El Barça s'aferra amb dents i ungles a Europa (2-2)

BarcelonaEuropa és com un jutge implacable que et posa al teu lloc. I el Manchester United li ha recordat al Barça de Xavi que tot el que ha fet a la Lliga està molt bé però que si vol seguir creixent s'hi haurà d'esforçar més. Massa nerviós i inestable, el Barça ha aconseguit un empat que permet arribar amb opcions al duel d'Old Trafford. Europa sembla disfrutar torturant el Barça, fent-lo patir, posant-li bastons a les rodes. La solidesa defensiva que l'equip demostra cada setmana a la Lliga s'evaporava cada cop que Marcus Rashford agafava la pilota i feia de les seves en un partit caòtic, amb moments de bellesa però sense ordre. Aquest equip té fam i s'aferra amb dents i ungles a la competició. Al final, gairebé guanya un partit que fa uns mesos, hauria perdut segur.

Si el duel contra els anglesos havia de servir per confirmar que el Barça torna a seure a la taula dels clubs grans europeus, ha estat tot el contrari. Un toc d’atenció, un avís per a navegants. Tocarà saquejar Old Trafford si el Barça vol seguir viu a Europa, després d’una tarda de futbol que podria tenir conseqüències les setmanes vinents, ja que a més de perdre la fermesa en defensa també s'ha perdut Pedri, lesionat. Quan abans del descans el canari ha caigut al terreny de joc, amb una ganyota de dolor, tot el barcelonisme ha sentit una punxada al cor. Per acabar-ho d’adobar, el seu company més fidel, Gavi, es perdrà la tornada per targetes.

El partit arribava marcat per aquests pagaments als àrbitres en el passat que embruten la imatge del club. I Xavi vol que sigui la pilota qui faci de redemptora, la que allunyi teories conspiranoiques unint el barcelonisme. Però al Barça li fa falta futbol contra un United que ha acabat patint, ja que en absència de control el Barça s'hi ha deixat l'ànima en atacs un pèl caòtics que gairebé han servit per guanyar un partit que semblava del tot perdut un cop entrada la segona part. Raphinha, autor de l'empat, ha acabat donant cops de puny a la banqueta, frustrat per no poder acabar el partit. El caràcter que l'equip necessita, amb jugadors que se sobreposen als cops.

Jugades tàctiques

Els resultats a la Lliga convidaven a l’optimisme en un partit en què si algú s'hagués equivocat, fent sonar l’himne de la Lliga de Campions en lloc del de l’Europa League, no hauria passat res. El futbol modern no es pot entendre sense el Barça i el Manchester United, gegants globals, clubs guanyadors que busquen recuperar l’espai que han perdut els últims anys. Era un partit per disfrutar-lo. I es tenien tant de respecte els dos equips que tant Xavi Hernández com Erik Ten Hag han mogut l’equip, intentant sorprendre els rivals. Com si fossin jugadors d’escacs que fan un primer moviment poc esperat per tal de sortir amb avantatge. Xavi ha posat Araujo per la dreta en una defensa de tres, acompanyat per Marcos Alonso i Kounde. Jordi Alba quedava alliberat de fer de lateral, enviat a les trinxeres, a l’atac. Però el Manchester United també tenia sorpreses amagades i ha allunyat Rashford d’Araujo, amb la qual cosa l'ha fet atacar pel mig. Weghorst, un davanter alt com un Sant Pau, ha fet gairebé de migcampista. El neerlandès, que ha perdonat tot sol davant Ter Stegen el 0-1 a la primera part, ha quedat amb la mateixa cara de babau d’aquell dia que Messi es va encarar amb ell al Mundial, quan ha vist com Gavi, un nano 20 centímetres més baix que ell, li guanyava més d’una pilota per alt. Gavi desafia les lleis de la física.

Sòlid a la Lliga, el Barça ha entès ràpidament que Europa funciona amb lleis diferents. No és un joc per a nens, encara que no sigui la Champions. Competitiu i emprenyador, el Manchester United ha convertit Ter Stegen en l’àngel salvador del Barça. L’alemany ha fet dues aturades de mèrit en una primera part en què el Barça també ha fet mal, però sense punteria. Lewandowski semblava especialment motivat, però jugava massa lluny de l’àrea anglesa. Era un intercanvi de cops interessant, amb jugades al límit del reglament i l’afició recordant-se de Casemiro. Una afició que s'ha posat les mans al cap quan Pedri, que no girava rodó, ha caigut lesionat. La seva lesió era un ocell de mal averany, com si fes el que fes el Barça estigués destinat a ser derrotat, víctima d’un encanteri. No seria així.

I mira que Marcos Alonso ha marcat de cap, al segon pal, el primer gol en un córner. Mirada i dit al cel en memòria del pare, que en sabia de marcar gols al segon pal. Però Marcus Rashford tenia ganes de jugar. El davanter anglès, entremaliat i amb la pell dura després de superar atacs racistes, lesions i dubtes, ha mortificat el Barça. Primer, tot cames, ha superat en una cursa Alonso per batre Ter Stegen amb un xut creuat. Menys de cinc minuts després, convertia Jordi Alba en una joguina i la seva centrada acabava amb gol en pròpia porta de Kounde, que ha jugat un partit terrible i res li ha sortit. El United, com ja havia fet el 1999 a la final de la Champions contra el Bayern, aixecava un partit al Camp Nou en tot just cinc minuts. Com si fos fàcil.

Només tocava deixar-se l'ànima i jugar amb foc. Els anglesos haurien pogut fer el tercer, però ha arribat l'empat amb una centrada d'un Raphinha que de mica en mica es fa estimar. Buscant la rematada de Lewandowski, ha marcat el gol que ha espantat els visitants, que han passat a donar per vàlid l'empat. Només el Barça ha volgut guanyar, al final, ja sense Raphinha, que ha vist com el Camp Nou xiulava el seu canvi per Ferran Torres, ja que volien seguir gaudint de les curses del brasiler. No ha pogut ser. Ni Raphinha, ni triomf. Ansu, molt actiu, també ha quedat a pocs centímetres del gol en un partit on el Camp Nou va reclamar un penal per mans angleses prou dubtós. L'empat, veient bona part del partit, no és mal resultat. Però Xavi sap que, defensant així, les competicions europees seguiran sent una tortura. Aquest equip però, sembla llest per revoltar-se contra el cruel destí dels darrers anys a Europa.