Un Barça amb poca màgia abans de Lió
Un gol de Messi de penal serveix als blaugranes per guanyar després de tres empats seguits (1-0)
BarcelonaL’entrenador de l’Olympique de Lió, Bruno Génésio, present ahir a la llotja del Camp Nou, segur que va prendre nota dels 40 primers minuts del Valladolid a Barcelona, durant els quals el conjunt val·lisoletà va saber anul·lar un Barça al qual li va costar activar la producció ofensiva, malgrat plantar-se al partit després d’una setmana neta d’enfrontaments. La resistència visitant va caure després d’una esplèndida excursió de Piqué que va acabar amb Messi obrint la llauna des dels onze metres, i els blaugranes van tornar al camí de la victòria (1-0) després de tres empats seguits, però els d’Ernesto Valverde necessitaran mostrar una millor cara des del principi i més encert als metres finals si no volen ensurts a Lió.
El tècnic blaugrana, l’endemà de firmar la seva renovació, va sorprendre amb l’onze. Si fa tot just un parell de mesos, abans del fitxatge sorpresa de Boateng, ens haguessin dit que un dia al Camp Nou veuríem el ghanès i Arturo Vidal compartint titularitat al Barça pocs s’ho haurien cregut. Dos futbolistes allunyats de l’ecosistema blaugrana però que ahir van jugar d’inici. Boateng va donar descans a Luis Suárez i Vidal va actuar d’interior, rellevant Rakitic. El tècnic va equilibrar la seva aposta alineant una columna vertebral formada per Piqué, Busquets i Messi, mentre que Aleñá va ocupar el lloc del lesionat Arthur i Dembélé va tornar a jugar d’inici després de la seva última lesió, deixant Coutinho a la banqueta.
Amb aquesta sacsejada en l’onze, clarament pensant en el partit de Lió, Boateng, Messi i Dembélé es van alternar les tres posicions d’atac, tot i que el punt de partida consistia en deixar a la dreta l’argentí, a l’esquerra el francès i a la punta d’atac el ghanès. Boateng va tenir la primera ocasió blaugrana, però el seu xut creuat va anar a parar a les mans de l’exblaugrana Jordi Masip, que té minuts a Primera defensant la porteria del Valladolid de Sergio González i Ronaldo Názario.
El retorn a l’onze de Dembélé va animar per moments el Barça, que s’enfrontava al Valladolid després de tres empats consecutius (dos a la Lliga i un a la Copa). El francès ben aviat va començar a fer les seves arrencades habituals i va rondar el gol quan Messi li va cedir una gran passada, deixant-lo a pocs metres de la porteria, però Dembélé va topar amb la providencialitat defensiva d’Antoñito, que va tapar el xut a temps.
Les oportunitats de Boateng i Dembélé van acabar sent un miratge, perquè els de Valverde no acabaven d’intimidar un Valladolid molt ben plantat i conscienciat que la solidaritat defensiva és innegociable en un conjunt acabat de tornar a Primera. Sergi Guardiola -un davanter que el 2015 va fitxar pel filial del Barça i va ser acomiadat el mateix dia que va firmar el contracte quan es va saber que anys enrere havia fet piulades al seu perfil de Twitter insultant Catalunya- va ser dels primers jugadors visitants a intentar inquietar una porteria sempre vigilada per Ter Stegen.
Els minuts passaven i el Barça seguia sense trobar cap escletxa, amb un Boateng erràtic i un Dembélé intermitent. Un guió que malgrat el canvi d’escenari recordava el duel de la primera volta, en què els blaugranes també van trigar a trencar el mur val·lisoletà. A Messi no li agradava el que estava veient i va començar a abandonar la banda i a anar més cap al mig. A les botes de l’argentí naixien jugades que Boateng no sempre sabia llegir, i el Valladolid es va saber beneficiar de la falta d’encert del ghanès i del fet que Dembélé pequés d’excés de velocitat en algunes accions.
L’excursió de Piqué té premi
El partit va entrar en una fase d’imprecisions, el mig del camp es va esquerdar fins a deixar d’existir i els últims minuts del primer temps van acabar amb un intercanvi de cops en què el Barça va obrir la llauna. En una jugada de contraatac (precedida, precisament, d’un contraatac rival), Ter Stegen va buscar Piqué, el central català va dirigir la conducció veloç cap al camp rival i va acabar trepitjant l’àrea, on va ser objecte de penal per una agafada de Míchel. Messi va agafar la pilota i la va ajustar al pal esquerre, amb la qual cosa va fer que el Barça marxés al descans manant al marcador després d’un primer temps gris.
A la represa, el partit va començar amb una pèrdua d’Arturo Vidal i una jugada d’atac d’un Valladolid que va voler fer un pas endavant. Poc va trigar el Barça a contestar, quan Messi va fer lluir Masip després de rematar una centrada mil·limètrica de Jordi Alba. L’intent visitant de ser més ofensiu va provocar que el Barça olorés la sang i comencés a produir ocasions: Messi ho va intentar una vegada i una altra, però l’argentí, que va veure com Masip li aturava un penal a les acaballes, no va poder ampliar el seu caseller. Luis Suárez tampoc va poder marcar. Uns gols que sí que faran falta a la Champions.
