A Donetsk amb els cinc sentits

BarcelonaEls partits de Lliga i de Copa contra el Reial Madrid exciten l'entorn culer, impacient per multiplicar els clàssics per dos i topar amb l'etern rival també en les semifinals de la Lliga de Campions. Abans, però, cal rematar la feina i eliminar el Xakhtar a Ucraïna.

Xavi és el termòmetre de l'equip, la brúixola. El migcampista de Terrassa va reconèixer al final del partit d'anada que amb el 5-1, el Barça ja tenia peu i mig a les semifinals. Les seves paraules, com les seves passades sobre el terreny de joc, són l'equilibri de l'equip. És un fet. Quatre gols són prou coixí com per evitar pensar en una remuntada del Xakhtar, i tant l'experiència del Betis, molt recent, com també l'accident contra el Getafe posen en alerta Guardiola i la plantilla.

Després del pas pel Camp Nou, qui més qui menys té clar que el Xakhtar té prou futbol com per treure els colors al Barça si els blaugranes surten adormits a Donetsk. La millor mostra d'això és l'acció de la targeta groga a Iniesta. L'únic moment en què un jugador blaugrana va permetre's el luxe de pensar més enllà, d'ignorar el partit que l'ocupava per preocupar-se pel següent –és a dir, en el cas del de Fuentealbilla, va ser pensar a arribar net de targetes a l'enfrontament amb el Madrid–, la jugada va acabar amb gol de Rakitskiy i ensurt dels de Lucescu, que es posaven 3-1.

L'ensurt als 29 segons

Abans Mkhitaryan ja havia posat la por al cos al Barça en el segon vint-i-nou de joc. Tres de les quatre ocasions en els primers tretze minuts van ser del Xakhtar. Però no es recorden perquè el Barça ja anava 1-0. Però va patir, anava a contracorrent. Estava sent dominat, perquè, tot i tenir la pilota, la iniciativa la duia Lucescu, que aconseguia que el seu equip generés les ocasions que molts pocs equips creen contra el Barça. Piqué i Busquets van veure's superats pels brasilers del conjunt ucraïnès i només la falta de punteria del Xakhtar va evitar que la sensació de perill es transformés en algun gol que ajudés Guardiola a fer teràpia. Va sortir viu el Barça, però repetir un guió de partit similar pot ser dramàtic un altre dia. I en això està Guardiola, anticipant-se a tots, avançant la fórmula per evitar que al Donbass Arena es produeixi un partit similar.

Incòmode en la sortida de pilota per la forta i avançada línia de pressió del Xakhtar, el Barça va cometre dimecres moltes més errades de les habituals en zones d'iniciació i creació. De les 52 pèrdues de pilota dels culers, el 40% les van cometre els defenses. Lucescu va proposar un partit en què el major risc no el correrien només Messi o Iniesta ajustant una passada de gol a tres quarts de camp, sinó que la teranyina la va dissenyar més a dalt per aconseguir que fossin els centrals i laterals els que arrisquessin i, per tant, la recuperació fos molt avançada i evités l'enganxifosa pressió blaugrana.

Desgast del Barça

El llest Furbescu va aconseguir que, tot i tenir el 65% de la possessió, fos el Barça qui més corregués i amenaça de tornar-ho a fer a Donetsk. El seu Xakhtar va saber saltar-se la primera línia de pressió del Barça, aprofitant que aquesta estava força debilitada sense el treball de Pedro, i va forçar que els culers recuperessin menys de la meitat de les pilotes que acostumen a recuperar a Lliga de Campions (43 dimecres, enlloc de les 102 que roben de mitjana).

Amb un joc de mitja i llarga distància, ben orientat a l'esquena de la defensa culer, el Xakhtar va evitar que Villa o Iniesta (els extrems) tallessin jugades. De fet, que Piqué recuperés el 32% de les pilotes (14), sumat al fet que el segueixin Busquets (6), Valdés (5) i Mascherano (4), és un símptoma que confirma que no va ser el Barça qui va poder manar sobre el partit. Perquè Guardiola prefereix poder robar més amunt, per desplegar el seu atac vertiginós que no deixa temps a reorganitzar-se al rival.

Dimecres, sense això, el Barça va poder guanyar i golejar, però prefereix que el partit tingui un altre ritme i passi per la pausa de Xavi, la recuperació d'Alves i els gols de Messi. No per la pausa de Messi, la recuperació de Xavi i els gols d'Alves.

Camaleònics, els de Guardiola ja han demostrat en altres batalles capacitat de sobreviure a diferents escenaris. Ningú dubta que a Ucraïna se'n tornaran a sortir, però caldrà jugar ben concentrats. La prova és dura. I l'examen –ara que no ens escolta en Pep– pot ser molt vàlid per escalfar motors abans del Madrid, per proposta de joc, al contraatac, per densificació de jugadors a les zones centrals, per pressió focalitzada. Per moltes coses que ja tindrem temps de comentar.