Un atac lluny dels millors d'Europa

BarcelonaLa UEFA té comptabilitzats 531 atacs del Bayern de Munic en aquesta Lliga de Campions. El Barça n’acumula 295. El Liverpool ha centrat 164 vegades, de les quals 124 han sigut pilotes penjades a l’àrea. El Barça ha fet només 59 centrades. El Reial Madrid acumula 53 regats; el Barça, 37. Un repàs ràpid per les principals estadístiques ofensives que aporta la UEFA ajuda a constatar que l’equip blaugrana no té, ara per ara, xifres d’autoritat a Europa. No genera prou o, si més no, no genera el mateix volum que altres equips que també aspiren al títol. Com avisava fa uns dies Leo Messi, al Barça sembla que “no li arriba” per guanyar la Champions amb el que s’està veient aquesta temporada.

Messi, l'únic regatejador

El partit contra el Nàpols va tornar a posar de manifest les dificultats que té l’equip culer per atacar davant de rivals que s’organitzen bé defensivament. El Barça no té desequilibri, a banda de Leo Messi, i sense figures que trenquin l’esquema de l’adversari és molt difícil arribar a situacions de finalització. L’argentí és el jugador que més regateja de la Champions, amb 7,7 regats per partit (segons Whoscored). A la plantilla, el següent amb més volum era Aleñà, amb 3 regats, i ja no hi és. En el context europeu, De Jong, amb dos regats, i Semedo i Arthur, amb 1,8, són els següents de la llista. Massa poc bagatge per ferir un rival. Qui també podria apujar aquestes estadístiques és Ansu Fati, però al jove futbolista encara li falta aquell extra de potència necessari per superar adversaris més forts que ell. És, però, l’única alternativa mentre no hi hagi Dembélé i en situacions que els interiors pràcticament no puguin participar. Si De Jong és l’altre futbolista amb capacitat per deixar enrere rivals (gràcies a la seva conducció poderosa) i és un dels dos titulars de camp amb menys participació en el partit, difícil.

Pèrdua de capacitat rematadora

Més enllà dels regats i les conduccions, a San Paolo es van tornar a viure minuts d’esterilitat ofensiva sense un sol remat a porteria durant la primera meitat. També en això l’equip depèn excessivament de Messi (i més ara que no hi ha l’altre gran rematador de l’equip, Luis Suárez). L’argentí també triplica el volum de remats dels seus companys, amb 4,3 xuts per partit. Griezmann remata 1,3 vegades, les mateixes que Rakitic. L’altre atacant més incisiu era Carles Pérez, que va xutar quatre vegades contra l'lnter en l’únic partit de Champions que va jugar.

Tot plegat, el Barça se situa en una escala mitjana-baixa en comparació amb els altres setze equips que s’han classificat per als vuitens de la Champions. És evident que les dades no guanyen partits ni permeten matisar amb prou detall el que passa en cada context. Si fos pels números, seria lògic que el Bayern esclafés el Chelsea a Stamford Bridge o que el Leipzig dominés davant del Tottenham, però no que el Liverpool es quedés sense marcar al Wanda davant l’Atlètic. És el futbol real, el de fora dels números.