El Barça s'embriaga d'optimisme (0-3)

BarcelonaCostarà fer baixar el Barça del núvol on s’ha enfilat. L’optimisme ha tornat al dia a dia dels culers, fet que ha canviat rostres i aixecat l’ànim d’un club que es mira al mirall i s’hi torna a veure atractiu. En els últims anys, al mirall hi veia reflectida una ganyota. L’equip de Xavi ha posat la directa i va estirar les orelles del Sevilla de Lopetegui. Els dos equips es trobaven a un punt a la meitat dels seus respectius camins. El Barça puja cap al cim i el Sevilla s’enfonsa als inferns, trencat per dins. A l’equip de Xavi sempre li surt cara. Als andalusos, un digne rival en els últims anys, ara li surt la creu.

Anar al Ramón Sánchez-Pizjuán, aquests últims anys, era com anar al dentista. Tocava patir. Però aquest any els nervis van durar 20 minuts, no gaire més. Un molt bon inici dels sevillans va permetre reivindicar la figura de Marc-André ter Stegen, però un cop Raphinha va marcar el primer tot es va decidir. Com si fos un combat de boxa, un cop el Barça va connectar el primer cop, va veure com al rival li tremolaven les cames. El Sevilla havia sortit valent i l’equip de Xavi va aprofitar-ho per demostrar que el rival tenia una mandíbula de mantega. El gol del brasiler va esquerdar l’ànima dels sevillans i va engrescar un Barça que ja ha aconseguit posar la seva nau amb els vents a favor, en la direcció correcta. A la classificació, per sobre, ja només hi ha el Reial Madrid.

Si Xavi va sorprendre amb el seu equip, va ser precisament per no capgirar l’equip. En lloc de fer rotacions, van jugar gairebé els de sempre, amb Balde al lateral, mentre Jordi Alba s’ho mirava amb cara de pocs amics a la banqueta. Lewandowski, convertit en el centre de gravetat de l’equip, jugava ben acompanyat per Dembélé i Raphinha. El francès va jugar un primer temps deliciós, gaudint tant com un nen davant d’un videojoc, prement els botons per fer gols. De fet, els primers minuts del Barça no van ser especialment bons, amb un partit trencat, esbojarrat, amunt i avall. Entretingut ho era, però també perillós. Un d’aquells escenaris una mica caòtics on, lògicament, se sentia ben còmode Dembélé. El francès sembla viure millor si hi ha una mica d’anarquia. Xavi, en canvi, es trencava la gola donant instruccions, reclamant control, veient com era Ter Stegen qui s’emportava tots els elogis amb dues intervencions salvadores, d’aquelles que sumen punts i guanyen partits. També Ter Stegen ha recuperat el seu millor nivell. Gairebé tot surt bé al Barça, ara. No fa tant, l’alemany no se’n sortia.

Xavi sap com vol que jugui el seu equip. Coneix l’estil, vol que la seva proposta mani. Però, en absència de control, calia imposar la llei a les àrees. Primer, amb les aturades de Ter Stegen i després amb Lewandowski menjant-se l’ànima dels defenses del Sevilla. El primer gol va venir després d’una preciosa rematada del polonès. La defensa va aconseguir treure com va poder la pilota de la línia de gol i Raphinha, puntual, només va haver d’acompanyar la pilota al fons de la xarxa per marcar el seu primer gol a la Lliga. El segon sí que el va fer el polonès, naturalment. Kounde, rebut amb aplaudiments per la que era la seva afició fa poques setmanes, va tornar a demostrar que és un defensa dels que sempre miren cap endavant, inventant-se una assistència llunyana que Lewandowski va transformar en un gol. Sort que el polonès celebra els gols rient, o es podria pensar que és un robot, la creació d’un científic brillant. Alt i fort, tan fred quan toca prendre decisions, Lewandowski ha fet de fer gols el seu dia a dia. Sembla fàcil, però no ho és. I ell, quan en marca un, busca els aficionats del Barça per treure la millor de les seves rialles, com si fos un superheroi que somriu als ciutadans a qui acaba de salvar la vida. Lewandowski sembla creat per un guionista de còmics o Hollywood.

Eric Garcia, cara i creu

Després de punxar a casa contra el Rayo el dia del debut a la Lliga, el Barça navega amb el vent omplint-li les veles. El tercer gol el va fer Eric Garcia després d’una gran jugada d’estratègia en què, de nou, Kounde va participar. El de Martorell es va estrenar com a golejador amb el Barça, però poc després es va lesionar. No tot poden ser bones notícies, ja ho sabem. Va ser l’única taca en un expedient gairebé perfecte on Xavi va poder anar fent canvis a mitjans de la segona part, pensant en un calendari que fa pujada i en tenir endollats com més jugadors millor. Jordi Alba i Frenkie de Jong van tenir els seus minuts. Sergi Roberto, convertit en un actor secundari que sempre té minuts amb Xavi, també. I un Ansu Fati que seria titular en qualsevol equip, tan bo com és, però que de moment és suplent al Barça, ja que el tècnic egarenc sap molt bé com vol jugar. I ara prefereix extrems més verticals, de sortida. La jugada li surt bé a un Xavi que veu com el seu projecte creix alt i fort, amb les arrels ben fortes a terra.

Amb Kounde finalitzant el partit de central, el Barça es va permetre el luxe d’acabar el partit amb certa mandra, com si ja tingués ganes de debutar a la Champions. La carpeta del partit de Sevilla ja estava tancada, amb un expedient a dins que parlava meravelles d’un Gavi que va ser clau, recuperant la pilota del 0-1. I demostrant de nou la seva capacitat de ser omnipresent. El Barça es va permetre el luxe de golejar sense que fos el millor partit d’un geni com Pedri. Al nou Barça, el protagonisme es reparteix, cada setmana. Un nou Barça que s’embriaga del licor del triomf, de les mels de l’eufòria. Costa no anar a dormir somiant que aquest any sí. Que aquest equip farà història.