El "gest" que el vestidor esperava de Laporta
Gavi, l'últim jugador que signa la renovació a un club que prioritza mimar els seus jugadors ara que s'ha tornat a la regla 1:1


BarcelonaDesprés de Ronald Araujo, Gerard Martín i Pedri, aquest divendres passava per les oficines del Barça Pablo Páez Gavira, Gavi, que es convertia així en el quart jugador del Barça en renovar el contracte aquest hivern. I ells quatre no seran els únics. Després de molts mesos de penúries econòmiques i dubtes amb el famós fair play financer, el club blaugrana ha aprofitat que torna a estar a la norma 1:1 per complir amb les nombroses promeses que el president Joan Laporta havia fet en el seu dia als futbolistes, però que, per circumstàncies, encara no s'havien pogut complir.
La secretaria tècnica feia temps que treballava en dues direccions. D'una banda, la de blindar els jugadors que ja formen part del primer equip i que han de ser claus en l'esquema de Hansi Flick. I de l'altra, seguir explorant el mercat per veure quins futbolistes poden reforçar la plantilla. En aquest segon punt, Deco havia mogut fitxa durant la tardor perquè tenia la certesa que el fair play quedaria resolt al desembre. Almenys, així ho havia promès Laporta en privat i en públic. Per tant, el secretari tècnic no només comptava que hi hauria diners per prorrogar la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor fins a final de temporada, sinó que també hi hauria cert marge per poder fer incorporacions a l'hivern i reforçar una plantilla que, en determinades posicions, considerava una mica descompensada.
És aquí on va aparèixer el nom de Marcus Rashford, un extrem anglès del Manchester United que no compta per al nou entrenador dels red devils i que estava decidit a fer les maletes aquest hivern. Era una operació relativament senzilla. El United acceptava cedir-lo, el jugador havia escollit el Barça i fins i tot estava disposat a perdonar part del seu salari per ajustar-se a les possibilitats blaugranes. Això era al desembre. Tan sols faltava tornar a la regla 1:1 i donar sortida a algun dels descartats. Un d'ells podia ser Ronald Araujo, que abans de renovar tenia una oferta molt sucosa per part del Juventus. Andreas Christensen i Ansu Fati eren els altres candidats a la rampa de sortida.
Però a finals de desembre tot es va complicar. Amb les inscripcions d'Olmo i Víctor encallades, la maquinària de compravenda i de renovacions va frenar en sec. Van ser dies de molts nervis. Al final, el cas es va resoldre favorablement per als interessos del Barça, i Laporta, empès per l'eufòria, va celebrar que el CSD donava la cautelaríssima als futbolistes amb una botifarra abans de la semifinal de la Supercopa a l'Aràbia Saudita. Per al club era una victòria i el mandatari ho aprofitava per disparar amb bala contra els que considera els seus enemics, des de la Federació a la Lliga, passant pels mitjans de comunicació i part de l'entorn barcelonista.
El cas Olmo-Víctor va provocar desconfiança entre alguns membres de la plantilla cap a Laporta
Ara bé, de portes endins el cas Olmo-Víctor no es va viure amb tanta alegria. Sobretot els primers dies de gener. Molts futbolistes no van acabar d'entendre per què s'havia hagut d'esperar fins a l'últim dia –millor dit, el temps de descompte– per tancar les inscripcions dels seus companys. Alguns es van queixar internament i Raphinha no es va mossegar la llengua quan va dir que, veient tot aquest enrenou, s'ho "pensaria dues vegades" abans de decidir fitxar pel Barça. Des del vestidor asseguren que alguns van arribar a dubtar de la paraula del president, que ja havia caminat pel filferro en altres ocasions, a l'hora de fitxar jugadors.
La norma del control econòmic de la Lliga no existia en la primera etapa presidencial de l'advocat barceloní (2003-2010) perquè la regla es va instaurar el 2012. Des que va tornar a la llotja, el 2021, hi ha topat de morros a cada mercat de fitxatges, tot i que el mandatari sempre se n'ha sortit –llevat del cas Messi–, ni que fos a l'últim minut. Com amb Jules Kounde, fitxat l'estiu del 2022, que es va perdre els dos primers partits de Lliga per culpa del fair play. No va ser fins a la tercera jornada, amb un aval personal de la junta, que va acabar debutant. Íñigo Martínez, signat el 2023, va haver d'esperar a la marxa d'Eric en l'últim dia de mercat per ser inscrit. Mentre que, aquell mateix any, un nou aval de la junta permetia l'arribada de João Félix i João Cancelo en l'últim dia de mercat. O Gavi, que va jugar durant un any gràcies a una mesura cautelar dictaminada per un jutge. Mentrestant, les dues últimes temporades s'havien frenat algunes renovacions clau amb l'excusa de les limitacions salarials del club; o bé s'havien negociat a la baixa amb la promesa que, quan les coses milloressin, el president compliria els acords verbals.
Amb la norma 1:1, el Barça comença a complir les promeses
La normalitat, el retorn a l'1:1, tornava al gener. Per tant, era l'hora de complir amb el que s'havia promès. Fonts del vestidor asseguren que alguns representants es van posar en contacte amb Deco per demanar-li que prioritzés les renovacions als fitxatges. D'altra banda, fonts del club confirmen que Laporta veia amb molts bons ulls incorporar Rashford de manera immediata, però que va acceptar de seguida les raons del secretari tècnic i va decidir tenir "un gest amb la plantilla" signant les diverses renovacions que Deco havia estat treballant discretament els mesos anteriors. En especial, les de Pedri i Gavi. Els pròxims dies està previst que també ampliï el contracte Íñigo Martínez. I més endavant, Fermín López i Marc Casadó.
I Rashford? La seva arribada s'ha mantingut a la llista d'objectius però sense ser una prioritat absoluta. A més, les seves opcions queien en picat quan la cúpula esportiva, a petició de Flick, decidia renovar un Araujo que tenia aparaulat el seu fitxatge pel Juventus. L'uruguaià passa a cobrar una mica més, tot i que manté una clàusula de sortida per a l'estiu. A curt termini, els dos jugadors que podrien marxar per generar aquest marge salarial serien Andreas Christensen, que torna a estar lesionat, i Ansu Fati, que es nega a marxar de Barcelona. A grans trets, el vestidor s'ha sortit amb la seva.