El Barça, l'herència i les companyies

"La gestió, tan senzill com això". Aquest és el diagnòstic de Gerard Piqué sobre la deriva del Barça des del triplet del 2015, aquell brillant resultat esportiu que va entaforar Josep Maria Bartomeu a la llotja del Camp Nou. Cap pega a la valoració de l'idolatrat central si no fos perquè precisament ell, com a il·lustre integrant del vestidor durant els anys d'imprudència filorosellista, també va ser beneficiat pel malbaratament salarial que encara avui llasta el club. Motivat per la seva debilitat d'origen, i sobretot després de la venda de Neymar, l'expresident va alimentar el desastre a cop de fitxatges ruïnosos i renovacions milionàries.

Fa gràcia que Piqué digui això avui, amb l'equip setè a la Lliga i eliminat a la lligueta de la Champions per primera vegada en 22 anys. Té nassos que parli tan obertament de gestió quan fa uns mesos, ja amb Joan Laporta a la presidència, va aguantar sense abaixar-se el sou fins que Leo Messi, a qui tant s'enyora, va acomiadar-se. Quan part ineludible de la gestió de la nova directiva per renovar l'argentí passava perquè el vestidor fes un gest coral a l'altura del nou contracte a la baixa de l'avui jugador del PSG. Els capitans van acabar posant-hi de la seva part, sí, però no per retenir el 10, sinó per inscriure Memphis i Eric Garcia. Altres integrants de la plantilla segueixen amb els emoluments intactes tot i el seu baix rendiment.

L'herència rebuda és la primera gran causa de l'adeu de Messi, trauma que propicia la foscor actual d'un Barça orfe de gols i de patrocinis, dos tangibles que necessita amb urgència. La segona causa del dolorós (i no reparat) comiat és la incapacitat per renegociar contractes vigents, una obligació que Laporta no va complir quan tocava. I la tercera causa són les companyies, una variable que, a diferència de l'herència rebuda, el president blaugrana sí va poder escollir. En aquest sentit, afectat per les presses, va acceptar anar del bracet de Florentino Pérez, que a canvi d'un suport a la Superlliga li va prometre influència per acabar amb la injusta llei dels avals, tan pressionant per a la butxaca de Laporta i els seus col·laboradors. L'aliança va frustrar la inscripció de Messi, que el mandatari culer havia pactat amb Tebas gràcies a la injecció de diners de CVC, una solució que Florentino, enemic declarat del president de la Lliga, rebutja ferotgement.

Quatre mesos després d'aquella tempesta, Laporta celebra el canvi de la normativa dels avals i Florentino conserva un soci important en la seva particular guerra per sacsejar el negoci del futbol. Qui sap com acabarà la jugada, però la foto actual és que el Reial Madrid va líder, té un estadi reformat i controla millor la despesa salarial. Mentrestant, Xavi ha de posar Coutinho i s'encomana a Dembélé, que juga a fet i amagar amb la renovació.