Barça-Nike: anatomia d'una caiguda
La relació entre el club català i la multinacional nord-americana passa per un dels seus moments més delicats
BarcelonaCap llotja d'un equip de futbol pot competir amb la del Santiago Bernabéu a l'hora de fer negocis, ni la del Barça, però totes són un escenari propici perquè hi hagi moviments atractius. També ho va ser la del Narcís Sala la tarda del Sant Andreu - Europa del 28 de gener. Allà van coincidir diverses personalitats amb inquietuds que no només estaven relacionades amb el derbi barceloní. Per exemple, s'hi va poder veure el secretari de la junta directiva del Barça, Josep Cubells, i representants de la marca Meyba, que vesteix el Sant Andreu, en un moment de crisi entre el club blaugrana i Nike.
Segons ha pogut saber l'ARA, la setmana passada va haver-hi una reunió entre el Barça i Nike al restaurant Via Veneto de Barcelona que va tenir la presència d'alts càrrecs de la marca estatunidenca. Les converses van trobar alguns punts en comú, però tot plegat va quedar a l'espera que el club blaugrana prengui una decisió definitiva sobre què vol fer. Als despatxos d'Aristides Maillol frueixen per un canvi d'aires perquè, com diu a aquest diari una figura important del Barça, "hi ha hagut massa problemes amb Nike durant massa temps". De totes maneres, l'entitat catalana és molt conscient que Nike no rebrà amb una ovació càlida el trencament i que aquesta decisió molt probablement comportarà l'inici d'un litigi judicial llarg que obligarà el Barça a la provisió de milions d'euros en una etapa d'escanyament econòmic.
El Barça és a temps de vestir una altra marca el curs vinent?
"És una bogeria total i Nike ho sap", respon a l'ARA una persona coneixedora de les relacions entre el Barça i Nike a qui preguntem si és possible que el curs vinent els equips del club blaugrana vesteixin samarretes que no siguin de la marca d'Oregon. El motiu és ben clar: "Ja s'haurien d'estar produint les samarretes de la temporada vinent". De fet, a cada exercici, Nike posa com a límit al Barça el mes d'octubre per donar el vistiplau definitiu a la indumentària del curs següent, amb el propòsit de tenir temps de fabricar-la i distribuir-la per tot el món. En aquest sentit, va haver-hi tensions entre les dues entitats durant l'exercici 2021-2022 perquè fins al febrer el Barça no va tancar el nou patrocinador principal de la samarreta, Spotify. Això va provocar que Nike comencés a fabricar-la sense la publicitat i en algunes botigues es va posar a la venda d'aquesta manera.
Per tant, des del punt de vista logístic és inviable que el trencament del contracte amb Nike per atendre els cants de sirena de Puma (un interès desvelat per l'ARA el juny del 2021), New Balance o Adidas, tres de les marques que més s'han mogut per arribar a un acord amb el club català, comporti un canvi d'imatge el curs vinent. I encara és més inviable a curt termini la tercera via plantejada per Joan Laporta: autoconfeccionar-se la indumentària. Ara mateix, el Barça no disposa d'acords amb canals de distribució capaços de fer-ho possible en un tres i no res.
Un contracte poc detallat, la font de molts conflictes
La relació entre el Barça i Nike, que va començar el 1998, no s'ha dinamitat de cop. Les primeres esquerdes de la confrontació actual van sorgir el 2016, quan la multinacional nord-americana va fer un favor al club blaugrana durant el mandat de Josep Maria Bartomeu. El contracte entre les dues parts acabava el 2018 i, dos anys abans, el Barça va demanar a Nike tancar un precontracte (conceptualment nomenat short form) de 105 milions d'euros fixos i 50 en variables anuals fins al 2026, amb una clàusula per renovar-se automàticament fins al 2028 si així ho desitja Nike. La maniobra va permetre engreixar immediatament els ingressos de l'entitat quan la massa salarial esportiva ja anava cap al pedregar i va tenir com a contrapartida deixar molts aspectes oberts a les interpretacions de les dues parts. Aquesta indefinició s'ha convertit en una font recurrent de conflictes.
I així encara estan el dia d'avui, perquè aleshores van pactar que el 2018 es formalitzaria un contracte amb cara i ulls (conceptualment nomenat long contract) que, sis anys després, encara no s'ha confeccionat. Barça i Nike es van adonar el juliol del 2018, asseguts un davant de l'altre, que hi havia moltes divergències quan s'havien de posar d'acord a l'hora de detallar certs aspectes del contracte que portaven dos anys escrits sense precisió. Entre ells, destacaven la recuperació per part del Barça de les botigues i la venda al detall (com així va ser amb la creació de BLM el 2018) i el repartiment del comerç electrònic (Nike explota la venda de productes del Barça per internet fora d'Europa).
Una procrastinació reiterada
A partir d'aquell moment, les dues parts van endinsar-se en una espiral de procrastinació que ha encallat reiteradament les negociacions. Primer, va ser l'arribada de la pandèmia del coronavirus i, després, la idea que era millor esperar a les eleccions perquè així el nou president tindria l'oportunitat de firmar-lo al seu gust. Però Laporta va tornar a la llotja el març del 2021, ja fa tres anys, i ni s'ha signat el contracte long contract ni la relació amb Nike ha millorat respecte a l'etapa de Bartomeu malgrat que s'han produït diverses reunions durant aquest temps. La voluntat de Laporta sempre ha estat que el Barça tingui més autonomia, encoratjat per l'èxit de BLM, perquè té a la mà l'argument que el producte propi amb llicència té molt marge de negoci.