El Barça i la hipoteca dels gols per fer bo el pla de joc

BarcelonaEl Barça torna de Madrid sense premi. No es va donar ni l’efecte del jardinet de Messi ni cap reacció generalitzada aprofitant la microrealitat dels clàssics. La derrota contra el Reial Madrid (2-0) manté oberts els dubtes de les últimes setmanes, de punta a punta de l’esquema tàctic. Pateix en defensa per falta de rodatge i per un Umtiti que va a la seva i segueix reclamant inspiració ofensiva on segurament no n’hi ha. Els blaugranes van quedar-se sense veure porteria al Santiago Bernabéu per primera vegada des del 2006 (2-0). Van fer un total de 9 xuts, 4 entre els tres pals, centrats pràcticament en el primer temps. La seva proposta coral de liderar la possessió (55,9% per 44,1%) i de passades (643 per 490) no es va traduir en generar cap perill. Bon joc durant 50 minuts i poca cosa més.

“És frustrant”

La fórmula d’utilitzar Arturo Vidal com a fals extrem sembla caduca. Ni Nàpols ni la jornada de Lliga justifiquen el seu rol com a element d’unió entre la zona de creació i els teòrics rematadors. Antoine Griezmann i Leo Messi necessitaven que els seus companys obrissin el camp per tenir espais prop de la porteria de Thibaut Courtois. Quan Semedo i especialment Jordi Alba van desaparèixer, l’equip va enfonsar-se en els últims metres. Martin Braithwaite va signar una cursa i una ocasió clara de gol en la seva primera acció del partit. Apuntava a declaració d’intencions i es va quedar en anècdota. Ansu Fati no va tenir temps material per poder generar futbol, amb poc més de 9 minuts. Courtois es va fer molt gran sota pals. El belga va aparèixer quan calia, com els grans porters. És el primer que enllaça els dos clàssics de Lliga d’una mateixa temporada sense rebre gols des de la temporada 1974-75 (Miguel Ángel). “És molt frustrant tenir ocasions de gol i no poder veure porteria”. La lectura de Quique Setién és clara. El futbol es regeix pels gols.