Al Barça li creixen ales i aixeca el vol golejant l'Athletic (4-0)

BarcelonaUna agradable sensació s’escampa pel Camp Nou. Com si fos una vella i coneguda olor, com aquella electricitat que et baixa per l’esquena quan veus la persona que t’agrada. El Barça torna a engrescar, convertit en un equip fàcil de reconèixer. Liderat per les curses d’Adama, la màgia de Pedri i un golàs antològic del nen rebel, Dembélé, és un equip a qui li han crescut ales. Després del València i el Nàpols, li va tocar rebre l’Athletic (4-0). Les llavors de Xavi ja donen els primers fruits. I el Camp Nou ho agraeix, amb una alegria que s’encomana.

És el retorn d’un Barça que vol la pilota. Que aconsegueix petites victòries ben necessàries. Després de recuperar l'autoestima a Europa, tocava encadenar tres triomfs. El darrer cop que es va aconseguir va ser a l'abril. Moltes coses han passat des de llavors. Una d’elles, l’arribada d’un tècnic metòdic, que instrueix una fornada de joves jugadors liderada per un Pedri que ha nascut per enlluernar el Camp Nou. Uns mesos en què Dembélé les ha fet de l’alçada d’un campanar i ha provocat el debat d’una afició que el va rebre amb xiulets però va acabar als seus peus quan va inventar-se el 2-0. I encara va tenir temps per donar dos regals a Luuk de Jong i Memphis, actors secundaris en un triomf brillant.

Ben cert és que l’Athletic no va amagar que el partit li feia una mica de nosa. Aquesta setmana juga la tornada de les semifinals de Copa i va sortir amb un munt de suplents. I el Barça ho va aprofitar per convertir el partit en un espectacle amb una sola porteria. També li calia, al Barça, un partit sense encaixar gols. L’aposta de Marcelino va ajudar a reforçar l’autoestima de Ter Stegen, qui portava 9 partits dels darrers 10 encaixant gols. Poca feina va tenir, l’alemany.

L’optimisme, però, molts cops és perillós. Com un bon vi, t’embriaga. I després del festival de Nàpols, no es podia punxar al Camp Nou. Exceptuant el Betis, tots els rivals en la lluita per ser a la Champions havien fet la feina. El Barça no podia fallar. I mai va fer la sensació que ho faria, malgrat que el gol va trigar una mica a arribar. El domini blaugrana, total, no es va acabar de traduir en una allau d’ocasions. I va caldre un córner per començar a fer camí. Piqué, sempre letal, va rematar al travesser i Auba, murri, va aprofitar-ho per batre Simón. Un cop l’exjugador de l’Arsenal ha entrat a l’equip, ha tornat el gol. La tan desitjada efectivitat, clau per aixecar el gol. Si el gol va portar la firma del gabonès, l’home del moment és Adama Traoré. Tan fort i ràpid, per moments sembla Gulliver traient-se de sobre habitants de Lil·liput. Cada cop que arrencava, l’Athletic patia de valent. Un dels mèrits de Xavi és haver creat un ecosistema on pot jugar un futbolista vertical com Adama i un d’horitzonal com Pedri, qui fa del futbol una forma d’art, quan vol. La unió de força i delicadesa, de poesia i rock'n'roll. El Barça obre el camp, crea espais i triga poc a recuperar la pilota. Una obra plena de detalls, de dobles lectures.

L’espectacle de Dembélé

Amb Gavi deixant-se l’ànima en cada jugada per donar descans a Frenkie de Jong, el Barça és un projecte en creixement. Només li falta acabar de sumar a la causa Ferran Torres. El valencià sap perfectament què li toca fer sobre la gespa, però encara se’l veu nerviós, com els alumnes que arriben a una escola a mig curs i encara no saben què fer per guanyar-se la simpatia dels altres. A la segona part va perdonar el 2-0 tot sol davant Unai Simón. El que sembla tan fàcil per a Aubameyang, marcar gols, ara mateix sembla una tasca titànica per a Ferran Torres, qui va acabar substituït abans d’hora.

El doble canvi de Marcelino al descans, que va reforçar la defensa amb Iñigo i va afegir perill amb el talentós Sancet, va igualar una mica les coses. En canvi, allò que no canvia és el debat sobre Dembélé, capaç de dividir el Camp Nou entre xiulets i ovacions, un cop va entrar per un Ferran de mirada perduda. Capaç de sobreviure amb suplents, l’Athletic va fer entrar alguns titulars per posar la por al cos del Barça, però va ser Dembélé qui va encarregar-se de donar continuïtat a la festa, allargant un moment tan dolç com el primer petó. Primer va inventar-se un gol preciós, i després va fer la centrada dels gols que van tancar la festa, obra de Luuk de Jong i Memphis. Dos jugadors que Xavi també necessita sumar a la causa.

El Barça de Xavi cuida la pilota, però té ales a les bandes. Sigui Adama Traoré o el francès, qui va acabar ovacionat per un estadi disposat a perdonar els pecats, ara que per fi les coses tornen a anar bé. El futbol té aquestes coses. Poden ser 90 minuts de felicitat en moments de foscor.