Un Barça cada cop menys romàntic

Barcelona“Una persona lliure com el Johan té valor sempre. Els lliurepensadors sempre tenen un lloc”. Amb aquestes paraules, els responsables de l’àrea de metodologia del Barça, Joan Vilà i Paco Seirul·lo, resumien en una entrevista l’any passat a l’ARA una filosofia que es va començar a dibuixar amb Rinus Michels, va esdevenir tangible i màgica amb Johan Cruyff i va tocar l’excel·lència amb Pep Guardiola. A partir d’aquesta temporada, el club s’ha quedat orfe d’un dels guardians que quedaven d’aquesta idea romàntica: el Barça ha anunciat aquesta setmana que no renovarà el contracte de Joan Vilà com a responsable de l’àrea de metodologia, en què treballava des del 2011. Discrepàncies amb la cúpula esportiva les últimes temporades -que, des de l’estiu del 2017, estava encapçalada per Pep Segura com a mànager esportiu- expliquen que el club i el mateix Vilà hagin decidit no continuar amb un vincle que va començar amb una primera etapa al Barça fa gairebé 40 anys.

“Li donem les gràcies per tot el treball que ha desenvolupat al club. La seva aportació ha estat molt important a l’hora de definir el model formatiu de la Masia i de convertir-lo en un referent d’excel·lència en l’àmbit internacional”. Amb aquestes paraules va anunciar dilluns el portaveu blaugrana, Josep Vives, que Vilà no seguirà al club. El seu comiat evoca a recordar noms clau en la història del Barça, com el de Xavi Hernández i Carles Puyol. A Vilà se li atribueix un paper destacat en el descobriment i el seguiment del creixement de Xavi i en la millora de Puyol. El mateix Xavi ha reconegut públicament el seu agraïment a Vilà en la seva etapa formativa i el posa al mateix nivell de dos dels entrenadors que més l’han marcat, Pep Guardiola i Luis Aragonés. Per la seva part, Puyol, que va arribar al Barça amb 17 anys, ha recordat als micròfons de TV3 que va fer “una mena de classes particulars” amb Vilà per millorar quan ja era central del primer equip. “No tenia una base ni el coneixement dels fonaments i ell em va ensenyar moltes coses”, recorda l’excapità blaugrana, retirat el 2014.

Vilà, que s’encarregava de coordinar les categories inferiors del Barça quan Cruyff va aterrar al club, recordava en una conversa amb aquest diari la temporada passada que “han de ser els Puyol, Iniesta, Xavi i Piqué els que han de donar continuïtat al model”. A l’espera d’un retorn futur, de moment, al club, d’aquests quatre noms només queda el de Piqué. Una llista a la qual també pertanyen Busquets i Messi i, com a exemple de l’últim jugador de la casa que va aconseguir arribar al primer equip, Sergi Roberto. Amb el comiat d’Iniesta és inevitable no preguntar-se cap a on evolucionarà el joc del Barça, alhora que els més nostàlgics no poden evitar sentir un nus a l’estómac cada cop que veuen que el seu equip s’allunya de la idea futbolística que l’ha fet únic. L’adeu de Vilà és una mostra més del canvi de rumb futbolístic que està experimentant el Barça les últimes temporades.

En l’herència del ja exresponsable de l’àrea de metodologia queda haver estat una de les persones clau en el disseny del model futbolístic del Barça les últimes dècades. Va entendre i desxifrar la genialitat que hi havia darrere el posat despreocupat de Cruyff i va recollir l’excel·lència del Barça de Guardiola per construir un full de ruta per seguir a la Masia. Seguint les instruccions de l’ex-secretari tècnic Andoni Zubizarreta, i juntament amb Paco Seirul·lo -que seguirà al club- i amb l’ajuda de Víctor Sánchez i d’Emili Ricard, Vilà va dissenyar el manual de l’estil del joc blaugrana per dotar d’una eina -escrita i amb exemples audiovisuals- a tots els entrenadors de la Masia. Una “Carta Magna de l’idioma blaugrana”, com la va definir llavors l’exatleta i periodista Martí Perarnau.

“La confirmació d’un canvi d’estil”

Les últimes temporades el criteri metodològic de Vilà, definit pels qui l’aprecien com a “molt culer i amb grans coneixements”, xocava amb les pautes que està implantant la nova direcció esportiva per evolucionar l’estil. “La marxa de Joan Vilà és la confirmació d’un canvi de tendència i d’estil. Només queda Paco Seirul·lo amb la idea de futbol que ha fet gran el Barça”, afirma Albert Benaiges, que va estar treballant al futbol base blaugrana des del 1990 fins al 2011.

“Els últims anys s’està apostant per un tipus de futbol més directe, d’arribades des de la segona línia i amb futbolistes amb un perfil més físic. Ja veurem com avança aquest canvi de tendència”, valora Benaiges alhora que lamenta que “des de Sergi Roberto, cap jugador ha aconseguit arribar al primer equip”. Un fet que atribueix, en gran part, a la política del club amb el filial els últims anys, en què, sense anar més lluny, les últimes tres temporades s’han fitxat més de 30 jugadors. “Per voler salvar el filial a Segona A, van fer fora l’Eusebio [Sacristán], un entrenador de club. I no va servir de res”, afirma.

Beinages, que ara iniciarà una nova etapa al futbol formatiu del Vissel Kobe japonès en què hi ha Iniesta, atribueix un “abandonament del futbol base des de l’arribada de Jordi Mestre”. L’actual vicepresident tercer es va fer càrrec del futbol formatiu i del filial del Barça entre el 2010 i el 2014. “La gent que ha dut l’actual directiva té una altra mentalitat futbolística i això explica aquest canvi d’estil. Et diran que el futbol canvia, però això no vol dir que el model històric que hem tingut no sigui competitiu”, conclou Benaiges. El club, per la seva part, defensa la seva aposta futbolística. Ara s’ha de veure cap a on caminarà el Barça.