El Barça encara necessita compromissaris?

BarcelonaLa voluntat de la junta directiva de Joan Laporta és que les assemblees se celebrin de forma telemàtica regularment a partir d’ara, com succeirà amb la d’aquest diumenge per aprovar els comptes del curs 2021-2022 i donar el vistiplau al pressupost de la temporada 2022-2023. Comptant l’actual, serà la tercera consecutiva que se celebrarà amb el format telemàtic. Una de les principals raons que esgrimeixen des de la junta per apostar per aquesta via és el seu cost. Les presencials vorejaven el milió d’euros i les telemàtiques es queden en els 100.000 euros. Ara bé, les telemàtiques, més enllà del fet que ara els socis compromissaris poden votar i fer preguntes des de casa, no han canviat el funcionament de l’esdeveniment.

A causa d’això, alguns grups d’opinió de l’entorn blaugrana, entre els quals n'hi ha uns quants que van participar en la moció de censura a Josep Maria Bartomeu ara fa dos anys, demanen innovacions per incrementar la participació i democratitzar-ho encara més. “S’ha de diferenciar molt bé entre vot electrònic i assemblea telemàtica. La primera opció pot ser molt vàlida per fer consultes generals a la totalitat de la massa social amb dret a vot, però mai pot substituir el valor afegit que té una assemblea presencial, tant pel que fa al llenguatge verbal (dret a preguntar, repreguntar i expressar opinions, coincidents o divergents amb les tesis de la junta directiva), com no verbal (captació de mirades, complicitats i desajustos entre els membres de la junta directiva, el conjunt de compromissaris o totes dues parts, i també de murmuris, xiulets o aplaudiments)”, explica a l’ARA Marc Cornet, portaveu del grup Seguiment FCB.

En aquest sentit, Cornet afegeix que “aquesta connexió directa entre la junta i els compromissaris no s’hauria de perdre mai, perquè, si no, el poder establert ho té massa fàcil per esquivar la divergència”. L’octubre del 2018, per exemple, la indignació dels socis compromissaris va portar Josep Maria Bartomeu a retirar la votació de la renovació de l’escut i el clima tens va acabar provocant que després no s’aprovés la modificació dels estatuts per treure el límit per demanar crèdits. D’altra banda, Cornet es pregunta: “Si tot ha de ser telemàtic, quin sentit té restringir l’assemblea a només uns socis? Si l’assemblea està limitada a tan sols uns quants és per una limitació d’espai físic que, telemàticament, ja no existeix”. Ricard Faura, portaveu del grup Dignitat Blaugrana, s’expressa en la mateixa línia. “Les assemblees telemàtiques són una gran oportunitat per democratitzar el club. Això requereix adaptar els mecanismes actuals a aquesta possibilitat. Si es fan telemàtiques no té sentit limitar el nombre de representants a una xifra pensada per ocupar un espai físic”, sentencia.

L'article 11 de la llei de l’esport català permet als grans clubs com el Barça la figura del soci compromissari, però no l’obliga a utilitzar-la: “En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l’assemblea general per mitjà de compromissaris. […] L’ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals i en el vot de censura”.

Els nous estatuts que prepara el Barça

Per tant, per suprimir la figura del soci compromissari només seria necessari que la mateixa assemblea votés per aquesta opció. Precisament, la junta de Laporta fa temps que treballa en la renovació d’alguns punts dels estatuts. Un d’ells és la inclusió de les assemblees en format telemàtic, una possibilitat que encara no apareix. Però, mentrestant, està emparada per un decret llei de la Generalitat de Catalunya. “Fer front a una audiència present és més compromès que fer front a les pantalles. Rajoy feia front a pantalles i ens semblava horrorós a tots”, exposa Marc Duch, president de Manifest Blaugrana. “Hem de recuperar la part presencial perquè és allà, físicament, on els compromissaris poden expressar-se, comentar entre ells, veure i viure el club al 100%. I, en paral·lel, mantenir la presència telemàtica, per descomptat. Tècnicament és extremadament senzill, en una tarda es dissenya l'operatiu tecnològic”, afegeix. I, sobre la possibilitat que es puguin fer assemblees universals, Duch diu que “no és una solució ara com ara amb l’arquitectura legal que té el club i l’estructura de composició i desenvolupament de l’assemblea”. Segons ell, “caldria canviar els estatuts, els calendaris, les sessions prèvies i el desenvolupament de l’assemblea per poder-la realitzar de manera operativa i funcional”.

Aquest diumenge estan citats 4.451 socis compromissaris, que pertanyen a una representació del 2,5% de la totalitat dels socis; els senadors del club; els membres de la junta directiva; els membres de les comissions estatutàries; els expresidents, i els presidents de les federacions territorials de penyes. En les dues assemblees telemàtiques anteriors, la votació que va tenir més participació va ser la ratificació del patrocini de Spotify, amb 704 vots emesos.