El Barça dimiteix a Valladolid i complica encara més la vida a l'Espanyol
El campió s'oblida de competir i fa el ridícul contra un equip que lluita per la permanència
BarcelonaLa pilota rodava a Valladolid i el partit se seguia amb més interès pels aficionats de l'Espanyol que no pas pels de sentiment blaugrana. Un Barça amb poc més en joc que "el prestigi i la imatge", en paraules del mateix Xavi Hernández, només va tardar dos minuts a encaixar el primer gol d'un partit en què el campió va dimitir i va fer el ridícul (3-1). Si els blaugranes guanyaven, paradoxalment feien un favor al seu etern rival: el conjunt val·lisoletà està en la disputa per la permanència, com els periquitos. Si perdia, l'enfonsava una miqueta més en la complicada lluita per evitar l'infern de Segona Divisió. Al final, venç el Valladolid, perden el Barça i l'Espanyol.
De fet, des de la grada d'animació ja s'havien fet càntics en el darrer partit al Camp Nou que demanaven no guanyar al Nuevo Zorrilla. Una brama que corria entre l'afició i que Xavi va justificar dins la "rivalitat" ciutadana entre tots dos conjunts, però va assegurar que el seu equip sortiria a competir a Valladolid. Res més lluny de la realitat perquè el Barça va signar una actuació penosa. Un bon canvi de joc d'Aguado, un futbolista d'aquells que no faran carrera pel seu físic sinó pel seu tracte de la pilota, va acabar amb una centrada de Darwin Machís que Christensen va rematar com si fos davanter centre. El problema és que ho va fer enviant la pilota a la seva porteria. El partit tot just havia començat i només havien passat un minut i quaranta segons. Els aficionats locals, que estaven exhibint bosses de brossa per protestar pels arbitratges, encara no les havien guardat que ja estaven celebrant el primer.
La desinhibició del Barça era tal que el Valladolid, equip que té l'honor d'estar al top 5 dels conjunts menys golejadors de la Lliga, en va tenir prou amb dedicar-se a servir passades llargues per fer el segon. Un desplaçament des de camp propi del central Javi Sánchez el va recollir Cyle Larin a l'esquena dels passius defensors blaugranes i va assistir Gonzalo Plata abans que Eric Garcia, discret substitut de Busquets al pivot, cometés un penal tan justet com fàcil de xiular. Larin no va fallar des dels onze metres: 20 minuts i el Barça fregava el ridícul a Pucela.
Només després del segon local els de Xavi van fer un intent de reaccionar. El fet d'haver encaixat dos gols en tan poc temps va fer que el campió recobrés el seu orgull i comencés a desvetllar-se. Raphinha, amb dues oportunitats que van topar amb un bon Jordi Masip, va ser el blaugrana més insistent. L'exporter del Barça, però, quan més va lluir va ser en una rematada de córner de Christensen, que, aquest cop sí, va rematar a la porteria encertada. L'aturada felina del sabadellenc va evitar el gol del danès després d'un servei precís de Pablo Torre, que tot just jugava el seu primer partit com a titular a la Lliga.
Com tot el Barça en general, el migcampista càntabre no va tenir una nit per recordar perquè la reacció de l'equip va ser un miratge que es va esfumar tot just després del descans. Raphinha és dels pocs blaugranes que van salvar l'aprovat dins la dimissió general a Valladolid. Quan va ser canviat, el brasiler va exhibir una samarreta interior amb un missatge de suport a Vinícius Júnior després dels insults racistes que va rebre a Mestalla. Abans, Xavi ja havia canviat Sergi Roberto, per precaució, i Ter Stegen, que ja havia encaixat dos gols i encara acabarà la temporada complicant-se el trofeu Zamora a porter menys golejat.
El Barça fa el ridícul a Valladolid
La pitjor nit, però, la va viure Eric. El de Martorell no convenç el tècnic com a central, però el partit al Nuevo Zorrilla com a pivot tampoc l'ajuda. Va fer el penal del segon local i va trencar el fora de joc de la tercera diana del Valladolid, culminada per Gonzalo Plata. Perquè la segona part va ser dantesca per al Barça i una festa per als val·lisoletans, que haurien pogut fer encara més gran la sagnia si no fos perquè van enviar dues rematades al pal. Amb ja tot el peix venut, Lewandowski va caçar una bona passada de De Jong per maquillar una mica el marcador i fer un pas més cap a la sentència del pitxitxi (el lidera amb 23 gols). Una anècdota per a un campió que ha dimitit del que queda de temporada.