Un Barça desdibuixat salva els mobles a Frankfurt (1-1)
Superat pel joc físic d'un Eintracht endimoniat, el Barça s'emporta un empat gràcies a una jugada col·lectiva
Frankfurt (enviat especial)Un instant de llum per treure el Barça de la foscor. Una mica de joc col·lectiu, per poder abaixar els fums a un Eintracht que posant-hi més pulmons i més cames va arribar a somiar en imposar la seva llei. Encara que no sigui la Champions, Europa continua plena de paranys. I com si fos un avís per a navegants per evitar qualsevol tipus de relaxació, el Barça va acabar donant com a bon resultat l’empat a Frankfurt (1-1), on durant bona part del partit va fer mèrits per sortir escaldat. Els canvis de Xavi, just quan va acabar-se la gasolina dels alemanys, van evitar la trencadissa en un partit en què el Barça va demostrar que també té molt de cor i amor propi. Cal tenir-ne per guanyar títols, ja que no sempre pots jugar com els àngels.
Frankfurt, de fet, va ser un infern. Caminar amb l’etiqueta de favorit penjada de la samarreta no és fàcil. A mesura que cauen els rivals més febles, no et queda més remei que visitar equips que t’esperen esmolant el ganivet. L’Eintracht va rebre el Barça amb un preciós homenatge a la graderia a Jürgen Grabowski, campió del món el 1974. Una manera de retre homenatge a un heroi local però també de recordar al Barça que ells també han sigut grans. I que no estaven disposats a interpretar el paper de nova víctima de l’equip de Xavi.
I mira que el tècnic de Terrassa s’havia fet un tip d’advertir dels perills de l’equip local a qui el volgués escoltar. El Barça, sense Dembélé i Frenkie de Jong a l’equip titular, va ser sacsejat per un rival solidari en defensa. Cada pèrdua de pilota era una oportunitat per a la guerra llampec d’un Eintracht capaç de generar més perill que el Barça, malgrat no tenir la pilota. I per acabar-ho d’adobar, Piqué es va lesionar sol. I com que Araujo estava fent de lateral dret, va ser Lenglet qui va haver de sortir per aguantar els embats d’un rival molt físic. Un Eintracht que per moments semblava posseït pel dimoni, incansable, enganxant-se com una paparra a les cames d’un Barça condemnat a perdre cada duel directe.
Una estirada d'orelles
El triomf al Bernabéu va escampar per tot el món el missatge que el Barça ha tornat, però també feia més gran la recompensa de qui derroti ara l’equip de Xavi. I Oliver Glasner, el tècnic local, va saber tancar Pedri dins d’una gàbia i aïllar el canari del joc. Només Ferran, amb un xut que Trapp va treure volant en els primers minuts, va fer la sensació de portar perill en un primer temps en què el barcelonisme mirava incrèdul el rellotge per estar segur de no haver fet un viatge en el temps i tornar a ser l’any 2020. Si el VAR va servir per evitar un penal de Busquets, que havia jugat amb foc tocant la pilota primer, a l’inici de la segona part Knauff no va perdonar. Quan el jove migcampista, amb un xut a l’escaire imparable, va marcar, no va ser una sorpresa. L’Eintracht s’ho mereixia. El Barça, també. Una estirada d’orelles per despertar i recordar que cal cuidar els detalls, com cuidar el rebuig a la frontal. Així va marcar l’Eintracht, de fet, rebent tot sol a la frontal i carregant la cama.
Xavi sabia que tocava moure peça. I va fer una aposta segura, amb l'entrada de De Jong i Dembélé per un Gavi massa perdut i un Adama Traoré que no va tenir el dia. I, amb ells, es va fer la llum. Si l’Eintracht posava la cama més fort i corria més, s’havia de fer moure la pilota. Dues parets, una mica de joc d’equip i el mur alemany es va esquerdar pel mig gràcies al francès i el neerlandès. La firma del gol, però, la va posar Ferran, atent dins de l’àrea, espolsant-se de sobre pors i fantasmes. Qüestionat per la seva manca de gol, el va fer quan més calia, per evitar prendre mal en un partit en què l’Eintracht va continuar emprenyant també quan Tuta va veure la vermella després de mossegar els turmells de Pedri. Atrinxerat en inferioritat numèrica, l'Eintracht va acabar de treure de polleguera un Barça que va aconseguir un empat i gràcies. Tal com va anar el partit, no és un mal resultat. Un empat celebrat com una gesta homèrica pels locals i que fa mal a l'autoestima d'un Barça que ja té una excusa per motivar-se i continuar fent camí.