El Barça entra a la presó

Sant Esteve SesroviresLa pilota és al cercle central de la pista. Des de les graderies, unes 40 internes animen sense parar. Els aplaudiments i els càntics reboten per les parets del pavelló, on l'única connexió amb l'exterior és una porta metàl·lica, que està subjecta a un estricte protocol d'obertura. L'escut del Barça, present a les equipacions de les preses, crida l'atenció en un espai més aviat gris. És l'hora de desinhibir-se, d'oblidar-se del que hi ha més enllà dels murs de la presó de Brians 1 (i també del que hi ha dins). Fora del centre penitenciari hi ha un món que a moltes els és llunyà. Ara, però, gràcies a l'aliança entre la Fundació del Barça i el departament de Justícia, tenen un espai de creixement personal i preparació per al seu futur un cop recuperin la llibertat.

Lluny de la imatge mental que tots tenim de les presons, promoguda per sèries com Vis a vis o Orange is the new black, les granotes de color taronja o groc no formen part d'aquesta trama. Sortint dels prototips explotats per les narratives televisives, les dones i noies que protagonitzen aquesta història són persones normals. Podrien ser perfectament amigues de l'escola, veïnes del barri o companyes de feina. L'única diferència és que elles han pres alguna decisió en la vida per la qual han sigut privades de llibertat. Les que s'han presentat de forma voluntària per a l'activitat organitzada per la Fundació del Barça gaudeixen d'un segon grau de règim ordinari, és a dir, dormen i estan les 24 hores a la presó. Es tracta de preses que no són perilloses però que encara no tenen un règim de semillibertat o tercer grau i que tenen la possibilitat de demanar 36 permisos a l'any, un cop s’ha complert una quarta part de la condemna.

Sona el xiulet: l'activitat comença i, al voltant de la pilota, és l'hora de deixar-se anar. Abans, però, cal saber a què juguem, quins són els límits del terreny de joc. I aquests els posen elles. Les internes són les que han de triar què val i què no, quin és l'objectiu i quin és el camí vàlid per aconseguir-lo. Aquesta tria, vàlida a dins i a fora de la pista, és la base de tot: del joc, de la seva reinserció i de la seva vida. Aquí no només és clau fer arribar abans la pilota a la línia de gol, sinó que, de fet, és molt més important incorporar valors com el sacrifici, l'empatia, el compromís o la disciplina. "A través de l'experiència és molt més fàcil que incorporin habilitats que els serviran en la vida diària", explica Maria Linares, entrenadora i responsable de l'activitat. "Millorem la companyonia, el treball en equip i les relacions socials", confessa Ricky, una de les internes. Les activitats esportives, que ja porten en marxa tres setmanes, cerquen apropar qualsevol esport a les participants. Futbol, bàsquet, handbol, vòlei... Qualsevol activitat és profitosa, ja que és l'avantsala d'una sessió de reflexió entre les internes i els tècnics esportius.

Valors i esport, sempre de bracet

L'empoderament és una de les metes principals que té el projecte que ha encetat la fundació del club blaugrana. "És un orgull com a club treballar amb persones vulnerables. Volem que el Barça faci la vida millor a aquestes persones. Necessitem empoderar aquestes dones, fer que tornin a entrar a la societat, que es formin, que adquireixin aquests coneixements", defensa Elena Fort, vicepresidenta institucional del Barça. "La societat us devia una nova oportunitat i el Barça us la donarà", afegia la portaveu, que, acompanyada per la presidenta de la Fundació, Marta Segú, i la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, va assistir a la presó per presentar la iniciativa i parlar amb les internes. "Tenim el compromís de millorar la vida de les internes dins les presons. La pràctica esportiva té un impacte en la reducció de la conflictivitat, facilita l’abandonament del consum de tabac i drogues, i millora la convivència i la integració de les persones en la seva preparació per a la vida en llibertat", reforçava la consellera.

Mentre els actes protocol·laris comencen, les internes fan pinya. La Dara agafa la pilota i la manté enganxada a les botes. Des de petita sempre ha jugat a futbol, sobretot amb nois, quan vivia al Brasil. "M'encanta el futbol, és una cosa que m'apassiona. Veure que el Barça és aquí dins i que ha desenvolupat aquest projecte és molt bonic. Mai m'ho hauria imaginat –confessa–. L'esport sempre m'ha ajudat a superar els meus problemes. És un refugi i m'ajuda molt a oblidar-me de les coses que tinc fora", reconeix emocionada. "Ens relaxem i gaudim com no ho hem fet durant molt temps", secunda l'Alba, que no para d'agrair a les tres representants institucionals "la seva generositat".

La presó no és un lloc fàcil, defensen les internes. La privació de llibertat comporta moltes pors, inseguretats i hores de silenci. Molts dies per pensar, reflexionar, que cal enfocar d'una manera constructiva que a vegades no és gens fàcil. L'esport és una via d'escapament alhora que una oportunitat per reforçar lligams entre companyes i amb una mateixa.