Madrid-Barça: de l'odi sempitern a la gespa a l'amor condicional als despatxos

BarcelonaEl Barça i el Reial Madrid han protagonitzat, durant l’últim segle, una de les rivalitats futbolístiques més apassionades i mediàtiques de tot el món. La hostilitat amb què el Santiago Bernabéu rebrà aquest dijous el conjunt blaugrana, però, contrastarà amb la bona relació que mantenen les dues juntes directives. Florentino Pérez ha passat de ser declarat persona non grata al Camp Nou a convertir-se en el soci estratègic preferencial de Joan Laporta. Quins motius han portat aquests dos eterns enemics a acostar postures fins al punt d’anar de bracet en negociacions clau en què s’han defensat mútuament?

No és casualitat que el club blanc fos l’únic que no s’unís al comunicat conjunt emès per 40 dels 42 clubs de la Lliga en què es mostrava la preocupació pels fets del cas Negreira. “El Reial Madrid respecta els temps de la justícia, hem d’esperar que es resolguin les investigacions de la fiscalia”, va limitar-se a comentar el director de Relacions Institucionals del club blanc, Emilio Butragueño. El Barça i el Madrid van començar a adonar-se que es necessitaven arran de la negociació per la venda col·lectiva dels drets televisius. Una proposta avalada per la pràctica totalitat dels clubs, però que els dos gegants veien amb recel. Cap dels dos volia perdre la seva part del pastís: des de principis del segle XXI, percebien anualment prop de 140 milions d’euros gràcies als generosos contractes individuals que havien negociat amb diferents operadors televisius. La diferència amb la resta era abismal. El 2014, el tercer club que va ingressar més per aquest concepte, el València, va rebre 46 milions. 

Un any més tard, l’assemblea de la Lliga va acabar aprovant la venda centralitzada dels drets televisius amb l’únic vot en contra del Madrid. El Barça va estar-hi a favor a canvi d’imposar que els dos grans es garantissin, fins a la temporada 2021-22, un mínim del 22,8% del total dels drets, un percentatge menor al 35% que van arribar a controlar quan cada equip negociava individualment. A la pràctica, però, els permetia mantenir uns ingressos similars: des de la temporada 2015-16, el Barça ha rebut una mitjana de 152 milions, mentre que el Madrid n’ha obtingut 147. En total, això significa que el club blaugrana ha percebut 1.070 milions en els últims set anys, per 1.031 del conjunt blanc. L’Atlètic de Madrid, tercer, n’ha ingressat 788. L’Espanyol, en canvi, només 352 (una mitjana de 50 milions anuals).

Fins i tot amb l’actual repartiment, el Barça i el Madrid continuen sent dos dels equips europeus amb més ingressos televisius. En tot el continent, només els supera el Big Six de la Premier League: el Manchester City, amb 1.080 milions de lliures (1.158 milions d’euros); el Liverpool, amb 1.011 (1.151); el Manchester United, amb 990 (1.127); el Chelsea, amb 981 (1.116); el Tottenham Hotspur, amb 970 (1.104); i l’Arsenal, amb 953 (1.084). Una diferència minsa tot i la desigualtat que encara hi ha entre els dos campionats: la Premier va facturar 2.887 milions d’euros el 2021-22 pels seus drets televisius, mentre que la Lliga va quedar-se a la meitat, 1.426. 

De CVC a la Superlliga, el gran projecte de Florentino Pérez

Una diferència que Javier Tebas intenta escurçar associant-se amb el fons inversor CVC, un altre dels punts que ha unit Barça i Madrid. Els dos grans han tornat a anar per lliure i no s’han unit a la iniciativa impulsada per la Lliga: el conjunt blanc va rebutjar entrar en el projecte LaLiga Impulso, de forma que seguirà ingressant el 100% dels drets televisius en els pròxims anys, mentre que el Barça va decantar-se per l’oferta d’un altre fons de capital risc, Sixth Street, a qui va vendre el 25% dels drets televisius durant els pròxims 25 anys a canvi de 667,5 milions d'euros entre ingressos i plusvàlues. L'operació amb el proveïdor americà la va dissenyar Anas Laghrari, assessor financer de capçalera de Florentino, a través de la firma Key Capital. No va treballar gratis.

El president blanc també va donar un cop de mà a Joan Laporta mostrant-se partidari de l’esmena presentada a la nova llei de l’esport per eliminar l’aval del 15% del pressupost per als clubs, fet que va permetre que l’actual junta directiva del club blaugrana no hagués d’avalar, amb el seu patrimoni, una garantia per valor de 125 milions d’euros. També econòmica és la motivació dels dos clubs per impulsar la Superlliga europea, un projecte que, segons els seus impulsors, aportaria un pagament de 3.500 milions d’euros per als clubs fundadors. L’estreta relació entre els despatxos dels dos clubs no s'acaba aquí: Legends és soci del Reial Madrid en l’explotació del nou Santiago Bernabéu i assessorarà el club blaugrana en la comercialització de l’Espai Barça. Les dues entitats, a més, s’han ajuntat per iniciar una lluita judicial per poder explotar comercialment la marca El Clàssic, que la Lliga va registrar el 2017. Barça i Madrid, dos enemics a la gespa que s’abracen als despatxos per protegir-se.