El Barça destrossa el Dortmund en una nit màgica a Montjuïc
El conjunt de Hansi Flick goleja els alemanys en l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions (4-0)


BarcelonaLa Champions, aquella competició que tant ha maltractat l'autoestima de l'afició les últimes temporades, ara és el motor que fa bategar amb més il·lusió el cor de tot el barcelonisme. En un estadi Lluís Companys que feia patxoca, en la nit que més es va animar de la temporada, el Barça va superar el Dortmund (4-0) en l'anada dels quarts de final i viatjarà a terres alemanyes amb una gran renda de gols a la butxaca. Raphinha, Lewandowski i Lamine Yamal van ser els golejadors d'una nit en què Fermín López va catapultar un atac blaugrana que va ser pura dinamita. El finalista de la passada edició de la Champions no va ser prou rival per a un equip que avança per Europa a còpia de golejades.
Els primers compassos del Barça en el partit van ser meravellosos. Pur segell Hansi Flick. Electricitat i ocasió rere ocasió, esperonant una afició que va omplir l'estadi per silenciar els més de 2.800 alemanys que es van desplaçar a Montjuïc i que, aquest cop sí, va animar com feia temps que no feia. Els blaugranes van posar la directa i van ser una piconadora: en menys de 10 minuts, ja havien generat tres ocasions clares davant un Dortmund que sobrevivia gràcies a les magnífiques aturades de Kobel. El primer a fer-lo lluir va ser un Lamine Yamal extramotivat. La perla blaugrana no va necessitar ni cinc minuts per fer una diagonal deliciosa per trepitjar àrea i connectar una rosca que va desviar el porter amb una bona mà.
Només un minut després hi tornaria. Elàstica de Lamine Yamal que va deixar assegut Bensebaini i, sense gairebé angle, Yamal va intentar una rematada de fantasia que va sortir fregant el pal llarg del porter. Si la pilota arriba a entrar, hauria desafiat les lleis de la gravetat. L'estrella del Barça era qui hi posava el rock'n'roll i tothom volia participar d'una gran actuació coral durant els primers minuts. Només faltava la recompensa del gol. Després de Lamine Yamal ho provaria Robert Lewandowski, més mòbil que de costum, que va connectar una potent rematada des de la frontal de l'àrea assistit per un Raphinha indetectable. Kobel, de nou, va treure una mà felina per aturar la rematada del polonès.
Raphinha enceta el marcador
Després de volar durant els primers minuts, semblava que els alemanys aconseguien espolsar-se una mica del damunt el setge, però res d'això, va ser només un petit oasi de pau fins que Ademeyi va agafar Kounde de la seva prominent cabellera i el col·legiat va xiular falta. L'acció, servida per un Fermín que es va encarregar de la majoria d'accions a pilota aturada, va derivar en una assistència amb el cap al segon pal d'Iñigo a Cubarsí. El defensor d'Estanyol la va desviar a gol i la pilota, amb Kobel ja superat, anava de pet al fons de la xarxa, però Raphinha, amb gana, la va tocar en una última instància. Això va afegir un drama innecessari a l'assumpte, perquè el brasiler fregava el fora de joc i el gol va haver de ser revisat. Superat l'ensurt, la diana engreixava el caseller particular de Raphinha: 12 gols a la Champions, més que ningú altre.
La principal aproximació visitant al primer temps va ser una acció tragicòmica: Szczesny, veloç, es va llançar a terra quan Guirassy va intentar la rematada, però va fer llufa i, amb el porter venut, el punta del Dortmund no va encertar tampoc a xutar. Només durant els darrers minuts del primer temps va ser quan els alemanys van aconseguir rondar lleugerament els dominis de la porteria blaugrana. El Barça es va permetre una petita concessió a les acaballes de la primera meitat per abaixar revolucions i agafar una mica d'oxigen després de fer una nova exhibició física i de futbol.
El Barça remata la feina a la segona meitat
La represa va començar amb un cercle de conjura dels jugadors del Barça: calia rematar la feina i marxar a Alemanya amb un bon resultat. Dit i fet, perquè l'equip va tornar a prémer l'accelerador, esperonat per un Lamine Yamal que cada cop que va aparèixer va castigar el Dortmund. L'extrem de 17 anys va servir una centrada precisa al segon pal que Raphinha, amb el cap, va convertir amb una assistència a l'altre pal que Lewandowski va embocar al fons de la xarxa.
El Barça en volia més i més i, a la contra, va arribar el tercer. Una gran recuperació de De Jong amb el Dortmund bolcat a l'atac va precedir una paret fantàstica entre un Fermín incansable i Lamine Yamal que acabaria amb l'andalús cedint la pilota perquè Lewandowski signés el doblet i provoqués un esclat d'emoció que va remoure els fonaments de Montjuïc.
La festa no s'acabaria aquí, perquè en un nou contraatac els blaugranes van sentenciar l'eliminatòria amb una diana de Lamine Yamal a passada de Raphinha. L'estrella, disposada a liderar el seu equip fins que toqui amb els dits el cel de la Champions, va acabar demanant el canvi i Ansu Fati va jugar els seus primers minuts des del gener. A la desesperada, el Dortmund va veure porteria, però en fora de joc. El Barça viatjarà a Alemanya la setmana que ve amb els deures fets i el pit ple d'orgull. Quina sensació més maca, tornar-se a sentir gran a Europa.