Barça: pa per avui, fam per demà?

BarcelonaL'herència rebuda i el control econòmic estricte de la Lliga són els dos arguments que fa servir el Barça per justificar la venda de patrimoni. Una acció que a la llotja asseguren que és "totalment necessària" per equilibrar els números i poder fer un equip amb cara i ulls per competir per tots els títols. El club ja havia venut un 10% dels drets televisius de la Lliga i ha tancat la venda del 15% restant. Vendre aquest actiu implica una pluja de milions per a les arques blaugranes, però també suposarà deixar d'ingressar molts diners durant les pròximes temporades.

LaLiga Impulso

El Barça va declinar dues vegades l'acord amb CVC

Javier Tebas, president de la Lliga, havia pressionat molt el Barça perquè el club s'inscrivís al projecte LaLiga Impulso. O sigui, perquè vengués un 10% dels drets televisius al fons d'inversió CVC per als pròxims 50 anys. El Barça, però, que ja havia refusat l'oferta l'estiu passat –encara que això impliqués renunciar a Messi–, va tornar a tancar la porta a CVC i va optar per negociar la venda dels drets televisius pel seu compte. La jugada li va sortir bé, al club presidit per Joan Laporta. Va garantir-se un acord que li donava uns ingressos similars (207,5 milions en efectiu, 267 milions a nivell comptable) però per la meitat de temps, 25 anys. Des d'un punt de vista financer, la jugada permetia equilibrar els comptes de la temporada 2021/22 i tancar-la amb beneficis. I també permetia esquivar els percentatges de LaLiga Impulso. És a dir, que podia destinar els diners a fer el que li convingués, sense les limitacions (només un 15% es podia destinar a la plantilla) d'aquell projecte que van signar 39 dels 42 clubs de Primera i Segona.

Tres palanques

Només ven la televisió i descarta BLM i Barça Studios

El problema és que el deute del Barça era majúscul. Per la gestió de Bartomeu, pels efectes de la pandèmia i perquè Laporta, amb l'assessorament de Ferran Reverter, aleshores CEO del club, va reformular els comptes: devaluant la plantilla i fent provisions per als litigis que té pendents el club. Per tant, els números seguien en negatiu i calia una segona injecció de milions. Una opció era aconseguir ingressos a partir de la venda de futbolistes, però a l'espera de si es pot completar la venda de Frenkie de Jong, la resta de sortides estan deixant pocs milions a la caixa. Així, calia explorar altres vies. Que són, com va batejar en el seu dia Laporta, les "palanques": els drets televisius, BLM i Barça Studios. D'aquestes, s'activa de manera imminent la de la televisió i queda descartada aquest any BLM. En canvi, la de Barça Studios, tot i que la idea inicial és no vendre-se-la, apareix com un comodí que podria activar-se a última hora.

El 15% de la televisió

El Barça ingressa 310 milions per fitxar i eixugar deute

La venda del 15% dels drets de la Lliga hauria de seguir el mateix patró que la venda del 10% inicial, tot i que el Barça només ha confirmat la durada de l'acord però no la quantitat. Així, oficiosament, a nivell de tresoreria haurien d'entrar 310 milions a les arques del club. I a nivell comptable (per al balanç de comptes) suposar 400 milions de plusvàlua. El fons Sixth Street també compra per 25 anys i el club tornaria a fer una ampliació de capital de més de 80 milions a la tercera companyia que és propietària dels drets. A curt termini, doncs, el Barça rep uns diners que destinarà principalment a reduir deute i a fitxar futbolistes. El deute correspon, sobretot, als famosos diferiments que va fer amb els jugadors, ja que, durant la pandèmia, i arran de la davallada d'ingressos, el club s'havia quedat sense tresoreria per poder afrontar alguns dels salaris milionaris dels futbolistes. El Barça va pactar, en alguns casos, una rebaixa salarial. Però en d'altres, un diferiment per abonar aquestes quantitats pendents més endavant. Diners que estan en el capítol del deute i que l'entitat pagarà en els pròxims mesos.

41 milions menys

El Barça deixarà d'ingressar el 25% dels drets de la Lliga

Vendre un 25% dels drets televisius suposa una pluja de milions a curt termini, però aquests ingressos no són gratuïts. Bàsicament perquè el club ingressarà ara, i de cop, els diners que hauria anat guanyant a llarg termini amb la venda d'aquests drets audiovisuals. L'exemple s'explica millor amb els números a la mà. El Barça va ingressar aquesta última temporada 165 milions corresponents als drets audiovisuals de la Lliga –sense comptar Copa i Champions, que van a part–. En el futur, durant les pròximes 25 temporades, al Barça li seguiran pertocant aquests diners. Ara bé, com que ja se n'haurà venut un 25% a Sixth Street, deixarà de rebre aquest percentatge. Per tant, dels 165 milions, 41,25 aniran al fons d'inversió i els 123,75 restants a les arques blaugranes. En el supòsit que els drets de televisió mantinguin el mateix valor, representarà que en 25 anys el Barça haurà acabat abonant a Sixth Street al voltant de 1.030 milions d'euros. En canvi, el fons tan sols haurà pagat per avançat uns 520 milions, gairebé la meitat. Des del club admeten que el diferencial és molt alt, però recorden que hi ha un factor de risc que assumeix Sixth Street: la previsió és que els drets es mantinguin o pugin, però si baixen el fons d'inversió es quedarà sense els beneficis que comptava tenir.

Els deures del futur

Equilibrar la massa salarial i reactivar ingressos prepandèmics

Més enllà de les "palanques" econòmiques, als despatxos nobles del Camp Nou reconeixien que calia retallar la despesa per poder fer front no només als fitxatges del present, sinó també a les incerteses del futur. Que el Barça deixi d'ingressar 41 milions en els propers exercicis implica que, si no es fan els deures, l'estiu vinent tornaran els problemes per inscriure jugadors i llavors ja no quedaran actius –o en quedaran menys– per poder vendre. Mateu Alemany i Jordi Cruyff, les dues cares visibles de l'àrea de futbol, insistien en la importància de retallar la massa salarial. Això vol dir establir una nova escala salarial que s'ajusti més a la que tenen els grans clubs europeus –el Barça era, de llarg, qui millor pagava als jugadors– i, també, moderar-se en el preu dels fitxatges per evitar amortitzacions excessives. Un cop ajustada la despesa, i per compensar els diners que es deixaran de rebre de la televisió, el Barça s'ha marcat l'objectiu per a aquest curs 2022/23 de recuperar alguns dels ingressos prepandèmics que havien caigut per culpa del covid. Això vol dir, sobretot, l'estadi –es facturaven uns 300 milions entre els dies de partit, llotges, museu i restauració– i també el màrqueting. De fet, aquest últim concepte és clau. Tal com va explicar l'ARA, remuntar els ingressos per la venda de samarretes –que corresponen a BLM– permetria revaloritzar aquesta empresa si finalment el Barça l'ha de vendre en el futur per equilibrar ingressos.

La incertesa de l'Espai Barça

El club facturarà molt menys mentre sigui a Montjuïc

Venuda la televisió i amb la incertesa de si serà necessari vendre també un percentatge de Barça Studios, al club no descarten que la temporada vinent (2023/24) s'hagi de vendre un altre actiu, el de BLM. El motiu és la construcció del nou Camp Nou. En un futur, aquest estadi generarà nous ingressos, però mentrestant el Barça haurà de fer un any de penitència a Montjuïc. Per tant, renunciarà forçosament a part dels 300 milions que pot aspirar a guanyar de ticketing aquest any. Tenint en compte que el club tindrà una previsió de despeses elevada –sense comptar possibles fitxatges–, és bastant probable que s'hagi de recórrer a aquest actiu per quadrar els números. Per això, cal que BLM valgui el màxim possible i és clau aprofitar aquest curs 22/23, i l'impacte de fitxatges com el de Lewandowski, per fer pujar al màxim el valor de l'empresa. D'altra banda, i un cop s'hagin acabat les obres, valorades en 1.500 milions, el club tindrà un estadi de primera línia mundial i augmentarà notablement la facturació. Però, esclar, haurà de tornar el préstec al fons que pagui les obres –possiblement, Goldman Sachs–. És a dir, un centenar de milions per any. Al Barça, però, asseguren haver fet els números i diuen que, malgrat aquest pagament, els beneficis del nou estadi seran prou superiors perquè l'operació surti a compte.