Un Barça de només trenta minuts: per què?

BarcelonaEn la cerca de la maduresa del joc amb una plantilla plena de joves, el Barça té un gran problema: només ensenya la seva millor cara durant els primers trenta minuts. No és un fenomen aïllat: és una tònica que ja es va poder palpar en alguns dels partits durant el primer tram de la temporada i, després de l'aturada pel Mundial, s'ha evidenciat en tots els compromisos dels blaugranes. Contra l'Espanyol, a la Copa contra l'Intercity, en la visita a l'Atlètic de Madrid i, també, contra el Betis a la Supercopa d'Espanya. Si el Barça vol plantar cara al Reial Madrid en la final d'aquest diumenge (20 h, Movistar Supercopa d'Espanya) haurà de mantenir les bones prestacions més enllà de la primera mitja hora.

Mentre que els blancs són un bloc compacte, avalat per ser els vigents campions de la Champions i de la Lliga (també de la Supercopa), el Barça és un equip en construcció i amb diversos jugadors molt joves, com Araujo (23 anys), Koundé (24), Balde (19) Pedri (20) i Gavi (18). És cert que Xavi va aterrar a la meitat del curs, però des del club van posar el comptador a zero a partir de l'estiu, amb una important inversió –a cop de palanca– per reforçar-se. El discurs que es destil·la des de la Ciutat Esportiva és que s'ha fet una notable evolució respecte al curs passat en la comprensió d'alguns conceptes de l'estil que vol implantar l'egarenc, com el tercer home, que, resumidament, seria detectar el company lliure en una situació més avantatjosa per rebre la pilota.

Un problema "mental"

En els quatre partits disputats en el retorn a la competició de clubs, la realitat és que el Barça sí que ha sigut fluid i ha desenvolupat un joc ofensiu, col·lectiu i veloç durant els primers 30 minuts de joc. Però transcorregut aquest temps, l'equip ha desconnectat, cosa que ha permès als rivals complicar-los la vida. Preguntat per aquesta qüestió, els principals arguments de Xavi han anat enfocats a la pèrdua de la concentració, als errors puntuals, a la falta de contundència a les àrees i al fet que els rivals també juguen.

Abans d'enfrontar-se a l'Atlètic i després d'haver d'anar a la pròrroga amb l'Intercity, el tècnic es va negar a parlar d'un problema de joc, si no "mental", associat, en part, a l'esmentada joventut de l'equip. Després de la victòria patida contra els matalassers, en canvi, sí que va assenyalar les dificultats en el joc, quan els madrilenys van augmentar la línia de pressió i l'equip va jugar –fins a més de 30 ocasions– endarrere amb Ter Stegen.

Els canvis destaroten l'equip

Tot i que sovint hem vist un Barça més vertical i partit, allunyat de la idea de joc que Xavi sempre defensa en públic, quan millor han jugat ha sigut quan el mig del camp ha sigut dominador. La davallada de l'equip ha acostumat a accentuar-se quan s'han canviat les fitxes a la sala de màquines. L'entrada de Kessie per De Jong (minut 58) i de Raphinha per Gavi (minut 73) contra l'Atlètic va debilitar l'equip, de la mateixa manera que, amb uns altres canvis, també va passar contra el Betis.

Davant del conjunt andalús, el Barça estava fent una de les millors primeres parts de l'era Xavi, fins que van arribar els canvis. Diversos factors ajuden a entendre com va funcionar el mig del camp inicial format per Gavi, De Jong i Pedri. Quan la defensa recuperava, els tres migcampistes s'alternaven per fer moviments d'atracció del rival –la pressió del Betis– anant a buscar la pilota en la sortida de joc i desmarcant-se per avançar cap a camp contrari. Tots tres s'alternaven compaginant els seus moviments, combinant entre ells i, quan ja havien atret la pressió rival, sovint descarregant a les bandes, especialment a l'esquerra.

Tant Alba com Roberto, els laterals, van ser molt més participatius al primer temps i es van beneficiar del ritme alt proposat per Gavi, De Jong i Pedri. El neerlandès, de pivot, aportava mobilitat per anar a recollir la pilota a camp propi -i mossegava en la pressió quan la tenia el Betis-, mentre que l'andalús i el canari s'encarregaven de distribuir el joc de pressa, trencant la línia de pressió rival. En resum: en la sortida de pilota, els centrals i de Jong es beneficiaven dels moviments de Pedri i Gavi atacant l'esquena dels rivals i orientant el joc.

Una dada és especialment reveladora: de les 49 passades que va repartir Pedri a la primera meitat (amb De Jong de soci), 34 van ser a camp rival. En canvi, a la segona meitat (Busquets va entrar pel neerlandès al minut 63), de les 40 servides, només 22 van ser en terreny del Betis.

L'efectivitat a les àrees

En definitiva, que el mig del camp del Barça entri en joc ofereix més riquesa col·lectiva i l'equip troba molts més recursos més enllà de fer arribar la pilota a Dembélé i que el francès busqui fer la guerra pel seu compte. Però per canviar el signe del marcador també cal efectivitat. La creació d'oportunitats és coral, però la rematada depèn del talent i de la inspiració individual. Els blaugranes van rematar fins a 12 vegades contra el Betis, 6 de les quals entre els tres pals. Lewandowski i Ansu, els golejadors, van protagonitzar quatre rematades cadascun. De la mateixa manera que Ter Stegen va ser decisiu amb les seves aturades.

El gran repte del Barça és deixar de ser un equip de només 30 minuts, una tònica que només li serviria en la Kings League de Gerard Piqué, en què els partits duren 40 minuts. En la final contra el Reial Madrid, caldrà molt més.