El Barça es dispara un tret al peu contra l'Atlètic de Madrid
Els blaugranes perdonen davant l'Atlètic de Madrid malgrat ser molt superiors, i perden de la forma més cruel (1-2)
BarcelonaDesprés de 14 anys com a entrenador de l'Atlètic de Madrid, el Cholo Simeone va aconseguir la seva primera victòria contra el Barça a Barcelona de la forma més garrepa i més cruel. Amb un gol de Sorloth en un contraatac a l'últim minut, els matalassers marxen de Montjuïc amb un gran botí que no es van merèixer. Els blaugranes van ser molt superiors durant gairebé tot el partit, però van perdonar massa, mentre que el conjunt madrileny va saber treure petroli de les seves comptades ocasions. Amb la derrota, el Barça perd el liderat de la Lliga. Amb la màgia de Pedri no n'hi va haver prou (1-2).
El que va començar com una nit rodona a Montjuïc va acabar sent un malson. L'afició va començar el partit deixant enrere els silencis incòmodes, tristos i freds dels últims partits per acompanyar l'equip ja des del xiulet inicial. Hi va ajudar l'inici volcànic del Barça. Els blaugranes van sortir disposats a esvair els dubtes que havien sembrat en les incomprensibles derrotes a casa contra el Las Palmas i el Leganés. L'afició gaudia i animava, aplaudia cada recuperació, cada duel que un valent i intens Gavi guanyava, frisava amb cada retall elèctric de Raphinha i gaudia amb cada control orientat i cada carícia de Pedri a la pilota. També hi va haver espai per a les reivindicacions dels seguidors. Des del Gol Nord –ara ocupat per penyistes mentre dura el conflicte per les multes entre els grups d'animació i el president Joan Laporta– van néixer crits poderosos de "Volem la grada d'animació". També alguns, molt més residuals, de "Barça sí, Laporta no".
Mentrestant, a la gespa, un Barça intens i molt ben posicionat sobre el terreny de joc encaixonava a base de bon futbol un Atlètic que no aconseguia sortir de la cova. El domini era blaugrana, amb Casadó endreçant l'equip des de la sala de màquines i Cubarsí imposant-se en la sortida de pilota des de darrere. Sense Lamine Yamal, va ser Raphinha qui va partir d'inici des de la banda dreta, mentre que Fermín s'encarregava de donar amplitud a la banda esquerra. Van ser dos dels futbolistes més actius, sobretot intentant abastir de centrades el cap de Robert Lewandowski. Així va arribar la primera ocasió clara del Barça, que si ve generava sensació de perill constant no aconseguia el gol. Iñigo Martínez, ubicat a l'atac per rematar un córner, va aprofitar una segona jugada per connectar una voleia dura però centrada que va rebutjar Oblak. L'avís arribava després d'un penal reclamat perquè la pilota havia impactat al colze de Giuliano Simeone, tot i que de forma totalment involuntària.
L'errada de Casadó
El Barça seguia picant pedra, buscant un gol que es dibuixaria com una recompensa merescuda gràcies a una jugada de fantasia de Pedri. Conducció deliciosa del migcampista canari, paret a la frontal amb Gavi, que va fer un revers abans de tornar a deixar la pilota per Pedri, que, malgrat estar envoltat de cames llargues de defensors, va poder col·locar l'esfèrica amb elegància al fons de la xarxa amb una rematada ben ajustada. La diana, al minut 30, feia justícia a un equip que marxaria al vestidor amb sensació de plenitud però sabent que necessitaria rematar la feina.
A la represa, van tornar a sortir endollats. Calia rematar la feina. Però el guió tenia previst un gir endimoniat que acabaria sent cruel, massa cruel. El Barça, que havia perdonat, va veure com es passava d'una vaselina de Raphinha al travesser a una contra de l'Atlètic que acabaria amb l'empat. Casadó va rebutjar amb l'esperó una pilota confiant que la recolliria un company, però amb tanta mala sort que la va deixar franca a la frontal. Va ser una errada que Rodrigo de Paul va castigar amb un xut ajustat al segon pal que va silenciar Montjuïc per primer cop en el partit. Era una llàstima, perquè amb ben poc els matalassers aconseguien entrar en el duel.
Tocava refer-se. Ferran i Olmo entraven per remar per la causa en el lloc de Fermín i Gavi. L'inici de la reacció el va intentar Raphinha, que després d'una paret deliciosa amb Kounde va servir una centrada massa tensa que ni Lewandowski ni Ferran van poder arribar a rematar. Amb l'empat, el partit es va anar obrint i les emocions estaven a flor de pell. Lewandowski va fallar una ocasió clara, tot i que estava en fora de joc. Iñaki Peña va salvar el Barça amb una bona aturada a Barrios. Olmo va fregar el gol amb un xut que va sortir llepant el pal.
Els minuts passaven i les pulsacions s'acceleraven. Raphinha va tornar a estar a prop del gol, amb una cursa massa llarga en què es va anar quedant sense angle i Oblak va poder desviar el seu xut. L'eslovè va tornar a fer-se gran per aturar poc després un mà a mà amb Pedri. Quedava el final tràgic: pèrdua de Raphinha quan el partit ja estava totalment trencat, recuperació de l'Atlètic i contraatac finalitzat per Sorloth en l'últim minut. El brasiler, abatut, va simbolitzar el sentiment de tot el barcelonisme en una derrota dolorosa que costa el liderat.