El Barça de Flick s'especialitza en superar entrebancs (1-0)

BarcelonaNi les lesions ni un calendari que sembla no acabar mai. El Barça de Hansi Flick té fam i es vol menjar el món. En una setmana marcada per la lesió de Ter Stegen, l’equip blaugrana va aconseguir desfer-se del Getafe i signar un expedient a la Lliga que espanta els adversaris: 21 punts de 21. Normalment jugar contra el Getafe és incòmode, però aquest any l’equip de Bordalás no fa por. I Hansi Flick no sembla conèixer aquesta paraula: el seu Barça sempre ataca, valent. Ara, contra rivals defensius no sempre pots fer molts gols. No sempre es marquen cinc gols, però sí que sempre arriben ensurts amb possibles lesions, com el cop a Iñigo Martínez al final del matx.

La temporada va avançant i de moment el barcelonisme segueix a dalt d’un núvol. Van arribant la tardor i el fred, però l’equip no afluixa. I això que el tècnic alemany de moment no fa gaires rotacions, més enllà de protegir Pedri, suplent contra un Getafe que durant els primers minuts va ser prou valent però es va anar tancant a mesura que el Barça es posava a jugar. Ben cert que sense Dani Olmo és un Barça una mica més planer, però només juga en una direcció. Es tracta d’atacar sense parar per marcar com més gols millor. Contra rivals defensius costa, cert. Però si ho intentes pots aprofitar les errades dels adversaris, com la de David Soria que va permetre a Robert Lewandowskski seguir engreixant les seves estadístiques. Quan el davanter polonès pot viure instal·lat a dins de l’àrea rival és feliç. És com un caçador esperant el moment per posar la cama i marcar un gol.

El gol que va canviar-ho tot, entrada la primera part, va néixer de l’associació que formen a la banda dreta Kounde i Lamine Yamal. El jove maresmenc, que segueix sumant minuts sense abaixar el seu nivell, agraeix les curses del lateral francès, que l’ajuda molt a trencar el cor dels adversaris. Tots dos es miren i s’entenen. Tots dos generen pànic en adversaris que intenten fer mal a la contra, en el cas del Getafe sense sort. Per la dreta ells fan de les seves. I per l'altra banda qui aporta molt és Balde. Com el va enyorar el Barça, la temporada passada.

Ahir era el dia que moltes mirades estaven posades en Iñaki Peña, que la temporada passada, en la quinzena de partits que va jugar, va fer-se un fart de recollir la pilota de dins de la porteria. Li va tocar jugar en aquella època caòtica en què marcar-li al Barça semblava bufar i fer ampolles, quan Xavi Hernández va anunciar que marxava. Però aquest Barça és ben diferent, amb esperit col·lectiu i autoestima alta. El porter d’Alacant no va tenir gaire feina i quan li va tocar tacar-se els guants va fer-ho bé. D’alguna manera, va reivindicar-se el mateix dia que va ser conscient que la direcció esportiva vol recuperar un home que ja està retirat, el polonès Wojciech Szczesny. En espera que el polonès recuperi la forma, Iñaki serà qui haurà de defensar la porteria d’un Barça que ahir en alguns moments va caure al parany d’un Getafe que sempre aconsegueix enfangar-ho tot. Fent faltes, tallant el ritme, aferrant-se a la vida amb les ungles, van aconseguir que un partit en què el Barça sempre va ser superior seguís ben obert fins al final. Els xuts de Lamine Yamal i Raphinha acabaven fora. I Lewandowski es feia un fart de rebre cops a dins de l’àrea.

De fet, segur que Flick somiava una golejada fàcil per poder fer canvis a la segona part i apostar per les tan necessàries rotacions, però es va veure obligat a carregar de més minuts els titulars, ja que el partit seguia obert. Alguns futbolistes ja semblen cansats, i altres tenen les cames plenes de morats, com un Marc Casadó que va rebre una trompada d’Arambarri que hauria pogut ser perfectament una vermella. El partit del jove de La Masia va tornar a ser una meravella. Es va fer un fart de recuperar pilotes, va deixar-se l’ànima per ser a tot arreu on feia falta i amb la pilota als peus cada cop sembla tenir més confiança.

Per evitar ensurts, Flick va confiar en Ferran i Pedri, en un partit en què el Getafe semblava satisfet d'haver concedit tot just un gol. És la seva manera de viure, sobrevivint, fent la guitza. El Barça, en canvi, vol marcar, vol fer gols, vol ser valent. Va protegir Iñaki Peña amb llargues possessions i una gran pressió després de la pèrdua per evitar rebre contres. Amb una bona defensa, amb Eric Garcia jugant amb seny al mig del camp al costat d’un Pablo Torre que va anar de més a menys i que va acabar a la banqueta. El Barça va haver de mantenir-se concentrat fins al final perquè el Getafe no tornés a fer el paper de dolent del film. No va ser el cas, tot i una gran ocasió de Borja Mayoral en el darrer minut. El Barça només va cometre aquesta errada i va poder amagar la pilota lluny de la seva porteria. El d'ahir va ser un triomf curt però sense patir gaire. Però com que aquest Barça té tanta fam i ambició, Raphinha va acabar amonestat per protestar. Els jugadors no semblaven del tot contents. La filosofia del Barça de Flick és marcar gols, és mossegar, és atacar. Si guanya 1 a 0 no acaba del tot content. Bon senyal.