El Barça, en un cul-de-sac per trobar el relleu de Jordi Alba
Els futuribles, reticents a canviar d'aires per competir amb l'hospitalenc, que també és indiscutible amb Xavi
BarcelonaAquest estiu es compleixen 10 anys del fitxatge de Jordi Alba pel Barça. Amb els números a la mà, l'adquisició que el 2012 va negociar Andoni Zubizarreta, el llavors director esportiu culer, amb Manuel Llorente, en aquell moment president del València, ha donat un rendiment extraordinari. A canvi d'un traspàs xifrat en 15 milions, el barcelonisme ha acabat gaudint d'un lateral que ha marcat una època. Perquè, tret d'un inici de periple afectat per les lesions i d'un fugaç pas per la banqueta amb Luis Enrique el curs 2016/17, el de l'Hospitalet de Llobregat ha sigut indiscutible a la banda esquerra des que va retornar al club en què va formar-se parcialment com a futbolista. De fet, a les ordres de Xavi Hernández, excompany que alhora és el setè tècnic que el dirigeix al Camp Nou, no només ha mantingut aquest estatus, sinó que l'ha reforçat.
Alba és l'únic membre de l'actual plantilla que encara no ha sigut suplent amb l'egarenc com a entrenador. Ha jugat de titular sempre que ha estat disponible. I quan no ho ha estat, la seva plaça l'han ocupat perfils no específics com Dest, Araujo, Lenglet o Mingueza. El motiu: el punt de maduresa insuficient que Xavi veu en el jove Alejandro Balde, que a principis de temporada, encara amb Koeman a la banqueta, va arribar fins i tot a sortir d'inici contra el Granada. Per minimitzar la dependència, els tècnics han demanat a la direcció esportiva un fitxatge per cobrir millor el lateral esquerre. El mateix Xavi va donar a entendre aquesta inquietud en una roda de premsa recent: "La meva idea és tenir dos jugadors competitius en cada posició". Amb tot, i més enllà de la complicació que suposa sortir a comprar amb el límit salarial excedit, l'àrea liderada per Mateu Alemany i Jordi Cruyff prioritza altres posicions a reforçar perquè troben entre els laterals futuribles certa reticència a canviar d'aires per haver de competir amb Alba.
"En general rebem respecte perquè veuen que al Barça ho tindran magre per jugar", admeten a l'ARA des del Camp Nou, on avui es lamenta que el club no fes l'aposta, quan encara manava Bartomeu, per laterals que han despuntat els últims anys a Europa com el portuguès Nuno Mendes (PSG) o el canadenc Alphonso Davies (Bayern Munic). La secretaria en tenia informes positius i va iniciar contactes informals amb tots dos, però el club va descartar fer una inversió decidida per una qüestió econòmica (Davies costava cinc milions d'euros amb només 16 anys), per l'equilibri del vestidor (Alba era soci de capçalera de Leo Messi) i perquè gastar en laterals joves hauria despertat crítiques arran del tracte dispensat a Marc Cucurella i Juan Miranda, dos relleus de la casa que van haver de marxar per falta d'oportunitats.
Gayà era l'aposta preferida de Mateu Alemany
Aquesta part de la història, prèvia al col·lapse econòmic del Barça i a les eleccions que van fer president Joan Laporta, serveix per entendre la fotografia actual, en què Alba viu sense competència a la plantilla i cobra un sou milionari gràcies a un contracte blindat fins al 30 de juny del 2024. És cert que existeix la voluntat de buscar-li una alternativa, però la realitat financera de l'entitat descarta opcions de primer nivell que amenaçarien la seva titularitat. I les que hi ha, més modestes, dubten de la conveniència d'aterrar al Camp Nou perquè temen la suplència que en el seu dia va amargar Lucas Digne, avui un dels millors laterals esquerres de la Premier, o Junior Firpo, que va haver de fer les maletes l'estiu passat. Una d'elles, José Luis Gayà, la preferida d'Alemany, ja ha decidit no fer el pas i tot apunta que renovarà amb el València.
Malgrat tot, queden futuribles per convèncer a un cost raonable, com Álex Grimaldo, Marcos Alonso o Javi Galán. El primer és el favorit de Xavi, però el Benfica el taxa en 15 milions, i el Barça, com dèiem, veu més necessari gastar diners en altres posicions. El segon és un vell desig blaugrana, però va camí dels 32 anys. Més jove és el tercer (27), però té contracte fins al 2026 i el Celta de Vigo, club al qual pertany, no té ganes de vendre'l per menys de la seva clàusula de rescissió, que és de 18 milions. El mercat serà llarg, l'entitat rebrà més oferiments (com el de Tagliafico al mercat d'hivern) i convé recordar que la plantilla haurà de generar estalvis salarials abans de poder plantejar-se cap operació d'alta. Serà un estiu mogut, ric en culebrons i exposat a les sorpreses al Camp Nou.