S'ha de confiar en Xavi

La pressa que té el club per tornar a l’excel·lència és la pressa que demostra l’equip al camp. La té Laporta i l’entoma Xavi, que és qui va parlar d’aconseguir títols a l’inici de la temporada. Després de l’aposta arriscada per millorar la plantilla a cop de palanca, es va inflar un globus amb expectatives com si, de la nit al dia, el Barça ja hagués sortit del pou. Era com prémer la tecla del flash-forward (salt endavant) per situar la institució en una pantalla nova i fer veure que els últims temps havien estat només un malson. El globus s’ha punxat prematurament i Xavi ja se n’ha adonat: “Potser el procés a Europa és més llarg del que ens pensàvem”. La pressió que té l’entrenador és enorme: a la zona noble del Camp Nou sostenen que han fet l’impossible per donar-li tot el que necessitava per competir, també, a la Champions. I ara, què?

No és cap secret que al president li va costar prendre la decisió de contractar Xavi perquè no li perdonava que hagués col·laborat amb un altre candidat i deia que el veia massa verd per al càrrec. L’elecció no va néixer del convenciment ferm i això provoca que des de la llotja es mirin l’entrenador amb certa suspicàcia. Dubtar de Xavi ara seria un error, no només per tot el que ha demostrat des de la seva arribada a contrapeu, sinó també per tot el que s’intueix que és capaç d’aconseguir amb el seu potencial. Potser la recepta urgent que caldria aplicar a tots els estaments del club és la d’aparcar la precipitació i abraçar la paciència. Així es farà créixer el projecte de debò: consolidant els fonaments en aquest any 1 real de Xavi. A la Ciutat Esportiva s’hi treballa i s’hi entrena com feia anys que no es veia, i hi ha un líder amb les idees clares.

És impossible que després de només 12 partits i tenint baixes tan determinants es pugui passar de ser un equip tendre a un equip guanyador, especialment a Europa i després d’un sorteig maleït. Atenuants a banda, és evident que cal fer autocrítica per poder jugar d’una manera més consistent. La patacada esportiva, econòmica i emocional és difícil de gestionar, però el Barça té l’oportunitat de redimir-se a la Lliga. Tot i que ara arribi la grandiloqüència del clàssic, la naturalesa de la competició de la regularitat és ben diferent del vertigen estressant de la Champions: és una cursa de fons que pot ajudar Xavi a madurar com a entrenador i, també, fer evolucionar l’equip cap a una versió més cerebral. Pilota a terra i cap fred. Dins i fora del camp, l’ansietat no és una bona companya.