El Barça ja és un equip de segona fila a Europa (3-0)

MunicEl futbol, moltes vegades, va acompanyat d'èpica. Especialment a la Lliga de Campions. Hi ha clubs que saben escriure el relat de les seves millors nits europees des de l'èpica. Tret d'aquella nit màgica a Stamford Bridge, amb el gol d'Iniesta, aquest no és el cas del Barça. Quan el conjunt blaugrana ha guanyat a Europa és perquè ha sigut el millor. I el Barça fa temps que no està entre els millors, un grup selecte comandat per equips com el Bayern Munic, un malson cada cop que s'enfronta als blaugranes, ja relegats a la segona divisió del futbol europeu, l'Europa League, perquè el Benfica no va fallar contra el Dinamo de Kíev (2-0). La il·lusió de l'arribada de Xavi, la seva flor, va quedar trepitjada a l'Allianz Arena, un estadi que va veure un Barça petit, un grup de jugadors amb cara de vençuts, colpejats per les tres bufetades en forma de gol dels bavaresos (3-0), que si no van fer més sang va ser per no acabar d'esquinçar en mil pedaços la poca autoestima del Barça.

Reconstruir aquest equip serà un trencaclosques gegantí per a Xavi, que té un equip mancat de lideratge, que no sap a què juga, que no té cap mena de confiança i que només està impulsat pel batec i l'esperit de joves com Gavi i Nico. Toca encomanar-se a ells en la travessia pel desert per la qual camina el Barça. Ni Dembélé, focus d'esperança en la seva primera titularitat del curs, va ser capaç de donar un cop de puny sobre la taula a Munic.

A l'Allianz, en cap moment el Barça va donar sensació de poder fer ni tan sols pessigolles al Bayern, tot i que els blaugranes van intentar treure una mica d'orgull i valentia al principi del partit. El primer a intentar-ho va ser Jordi Alba, amb un xut tou a les mans de Neuer poc abans de quedar-se fora de combat per culpa d'unes molèsties que l'havien fet arribar molt just al partit. Després, una altra rematada sense conseqüències, aquest cop d'un Dembélé ubicat a la banda esquerra, potser per atacar Pavard, l'únic punt feble en la magistral maquinària competitiva del Bayern, o potser perquè Sergiño Dest, amb problemes a la dreta, encara ho hauria fet pitjor canviat de banda. De fet, sense Abde, Xavi va fer sortir el nord-americà d'extrem, cosa que va fer recordar els temps de Koeman, tot i que l'invent només duraria 45 minuts. La posada en escena del Barça, que s'hi jugava la vida, es va traduir només en tímides aproximacions dels blaugranes, que, sota la batuta del tècnic de Terrassa, no eren millor que els alemanys però almenys intentaven anar-los a buscar al seu camp.

Però tot eren petits miratges perquè el Bayern sabia que podria passar de la contemplació a l'acció quan volgués, a l'hora que a la banqueta blaugrana arribaven males notícies des de Lisboa: el Benfica s'avançava a Da Luz. Trenta minuts són els que va trigar l'equip de Julian Nagelsmann a passar d'observador a depredador, el seu mode més habitual, especialment quan juga contra els blaugranes, humiliats en els últims tres enfrontaments contra els bavaresos: del 2-8 de Lisboa al 3-0 de l'Allianz, passant pel 0-3 del Camp Nou al setembre. Trenta minuts en què van deixar al Barça tenir una mica d'orgull, creure's que podria aixecar un mica el cap sota la fina neu que queia a Munic. Trenta minuts en què Gavi, tot cor i pulmons, no es cansava de perseguir les ombres dels jugadors del Bayern.

Müller colpeja de nou el Barça

En definitiva, trenta minuts abans que el Barça es convertís, de nou, en una joguina en mans de Thomas Müller. El pitjor no va ser que el bavarès, equiparable a l'home del sac per als aficionats blaugranes, marquès la seva vuitena diana en el seu setè partit contra el Barça a la Champions, sinó com va arribar el primer gol. Robert Lewandowski, en un mà a mà amb Gerard Piqué, va saber aguantar la pressió del central català per servir una centrada picadeta a l'àrea petita, on Müller es va imposar amb comoditat a Mingueza, lateral esquerre d'urgència, i Ter Stegen, mentre que Araujo, vestit de bomber, no va arribar a temps de rebutjar una pilota que va entrar pels pèls però que despertava tots els fantasmes. Cares llargues al Barça que contrastaven amb el gest de superioritat, gairebé naturalitzat, dels bavaresos.

Amb el signe del marcador ja canviat en un tan silenciós com imponent Allianz Arena sense públic, el guió del partit quedava escrit ben aviat i esvaïa les il·lusions d'aquells que, valents, s'havien atrevit a posar un 2 a la travessa. Abans del descans, Leroy Sané en va tenir prou per enviar un cacau llunyà davant dels nassos de Frenkie de Jong, que arribava tard a tot arreu i que era incapaç de fer una d'aquelles cavalcades amb què va meravellar i enamorar a mig Europa quan defensava els colors de l'Ajax. És cert que el neerlandès juga amb molèsties, però és una còpia barata del jugador pel qual el Barça va pagar més de 80 milions. No ho va fer millor en l'acció del segon gol Ter Stegen, que va veure passar la pilota pel seu costat amb el mateix posat que un avi revisa les obres del seu barri.

El 2-0 en només 45 minuts de partit, sumat al mateix marcador a Lisboa, enviava el Barça de patac a l'Europa League. Quedava tota la segona meitat per davant, que només va servir per acabar de confirmar tota la muntanya de feina que té Xavi al davant i perquè Musiala castigués el Barça amb el tercer i li recordés que, a Europa, ja fa temps que són un equip de segona fila. Feia 21 anys que els blaugranes no queien a la fase de grups.