El Barça és una festa abans d'enfrontar-se als seus ogres (5-1)

BarcelonaI ara ja poden passar els ogres. El Barça arriba a l’hora de la veritat, aquesta setmana en què el Bayern visitarà el Lluís Companys i tocarà anar al Santiago Bernabéu, amb la moral ben alta. La resistència del Sevilla va durar tot just 15 minuts, el que va trigar Lewandowski a fer el primer gol del partit. Després, bufar i fer ampolles. Sense jugar un partit rodó, el Barça va golejar (5-1), s’ho va passar pipa i va il·lusionar-se mirant la banqueta, plena de jugadors que tornaven de lesió: Dani Olmo, Fermín i, després de molts mesos, Gavi. El seu retorn va emocionar, amb Pedri posant-li el braçalet de capità. Amb la seva cara de nen entremaliat, Gavi va poder sentir-se estimat per una afició que somia en poder guanyar títols. I Gavi torna a sentir-se futbolista després de gairebé un any de foscor. A l'Olímpic, només la lesió muscular d’Eric Garcia durant l’escalfament va posar una mica d’aigua al vi d'un Barça triomfant.

Hansi Flick, que era a la banqueta aquella nit portuguesa de la pandèmia quan el Bayern va clavar vuit cops baixos a un Barça en procés d’autodestrucció, ha aixecat en pocs mesos un equip jove i descarat que ha connectat amb els aficionats. Un Barça que sempre vol fer més gols gràcies a una fornada de jugadors que volen cruspir-se el món. És ben difícil badallar quan juga aquest equip. Tot i saber que en els pròxims dies toca afrontar dos partits de nivell, Flick va preferir no fer gaires rotacions. L’equip era molt similar al que era titular les últimes setmanes, amb Iñaki Peña a la porteria, per descomptat. I amb Eric al mig del camp. Però el jugador de Martorell va notar una punxada durant l’escalfament. Una ganyota li va aparèixer a la cara, quan va entendre que no jugaria contra el Sevilla. Flick va decidir canviar de plans i fer jugar Ansu Fati, modificant l’atac. En lloc de seguir amb dos extrems purs, va fer jugar Ansu per una banda, buscant passadissos interiors. I Raphinha va acabar reconvertit en una mena de número 10. Va funcionar, aquesta aposta.

Raphinha està vivint una temporada que pot canviar-li el destí. Després de patir per fer-se lloc al Barça quan va arribar provinent d’Anglaterra, ara és un dels líders de l’equip. Si juga a la banda, mortifica laterals. Si juga al mig, ajuda a fer que les estadístiques de Lewandowski es vagin engreixant. Tot i dos atacs prometedors del Sevilla en els primers minuts, el Barça va enllestir la feina abans del descans, en part gràcies a Raphinha, que va deixar-se caure a dins de l’àrea al notar el contacte de Peque. ¿Hi havia falta? Pot ser. ¿Va exagerar el brasiler? Segur. Lewandowski no va perdonar i el Sevilla es va anar espantant, especialment després de veure com el Barça, que fins llavors semblava una mica indolent, s’inventava dues jugades precioses. En una, el Barça va creuar tot el camp, de Cubarsí a Lewandowski, quedant-se a un pas de fer el gol. Sí que el va fer Pedri en una segona jugada preciosa, amb el canari xutant a l’escaire després d’una jugada col·lectiva. El gol era un regal per als ulls, una oda al futbol que agrada al Barça. Lewandowski va encarregar-se de fer el tercer poc després al rematar un xut desviat de Raphinha. La defensa del Sevilla pensava que el polonès estava en fora de joc, però el golejador va posar la cama per si de cas. Un encert. Lewandowski s’ho està passant pipa aquesta temporada, jugant a dins de l’àrea, esperant com un caçador, pacient, que aparegui davant seu una víctima. Envoltat per tant de talent, marca més gols que la temporada passada sense desgastar-se tant.

Al descans, el partit ja estava enllestit. El Sevilla va intentar fer mal a la defensa blaugrana amb alguns atacs verticals, però no se’n sortia. Iñaki Peña, però, no va poder defensar la porteria sense rebre un gol: en va concedir un quan Pablo Torres ja havia fet el 4-0. A la banqueta, Peña notava la mirada del polonès Szczesny, que no deixa de dir que ell jugarà de titular, al Barça. De moment, li toca esperar en una banqueta on va seure a prop del seu amic Lewandowski, ja que Flick, pensant en els dos pròxims partits, va decidir substituir ràpidament al seu golejador i Raphinha. Després va fer el mateix per protegir Lamine Yamal, substitucions amb què deixava clar que, per un cop, preferia no pensar en el present i prioritzar el futur pròxim.

Va pensar en aquests dos duels contra dos rivals històrics, un de la Lliga i un de la Champions. Dos partits que serviran per anar traient conclusions sobre un projecte que, de moment, creix amb pas ferm, engrescant els aficionats. Si el Madrid va guanyar a Vigo sense agradar, el Barça va passar-s’ho pipa contra el Sevilla en un partit que serà recordat per l'emocionant retorn als terrenys de joc de Gavi, just en un moment en què el Sevilla, rendit, era castigat per Pablo Torre, que va aprofitar-ho per fer dos gols. Tothom té fam, al Barça. Bon senyal.