El Barça encara no ha fet els deures amb Ronald Araujo

BarcelonaLes recents arribades d'Andreas Christensen i Jules Kounde no han mogut la cadira de Ronald Araujo, titular en els dos primers partits de Lliga. A diferència de Gerard Piqué, que no ha debutat aquest any en partit oficial a causa de l'enorme competència que hi ha a la defensa, el jugador uruguaià sí figura entre els imprescindibles dels tècnics i exhibeix el seu potencial sigui de lateral o de central. Als seus 23 anys, encarna un dels valors més segurs de l'actual plantilla del Barça després de dues temporades de creixement exponencial primer a les ordres de Ronald Koeman i més tard de Xavi, amb el qual ha evolucionat amb la pilota als peus.

Fruit d'aquest progrés, a finals d'abril va firmar una merescuda ampliació amb el president executiu blaugrana, Joan Laporta. Acabava contracte el 2023 i, com que tenia ofertes d'altres equips, calia fer un esforç per renovar-lo. A canvi, Araujo va pactar uns emoluments que multiplicaven els del seu primer contracte a Barcelona. Va passar de cobrar 900.000 euros bruts anuals a superar generosament els tres milions nets, una quantitat coherent amb un valor de mercat pròxim als 50 milions i més baixa que les que li oferien a la Premier. L'acord, que també preveu una clàusula de rescissió de 1.000 milions, va anunciar-se a so de bombo i platerets al Camp Nou, però l'ARA ha pogut confirmar que encara no s'ha pogut fer efectiu. El motiu de l'anomalia és prou conegut: el control econòmic de la Lliga.

Fins al moment, els esforços titànics del Barça per generar espai salarial a la plantilla s'han centrat en la inscripció de noves fitxes per poder competir. L'activació de la palanca bicèfala de Barça Studios va ajudar decisivament en el registre de Lewandowski, Christensen, Raphinha, Kessie, Sergi Roberto i Dembélé a temps per a l'estrena contra el Rayo Vallecano. Només va quedar pendent la inscripció de Jules Kounde, que tampoc va jugar a Anoeta davant de la Reial Societat i espera que el club li faci espai per estrenar-se diumenge contra el Valladolid al Camp Nou. Als despatxos blaugranes veuen prioritari el cas del marcador francès, que va costar més de 50 milions i és una petició expressa de Xavi, per poc que es confirmin les baixes d'Aubameyang i altres jugadors que estan en la rampa de sortida. Però un cop s'assoleixi l'objectiu amb ell, encara quedaran deures per fer amb Araujo, que als ulls de la Lliga conserva les condicions prèvies a la renovació. És a dir, a efectes de fair play financer, el seu compromís venç el 2023 i la seva fitxa no arriba al milió d'euros.

Gavi, en una situació similar però sense firma

Malgrat que el Barça escenifiqués la seva continuïtat fa gairebé quatre mesos, l'uruguaià no té la paperassa actualitzada en la massa salarial que consta en els registres oficials. Està en disposició de jugar perquè el seu antic contracte s'acaba el pròxim mes de juny i, per tant, la Lliga el reconeix entre els seleccionables, però encara no pot percebre les condicions que va pactar mesos enrere. Perquè això passi el club li ha de fer espai salarial equivalent a una fitxa superior als set milions bruts, comissions de l'agent prorratejades a part. L'amortització pendent és molt minsa, ja que el preu del seu fitxatge l'estiu del 2018 suma 6,7 milions entre fixos i variables. Per tant, si arribés una oferta per ell, la plusvàlua a favor dels comptes seria contundent.

L'anomalia contractual d'Araujo recorda la renovació congelada de Pablo Páez Gavi. De facto, als ulls de la Lliga, l'uruguaià i l'andalús són dos jugadors amb contracte fins al 2023 que volen allargar-lo. Gavi, que ja té 18 anys i fa mesos que negocia l'ampliació amb Mateu Alemany, ha sigut prudent i només la firmarà quan tingui totes les garanties a efectes de fair play. En canvi, Araujo encara està a la cua de les inscripcions encara que signés el nou contracte a la primavera. El seu representant, Edmundo Kabchi, està en contacte amb l'àrea esportiva per demanar explicacions sobre el tema i fins i tot va abordar-lo en persona en una breu trobada amb Alemany, que ara mateix només pot recomanar-li paciència. L'alternativa traumàtica seria buscar una sortida abans de l'1 de setembre, però el central vol triomfar al Barça.