“Aquella petitona d’allà és Marta Vieira, la millor jugadora del món”

BarcelonaJa no és el 2006. Però una dècada després, encara dura l’efecte que llavors iniciava una extrem brasilera esmunyedissa, imparable, espectacular. “Aquella petitona d’allà és la millor jugadora del món?”, es podia sentir a tots els camps de futbol on apareixia Marta Vieira. Fins que no tocava una pilota i arrencava a córrer, es generava un espai de dubte, per la seva lleugeresa, per la seva poca envergadura. Serà inevitable que aquest dimecres, quan el Barça surti a escalfar a Malmö abans de l’anada de quarts de final de la Champions que l’ha d’enfrontar al Rosengård suec (19h), més d’una la busqui amb la mirada i mesuri, amb els ulls, l’impacte dels cinc guardons de Millor Jugadora del Món de la FIFA (2006-2009) i Pilota d’Or (2010) que té al palmarès i que, encara ara, la fan seguir centralitzant tota l’atenció mediàtica. Moltes blaugranes ja s’hi han enfrontat, com Marta Torrejón, Míriam Diéguez o Ane Bergara amb l’Espanyol, o les mundialistes amb la selecció espanyola, i fins i tot hi ha dues que hi han compartit vestidor, Jenni Hermoso al Tyresö i Andressa Alves quan juga amb Brasil. Però Marta és Marta i, amb permís de Lotta Schelin, Vicky Losada o Alexia Putellas, serà el gran atractiu de l’eliminatòria.

“La Marta és la millor jugadora del món, per a mi. És la meva ídol, és una jugadora increïble, té moltíssimes qualitats. Representa per al futbol femení el mateix que Messi per al masculí, i això és incontestable", deia Andressa Alves als mitjans del club. No és l’única que l’admira, havent-la gaudit de prop.

“És la millor jugadora que he vist. Serà increïble enfrontar-nos-hi”, admetia a Barça TV la golejadora Jennifer Hermoso recordant la seva etapa a la lliga sueca. I la portera Sandra Paños, imaginant-se alguna intervenció que li frustri algun gol, admetia que serà “bonic” tenir al davant a “una grandíssima jugadora” com Marta Vieira, qui, per a molts, és la millor jugadora del món.

Ho és. O ho era. Miriam Diéguez, que la va patir de prop quan l’Espanyol s’hi va enfrontar en la segona ronda de la UEFA Women’s Cup –nom que rebia l’actual Champions en l’anterior format de competició–, s’aferra al fet que “els anys passen” i que Marta Vieira, tot i que continua sent “capaç de marcar les diferències” en una acció, no viu ara aquella plenitud del 2006. Ni ella, ni el futbol suec. “Llavors hi havia molta més diferència amb elles de la que pot haver-hi ara. Recordo que al mig hi jugava Formiga, era una bèstia. Eren molt molt bones, però l’Ane (Bergara) va fer un marcatge individual a la Marta i vam poder tenir-la bastant lligada. Pensàvem que la diferència era més gran però vam saber competir”. L’Umeå IK va derrotar les periquites per 3-0, una distància que Diéguez no s’imagina ara. “Haurem de comprovar en quin nivell estem, però aquí s’ha millorat en el dia a dia i hi estem cada cop més a prop. Creiem que podem passar”.

“No trigarem gaire en veure el Barça a una final europea”, va afirmar Xavi Llorens, il·lusionat. Per què no ara? “Tenim més esperances que l’any passat amb el PSG”, va dir, confiat en creuar, per fi, la frontera dels quarts i jugar per primer cop en la història les semifinals. El fet que a Suècia encara no hagi començat la lliga i que el Rosengård estigui en una mena de pretemporada, amb partits de Copa, pot ser determinant. "Esperem que això jugui al nostre favor", deia Paños.

De fet, el tècnic blaugrana vol trobar el punt adequat d'intensitat perquè la balança es decanti a favor de les catalanes. “Intentarem tenir la pilota, jugar-la ràpid i diferenciar bé quan hem de ser verticals i quan podem ser un equip de tiqui-taca”, apuntava. El tècnic alerta del “mig del camp treballador” i les jugadores desequil·librants” que té el Rosengård en atac però confia en l’experiència internacional de la seva plantilla –el recent títol d’Espanya a la Copa Algarve consolida aquest creixement futbolístic a escala mundial– per portar el pes del partit i aïllar-se de l’impacte de tenir al davant una jugadora com Marta Vieira.

I és que el seu poder d’atracció és al·lucinant. A l’estiu, als Jocs de Rio de Janeiro, es va fer viral la imatge d’un aficionat local que havia guixat amb rotulador la samarreta amb el dorsal i el nom de Neymar per escriure-hi al damunt el de la capitana de la ‘canarinha’. El seu impacte futbolístic segueix captivant als espectadors d’arreu del món però és a Suècia on més s’han deixat seduir pels seus regats i la seva velocitat en conducció. Va ser el primer –i únic– país europeu que la va acollir i catapultar al 2004, abans que fes el salt al ‘soccer’ dels Estats Units. La seva connexió amb Suècia és tan forta que fins i tot aquests dies el club celebrava que se li hagués concedit la doble nacionalitat brasilera i sueca. La missió blaugrana és que sigui l’únic que celebri l’emblemàtica golejadora dimecres.