El Barça va perdre més diners que tots els clubs de la Lliga junts

BarcelonaTothom sabia que la situació econòmica del Barça era molt complicada, però la xifra agafa encara més volada quan es posa en comparació amb la resta de clubs de la Lliga. I és que el conjunt blaugrana, tot sol, va perdre més diners la temporada passada que la resta d'equips sumats. Els 481 milions de pèrdues suposen el 56% del total, segons queda reflectit en l'informe economicofinancer de la competició que s'ha publicat aquest dimarts.

El curs 2020/21 va ser el que més va rebre l'impacte del coronavirus, ja que es va haver de disputar gairebé per complet –exceptuant alguns partits puntuals, al final– a porta tancada. Sense els diners del ticketing (-53% de mitjana) i amb una baixada notable en el mercat de traspassos (-52%), on la majoria d'operacions van ser sense pagar traspàs, la patronal va acabar perdent 892 milions en el seu conjunt.

El Barça es va enganxar els dits. El club estava lligat de mans i peus als contractes elevadíssims dels futbolistes, i va veure com s'esvaïen precisament dues de les fonts d'ingressos més preuades. La venda d'entrades i d'abonaments per al Camp Nou (per als partits o el museu) suposava al voltant de 300 milions de facturació abans de la pandèmia, però l'any passat tan sols va recaptar-ne 25. Una xifra irrisòria, molt per sota de la mitjana dels altres clubs. I pel que fa a traspassos, podia arribar a generar un centenar de milions addicionals, i tan sols va obtenir-ne 44. Aquestes són les dades que ajuden a explicar per què es van disparar les despeses fins als 1.136 milions i els ingressos van caure fins als 631. Ara bé, aquests 481 milions negatius (505, abans d'impostos) també inclouen la depreciació d'alguns futbolistes com Coutinho, o l'aprovisionament de fons de cara a litigis que el club té pendents.

En el seu informe, la Lliga deixa clar que del total de pèrdues blaugranes només la meitat tenen un impacte financer immediat. La resta (depreciacions i aprovisionaments) queden reflectits al compte de resultats 20/21 en negatiu, però es compensarà en els pròxims exercicis perquè aquestes mateixes partides acabaran generant beneficis. Per posar un exemple concret, si finalment prospera la compra de Coutinho per part de l'Aston Villa, tots els diners recaptats seran considerats beneficis perquè, a efectes comptables, tot el que quedava pendent d'amortitzar es va posar com a pèrdues a la temporada 20/21. Aquesta fórmula, impulsada per Ferran Reverter, CEO del Barça en els primers mesos del mandat de Joan Laporta, suposa carregar molt la motxilla en el primer any de gestió, però després aplana el camí perquè es pugui aconseguir números verds en els pròxims exercicis. D'alguna manera, i salvant les distàncies, Laporta (el 2003) i Sandro Rosell (el 2010) van fer una operació similar.

Les pèrdues suposen un problema afegit en el límit salarial

Ara bé, el problema del Barça és que aquestes pèrdues suposen disminuir encara més el límit salarial de l'equip, cosa que posa encara més traves de cara a reforçar-se a l'estiu. Al juny es farà públic el marge que té cada club i en el cas blaugrana ja ha transcendit que no en tindrà. Al contrari, estarà excedit, i ni tan sols podrà inscriure els jugadors que arribin amb la carta de llibertat. Així, l'única manera de poder reforçar-se serà aconseguint algun ingrés extraordinari –la possible venda de Barça Studios i l'acord amb una entitat com CVC a canvi dels drets d'imatge– o venent futbolistes a altres clubs.

Independentment del mercat d'estiu, el pronòstic a mitjà termini és esperançador. La patronal ha evitat donar noms concrets, però ha assegurat que, a grans trets, els clubs sanejaran la seva economia aquesta temporada –tot i que alguns també tindran pèrdues– i arribaran beneficis de manera generalitzada a partir del curs 2022/23.