A la Champions posant-hi el cor i patint de valent (1-2)

BarcelonaEl Barça serà a la pròxima edició de la Champions, després de suar la cansalada en un final èpic. S’hi ha acostat pas a pas, metre a metre, exhaust com un alpinista a punt de fer cim a l’Everest. Carregant el pes de les lesions, amb les cames cansades, vivint un viacrucis en molts partits. Al camp del Betis, la bona estrella d’un Ansu Fati que només necessita allunyar els fantasmes de les lesions per ser el far del Barça i un gran gol d’Alba van obrir el camí de la Champions amb un triomf d’or (1-2). La resta de la feina la va fer un heroi poc esperat, el porter brasiler Neto. Sense ell, l’equip hauria pogut prendre mal.

El Barça ja pot, per fi, acabar la temporada, tal com volia. Ara podrà fer les maletes per llepar-se les ferides a la platja després d’una nova temporada complicada. Un cop es va fer evident que aspirar a la Lliga era viure en un engany, el periple s’ha fet massa dur, encadenant un munt de partits com aquest contra el Betis en què toca patir en comptes de gaudir. On cal suar sang per acostar-se a l’objectiu d’una temporada convertida en una muntanya russa emocional amb unes quantes eliminacions traumàtiques pel camí i la promesa d’un futur millor a l’horitzó. Tothom té ganes que aquest futur arribi, ja que el present fa mal com una espina clavada a la planta del peu. Al camp del Betis, els sevillans sempre semblaven posar la cama més forta, més agressius, més endollats. Però el Barça va saber patir i els canvis de Xavi van canviar la dinàmica a la segona part.

Neto, salvador

El partit semblava destinat a ser un maldecap ja des de la prèvia, quan Ter Stegen va quedar-se a casa amb mal de panxa i va permetre al brasiler Neto recordar als aficionats que encara juga al Barça. L’exporter del València ho va fer prou bé: va negar el gol al Betis amb dues intervencions de nivell. A l’altra porteria, el veterà Bravo es va lesionar tot just començar i el portuguès Rui Silva, sense gaire temps per escalfar, es va encarregar de deixar amb un pam de nas Araujo quan un cop de cap del defensa uruguaià semblava destinat a ser el primer gol del partit. 

El Barça competia, però no convencia. Xavi es feia un fart de cridar demanant calma a un equip que per moments es deixava endur pel ritme de partit dels locals, tot un risc. El Barça necessitava calma i control. Bé, no tot el Barça. Com sempre, Ousmane Dembélé semblava viure en un planeta diferent i accelerava per la banda cada cop que podia. El francès segueix sent capaç d’engrescar i desesperar a la vegada, encertant i fallant. Formant part d’un esport col·lectiu com si fos un nen sense germans que juga sol a l’habitació. Les seves centrades acaben perdent-se, destinades a no ser una estadística positiva, sense trobar Memphis ni un Ferran intocable per Xavi. El terrassenc va decidir confiar en Memphis en lloc d’Aubameyang en un equip que s’agafa amb pinces per culpa de les baixes tant al mig del camp com en defensa. Després del Bernabéu, l’equip, en comptes de seguir creixent, s’ha transformat en una carbassa. L’encanteri, trencat. I Xavi s’hi deixa la gola demanant concentració a un equip que perdia moltes pilotes i permetia a Canales i Fekir escriure poesia amb els peus. Gavi i De Jong, accelerats, sempre semblaven arribar tard, però la bona feina d’Araujo i Eric Garcia evitava prendre mal. Per moments semblava que el Barça donaria com a bon resultat un empat al Benito Villamarín, malgrat que guanyar significava certificar ser a la Champions.

La llum d'Ansu Fati

Però Xavi volia guanyar, així que va remoure l’atac fent entrar Aubameyang, Adama i Ansu Fati. És a dir, va canviar tot el trident ofensiu, acceptant que no havia acabat de rutllar. I amb Ansu Fati es va fer la llum. El destí del jove davanter és sorprenent, com un conte, on sempre que torna després de lesionar-se marca. Al jove davanter només li va caldre un minut per batre Rui Silva amb un xut suau, dolç. Ansu és la llum d’un Barça que segueix patint massa en defensa. I dos minuts després Marc Bartra ja havia empatat rematant com va poder dins de l’àrea. Tot i això, el Barça no va deixar de creure i en l’últim segon Jordi Alba va inventar-se un gol partit que permet mirar cap endavant amb il·lusió als ulls. En l’últim segon, es va fer la llum. L’equip va guanyar amb el cor, mirant cap al futur amb optimisme.