappé i Neymar us liquidaran a l'espai". "No podeu pressionar de manera tan ferotge durant tot el partit, necessiteu un pla B", apuntaven d'altres. El Bayern de Flick va seguir jugant a la seva manera, va deixar a zero el PSG de Neymar i Mbappé a la final de la Champions i va guanyar els sis títols d'aquell cicle històric del 2020. Era un equip amb zel, entusiasme i una confiança fins i tot insultant en les seves possibilitats i manera de jugar. Amb aquell pla va enfonsar el Barça de Leo Messi en una nit pandèmica d'infaust record a Lisboa. És el pitjor record europeu que l'argentí i la seva generació s'emporten dels seus anys al Camp Nou. L'obra d'una bèstia negra temuda a Barcelona... fins a aquesta temporada.

Però el Bayern de Flick no va necessitar gaires gestes com la del Barça diumenge al Metropolitano. Era tan superior als seus oponents que, normalment, els aixafava sense contemplacions abans que poguessin somiar amb res que no fos acabar el partit amb menys de quatre gols encaixats. Però sí que, en determinats moments, va demostrar aquesta tenacitat i resistència a les adversitats que està exhibint el Barça de Flick. Per exemple a les Supercopes, sense les quals no existiria el sextet. A la d'Europa, un arbitratge grotesc (i una aturada miraculosa de Neuer) es va encarregar de portar el partit contra el Sevilla a la pròrroga. Un cop allà, un gol de Javi Martínez va assegurar el títol. A la d'Alemanya, el Dortmund d'un Haaland voraç havia igualat després de començar perdent 2-0. L'equip del noruec, més fresc, semblava clarament en disposició d'acabar amb el recorregut triomfal del conjunt de Flick, però Neuer es va tornar a disfressar de Krampus per espantar Haaland i evitar el 2-3 en un mà a mà claríssim. Poc abans del final, Kimmich va fer un esforç incommensurable per recuperar tot sol una pilota i es va inventar una jugada, en col·laboració amb Lewandowski, que suposava el cinquè títol d'aquell exercici frenètic. Més endavant cauria el sisè, el Mundial de Clubs.

Per què Flick no confia en els plans B?

És increïble que Hansi Flick ho hagi tornat a fer. I un altre cop amb un temps rècord. Més enllà dels títols que pugui aconseguir, el seu Barça és un equip de tremenda personalitat. La idea futbolística és innegociable i no cal pla B perquè aquest ja arriba des de la banqueta, com Ferran Torres. Què vol dir pla B? ¿Avançar-se en el marcador i cedir la iniciativa al rival? No, això Flick no ho farà mai. Entre altres motius perquè tampoc t'assegura la victòria, més aviat tot el contrari, i perquè Flick no sent el futbol d'aquesta manera. Vol guanyar, però ho vol fer divertint, emocionant i creant sentiment de pertinença. I el seu Barça és exactament això: un equip divertit, emocionant i amb gran sentiment de pertinença. Aquesta última cosa la conrea un estil de joc que casi amb la identitat i la història del club, però les arrels cal trobar-les en els jugadors. El Barça, en aquest sentit, té un tresor que es diu Masia.

Sobre l'eix Cubarsí, Marc Bernal quan es recuperi i Lamine Yamal, el conjunt blaugrana pot aspirar a construir un equip fascinant. Ben envoltats per altres jugadors fets a casa, com Dani Olmo, Alejandro Balde, Marc Casadó, Gavi o Fermín; per futbolistes que han arribat de fora però que viuen el futbol amb aquest mateix batec, com Pedri, i per les estrelles internacionals que el club es pugui permetre, cas de Raphinha, que amb l'entrenador alemany està brillant com mai.

En realitat és igual si aquest primer Barça de Flick guanya el triplet, el sextet, només la Lliga o la Copa o, fins i tot, absolutament res. Podria passar perquè el futbol és l'esport més imprevisible, però sí que es poden preveure certes coses. Una de bastant evident és que aquest equip, per plantilla, per estructura d'edat, per entrenador i per idea futbolística, pot marcar una era al club. Aquest hauria de ser el principal objectiu del Futbol Club Barcelona. Fer que això sigui possible. Al Bayern, Flick ho va guanyar tot, però va ser el somni d'una nit d'estiu.

El miracle del Barça