El Barça plora la mort de Raimon Carrasco, president del club entre el 1977 i el 1978
La seva vida va estar marcada per l'afusellament del seu pare, el dirigent catalanista i catòlic Manuel Carrasco i Formiguera
BarcelonaEl Barça està de dol. Aquest diumenge ha mort als 98 anys l'expresident del club Raimon Carrasco i Azemar. El club blaugrana ha fet un comunicat en què expressa el seu dolor per la mort del que va ser dirigent entre el 1977 i el 1978. Els jugadors del primer equip lluiran un braçal negre aquest diumenge en el partit contra el Reial Madrid en record de la seva figura. El Barça ha transmès el seu més sentit condol a la seva família.
Nascut a Barcelona el 17 de febrer del 1924, Carrasco va ser president del club del 18 de desembre del 1977 a l’1 de juliol del 1978, des del final de la presidència d’Agustí Montal fins a les primeres eleccions democràtiques després de la Guerra Civil, celebrades el 6 de maig del 1978. La seva vida va estar marcada per la colpidora experiència de la detenció i afusellament del seu pare –el dirigent catalanista i catòlic Manuel Carrasco i Formiguera–, que va caure en mans de les autoritats franquistes i va ser afusellat a Burgos el 1938. De fet, la resta de la família i el mateix Raimon Carrasco també van ser detinguts en el mateix incident, però van ser bescanviats per presoners franquistes.
Al retornar a Barcelona, es va fer soci del club el 30 d’octubre del 1940, amb només 16 anys. Acabats els estudis de dret, va treballar en el sector de les assegurances i a l’empresa Indústries Agrícoles, i començava així una trajectòria professional que el va dur a la dècada del 1960 al Banc Industrial de Catalunya i a Banca Catalana, on va ser director i posteriorment president. Va participar en diverses iniciatives empresarials i culturals, entre les quals es pot destacar Òmnium Cultural o Enciclopèdia Catalana, empresa en la qual va ser president del consell d’administració del 1996 al 2006.
Lligat als sectors catalanistes
Vinculat als sectors catalanistes més dinàmics de l’època, va ser cridat per Narcís de Carreras per incorporar-se com a vocal de la junta del club que va presidir des del gener del 1968. La seva presència en les directives d’aquella època provocava una gran incomoditat a les autoritats, perquè automàticament feien recordar l’assassinat del seu pare. No obstant això, Carrasco va ser l’únic company de la directiva de Narcís de Carreras que Agustí Montal va voler incorporar a la seva candidatura del 1969. El va fer secretari. D’aquesta manera, va ser un dels membres fonamentals de l’equip de Montal, que va forçar la catalanització del club fins allà on era possible i va optar per una política de fermesa davant les arbitrarietats esportives que patia el club, segons recorda el Barça en la seva web. El 1973 Montal va revalidar la presidència, i Carrasco va esdevenir aleshores vicepresident del club, càrrec que ocupava mentre seia a la llotja del Santiago Bernabéu el dia del 0-5, una de les seves alegries més grans, que s’esdevenia justament el dia del seu 50è aniversari. Tota la vida va recordar que aquell havia sigut el millor regal d’aniversari que li havien fet mai.
Guanyador del primer títol des del 1974
El desembre del 1977 Carrasco es convertiria en president del Barça. Només va ocupar el càrrec sis mesos. Va viure la final de la Copa del Rei, que es va guanyar davant la UD Las Palmas, i era el primer títol des de la Lliga del 1974. Va ser el primer títol des de la fi de la dictadura, i per primer cop el club va poder oferir-lo a la Generalitat. També va presidir el partit d’homenatge i comiat a Johan Cruyff en la seva etapa de jugador, amb un Barça-Ajax disputat a l’estadi el 27 de maig del 1978. Però, sens dubte, la feina més compromesa del seu mandat va ser l’organització de les eleccions a la presidència del club, les primeres després de la Guerra Civil en què tots els socis podrien triar democràticament el seu màxim dirigent. En aquesta comesa va ser especialment pulcre per garantir la neutralitat del club. Va guanyar Josep Lluís Núñez.
Desvinculat des d’aleshores de la direcció del club, Carrasco va estar sempre present quan es requeria la seva presència i quan se li demanava consell, segons es recorda en l'obituari que ha enviat el Barça aquest diumenge. El desembre del 2015 va rebre la insígnia que acreditava els seus 75 anys com a soci i també va fer acte de presència amb la resta de presidents en l’acte de comiat a Cruyff l’abril del 2016. Fruit de la seva trajectòria, l’any 2013 la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.