Per què el Barça no troba tant a faltar Araujo?

BarcelonaIñigo Martínez i Pau Cubarsí comparteixen una virtut: tenen bon peu. Un és esquerrà i l'altre és dretà, factor que també ajuda el Barça a tenir més diversitat en la sortida de pilota, però sobretot són jugadors importants en aquesta faceta del joc perquè tenen la calma, la visió i la qualitat de passada per trobar els companys que ja se situen a l'esquena d'alguna línia del rival. La dinàmica ofensiva de l'equip en surt afavorida, però també la defensiva. Ara ho veurem. 

Per tal d'atacar com ho vol fer Flick, amb vigor, voracitat i persistència, també és fonamental que l'equip s'ordeni amb la pilota. Si no fos el cas, el futbol del Barça acabaria esdevenint un campi qui pugui. Tenir dos centrals creatius i amb el talent de connectar amb els de dins és el germen per sentir-te un equip dominant amb pilota.

El nou Barça de Flick, en aquestes primeres jornades de Lliga, ha exhibit una excel·lent riquesa en el joc interior. Tot comença amb Iñigo i Cubarsí, sobretot Cubarsí, que s'encarreguen de la primera passada. Un cop feta, els Casadó, Pedri, Olmo, Lamine Yamal, que també va a dins, i fins i tot Raphinha, són els responsables de teixir el joc amb precises i dinàmiques combinacions. Lewandowski serveix com a punt de suport i per tenir la referència de l'allunyat. També el troben perquè vagi descarregant i propiciant situacions de tercer home. Aleshores, un migcampista rep de cara i ja pots atacar l'última línia del rival. El Barça no ha perdut amenaça exterior, perquè segueix tenint la profunditat de Balde i la genialitat de Lamine Yamal quan rep obert, però sobretot s'està convertint en un equip amb capacitat per desordenar el rival gràcies al seu joc interior. Això és molt complicat i, per arribar a bon port en aquesta tasca, necessites centrals amb bon peu.

I per què Cubarsí i Iñigo també són bàsics en la dinàmica defensiva de l'equip? D'entrada, es podria pensar que situant la línia defensiva tan amunt com ho fa Flick podrien patir. Cap dels dos és especialment ràpid per corregir metres a l'esquena i córrer cap enrere. Què fem? Doncs correm cap endavant. Així ho van fer a Girona. Iñigo, a qui no fa tant vèiem ficar-se sovint a la cova de manera innecessària, tallava contraatacs del rival defensant cap endavant amb agressivitat i bona lectura a l'hora d'anticipar. Cubarsí, si calia, perseguia Danjuma fins a la seva pròpia àrea perquè no es girés. Atreviment, posicionament, distàncies de relació correctes i tot l'equip funciona com un acordió a l'hora d'ofegar la sortida del rival.

Els competidors estudiaran la manera de pressionar alt del Barça i segur que miraran de trobar l'antídot. En aquest sentit, és possible que Cubarsí i Iñigo ho passin malament si algun rival és capaç d'enllaçar dues o tres passades que superin els primers jugadors del Barça que salten a pressionar. Aleshores potser podrien explotar l'esquena dels centrals del Barça. Segurament per això Flick volia Araujo a la plantilla. És el central amb més capacitats condicionals per apagar aquests incendis, però un cop recuperat caldrà veure fins a quin punt s'integra en la dinàmica col·lectiva que estem veient a l'equip. De moment, l'uruguaià continua recuperant-se de la lesió muscular severa que va patir a la Copa Amèrica.