El Barça s'aferra al lideratge al ritme de Lewandowski i Raphinha

BarcelonaEl Barça de Hansi Flick marxarà a l'aturada de seleccions de la mateixa manera que en l'anterior: sent el líder indiscutible de Primera Divisió. El conjunt blaugrana ha signat una nova golejada (0-3), aquest cop davant un Alabès que a Mendizorrotza acostuma a fer-se fort esperonat per una afició que no escatima esforços en esgargamellar-se animant. Amb el triomf davant l'equip vitorià, el Barça confirma que la derrota a Pamplona va ser només un accident i que la maquinària continuada greixada i funcionant a ple rendiment després de golejar el Young Boys suís i l'Alabès sense pietat.

Flick ha continuat fent rotacions, aquest cop de manera menys descarada que contra l'Osasuna, demostrant que ha après la lliçó. Aquesta vegada, l'oportunitat ha sigut per Héctor Fort, un futbolista a qui l'entrenador havia cuidat amb bones paraules però que fins ara no havia ubicat en cap onze inicial. A Mendizorrotza tocava descans per a un Kounde que ho havia jugat pràcticament tot. I, malgrat treure de l'equip un dels futbolistes més fiables, el Barça ha tornat a ser la piconadora habitual en què s'ha convertit des de l'aterratge de l'alemany a la banqueta.

La lesió de Ferran Torres als cinc minuts no ha alterat els plans d'un equip que ha trobat el gol ben d'hora, gràcies a una rematada de cap d'un Robert Lewandowski tan pletòric com Raphinha, a qui li escau especialment bé el braçal de capità. La jugada havia nascut d'una falta lateral forçada per Lamine Yamal, més discret que en altres ocasions però que sempre acaba tenint la seva quota de protagonisme. És el que tenen els genis, que fins i tot quan passen desapercebuts deixen, d'una manera o una altra, el seu rastre.

La clau d'aquest Barça és que no depèn exclusivament de la inspiració del seu futbolista més determinant, sinó que brilla com a equip. La força del col·lectiu es cristal·litza en la millora individual. I això és, en bona part, mèrit de Flick, perquè la feina d'un entrenador és fer millors els seus pupils. Damunt la gespa, els jugadors intercanvien posicions de manera trapella i, tot i que per moments pugui semblar una disposició anàrquica, és una anarquia pensada, meditada i treballada pel tècnic alemany i que els jugadors gaudeixen interpretant a ritme de rock'n'roll.

El Barça de Flick és un Barça intens, amb pilota i sense, i vertical, molt vertical. En la millor de les accepcions que pot tenir aquest concepte traslladat a l'argot futbolístic. Els blaugranes no són un equip que jugui a protegir-se i a enviar pilotades llargues a veure si la pesquen els seus davanters. No, el Barça és vertical des del protagonisme, des de voler la pilota i, de cop i volta, quan el rival comença a suar la cansalada perseguint ombres arriba, com una descàrrega elèctrica, una ocasió de gol. I una altra i una altra, perquè aquest és un equip afamat d'agradar i d'agradar-se.

Robert Lewandowski, en estat gràcia

Amb aquest relat, els migcampistes es fan un fart de connectar amb el seu trident ofensiu, que viu en estat de gràcia. Lewandowski, que ha obert la llauna a pilota aturada, ha firmat 15 minuts després un doblet rematant a plaer una nova assistència de Raphinha. El brasiler està esprement la seva millor versió des que vesteix la samarreta blaugrana. No perdona un esforç, no renuncia a cap desmarcada, sigui per rebre la pilota ell o per millorar la situació d'un company i és un corcó en la pressió. I tot això sent molt generós. Per això s'explica que els seus companys l'hagin votat com un dels capitans.

L'extrem brasiler també hauria pogut veure porteria després d'un control deliciós, però ha topat amb una gran aturada d'un Antonio Sivera que ha evitat una golejada major. També hauria pogut signar un hat trick d'assistències quan ha deixat tot sol Pedri davant de porteria just abans del descans. Al canari se li ha escapat, incomprensiblement en ell, la rematada. Un detall que no embrutarà una nova gran actuació del talent d'un migcampista del qual mai s'ha dubtat i que, ara sí, sembla haver trobat una continuïtat que el barcelonisme celebra.

De poc importava l'errada de Pedri, perquè abans Lewandowski ja havia segellat el seu tercer gol, gràcies a una assistència deliciosa d'Eric Garcia que venia precedida d'una passada trencant línies d'un Casadó que millora partit a partit amb passos de gegant. El 0-3 de la primera meitat ha sigut el resultat final, malgrat l'empenta a la segona part d'un Alabès que ha topat amb el pal i que ha vist, com en el primer temps, que li anul·laven un gol per fora de joc.

De poc importava la voluntat local, el partit estava tenyit de blaugrana. Ansu Fati, que ha disposat de mitja hora de joc per seguir acumulant minuts i sensacions, també ha enviat un llançament a la fusta i ha posat a prova un Sivera altament exigit. El marcador no s'ha mogut més. La festa estava reservada per a un Lewandowski que acumula dotze gols en onze partits.