Les ganes de menjar-se el món del Barça enfonsen el Girona

BarcelonaEl vent bufa inflant les veles del Barça, un equip jove, valent i engrescador que creu cegament en les seves capacitats. Quan Lamine Yamal surt a jugar, no li passa pel cap que pot perdre. En canvi, el Girona surt a jugar una mica espantat, conscient que el mateix vent que fa navegar ràpidament el Barça cap amunt, a ells els empeny perillosament cap al fons de la classificació. Es fa estrany pensar que fa menys d’un any el Girona era capaç de golejar el Barça tant a Montilivi com a l’Estadi Olímpic. Semblen records de fa dècades, d’una era llunyana. I no fa tant, en realitat. Aquest diumenge, el derbi no va tenir color (4-1).

El 38+15 més celebrat per Hansi Flick: els apunts en calent del Barça-Girona

Així és la vida. Cal celebrar i gaudir els bons moments sempre, perquè mai saps quan s'acabaran. El Barça va superar el Girona sent molt superior en el joc, tot i l'ensurt del gol de Danjouma a la segona part. Els homes de Míchel potser han perdut alegria, però no les ganes de lluitar. Però sempre va fer la sensació que Gazzaniga, prou encertat, jugava amb una espasa de Dàmocles damunt del cap. Que era qüestió de temps que arribés un nou gol blaugrana. En van caure quatre, al final.

Si la temporada passada el Barça s’esquerdava, enguany és un equip que no perd temps buscant excuses, ja siguin lesions, un calendari dissenyat pel seu pitjor enemic o decisions arbitrals estranyes. Un cop la pilota roda, només pensa en fer com més gols, millor. L’equip de Flick ja ho va demostrar contra l’Osasuna en aquell partit ficat amb calçador entre setmana, i va fer el mateix contra un Girona massa fluix a la primera part. L'equip gironí, que es mira al mirall i ja no hi troba aquell grup que era un dels més divertits del continent la temporada passada, va intentar rebel·lar-se al destí, però sense sort. El destí del partit estava escrit ja de sortida. El Barça era molt superior i estava preparat per tornar a allunyar-se del Reial Madrid a la classificació afegint tres punts al coixí. En una Lliga que fins fa poc era cosa de tres, ara l’Atlètic de Madrid es despenja. Ja és cosa de dos, i qui mana ara mateix és aquest Barça, que sempre transmet alegria en el joc, especialment gràcies a Lamine Yamal i Pedri.

Però hi ha diferències entre els dos jugadors. Lamine, més jove, sempre sembla que juga per divertir-se, com si fos un malabarista. Com si fos un nen que accepta reptes dels amics per fer jugades impossibles. El seu joc és hipnòtic, diferent. Veus adults amb barba concentrats que semblen patir a la gespa, no gaire lluny de l’espectacle d’un noi nascut per brillar. Pedri, en canvi, ja s’ha endut uns quants cops, a la vida. Lesions i decepcions. El canari aconsegueix que l’estadi canti el seu nom amb la mateixa sonoritat amb la qual cantaven els noms de Messi i Xavi. I com ells, s’està convertit en un líder: mou l’equip i ajuda quan toca defensar. Ja és un futbolista madur. Flick havia donat descans a Cubarsí, Balde, De Jong i un Raphinha encara moix després de l’estirada d’orelles que va endur-se a Buenos Aires amb la selecció brasilera. Uns quants canvis, però no es va notar. El barcelonisme pensava que el primer gol arribaria amb un possible penal sobre Fermín, però consultant el VAR Pulido Santana va donar la raó al Girona. A l’equip de Míchel, Asprilla era una ombra perduda i, en l’única ocasió clara, encara amb 0-0, Tsygankov va perdonar. Fa un any, aquests xuts entraven. I ara li entren al Barça de rebot, com en el primer gol del partit. Just abans del descans, Lamine va servir una falta lateral i la pilota la va desviar Krejcí al fons de la seva porteria.

A la segona part, el Girona va reaccionar i va donar emoció a aquest derbi nou de trinca, però ja amb certa rivalitat. Danjouma, de qui la gent s’havia oblidat que jugava, va aprofitar una recuperació de l'exblaugrana Arthur Melo per empatar. Però l’alegria li va durar poc a un Girona bastant defensiu. Fermin, un corcó, va guanyar una pilota i Lewandowski va posar la cama qui sap com i va fer un gol clau per a l’equip i també individualment, per seguir per davant de Mbappé a la classificació de màxims golejadors.

Tot i les ganes de Portu i Stuani, els vells rockers del Girona que van entrar a la segona part, el partit semblava decidit. Flick va fer entrar De Jong i Ferran per elevar el nivell d’un derbi que va sentenciar Lewandowski amb un segon gol quan el Girona ja cedia molts espais. Si Mbappé havia fet dos gols al Leganés, el polonès li va tornar el cop castigant un Girona que porta tot just un triomf en els últims dotze partits. El Barça, en canvi, no coneix la derrota aquest 2025 i Ferran va tenir temps per tancar la golejada amb un quart gol. Després de deixar clar qui mana a la Lliga, ja està llest per intentar classificar-se per a la final de Copa amb la tornada de les semifinals contra l'Atlètic. Els reptes no s'acaben mai, però tampoc les ganes de cruspir-se el món d'aquest equip.