La junta directiva també ha aprovat recuperar el nom històric de Barça Atlètic per al filial blaugrana. El club filial va néixer el 1970 amb la denominació CF Barcelona Atlètic. El 1991, a conseqüència de la llei de l'esport, va passar a denominar-se Barcelona B. El 2008, amb l'arribada de Joan Laporta, va passar a dir-se FC Barcelona Atlètic, i el 2010 Sandro Rosell va tornar a la denominació Barcelona B.
La televisió salvarà el Barça
El club vendrà el 25% dels drets audiovisuals per tancar els comptes en positiu i poder fitxar a l’estiu
Barcelona"El Barça ja sap el que ha de fer si vol fitxar". Amb aquesta frase, a mig camí entre l'amenaça i el xantatge, Javier Tebas donava la benvinguda a un dels dies més transcendentals per al futur immediat del Barça. El president de la Lliga, amant de les declaracions grandiloqüents, posava llenya al foc minuts abans que comencés la reunió de la junta directiva blaugrana, on els dirigents havien de votar sobre la venda dels drets de televisió. Una mesura que serveix, d'entrada, per garantir-se tancar els comptes d'aquesta temporada amb números verds. I, també, poder fer algun tipus de moviment per reforçar-se al mercat d'estiu. La junta, asfixiada perquè el temps se'ls tirava a sobre, decidia vendre fins a un 25% dels drets audiovisuals de l'entitat, a més de desprendre's de gairebé la meitat de BLM, l'empresa que comercialitza el marxandatge del Barça. Dues decisions que, això sí, hauran de validar els compromissaris en la reunió extraordinària i telemàtica que es farà el proper dijous 16 de juny.
Es tracta de les famoses "palanques", com les havia batejat el president Joan Laporta, fa unes setmanes. Tot i que no són exactament les que ell tenia al cap quan va començar a buscar solucions per aconseguir ingressos addicionals, mesos enrere. Tebas havia estat pressionant perquè el Barça s'adherís a LaLiga Impulso –l'acord amb CVC per comercialitzar els drets audiovisuals–, però els blaugranes, que anaven de bracet amb el Reial Madrid, s'hi havien negat en rodó al·legant que les condicions del conveni no s'adeien als seus interessos. En paral·lel, el Barça havia intentat negociar amb CVC per la seva banda, i també havia intentat vendre alguns actius com Barça Studios i BLM. Però, malgrat tenir propostes atractives sobre la taula, cap d'aquestes operacions alternatives s'ha pogut tancar a temps. I com que la temporada es tanca d'aquí un mes just i al Barça li corre pressa, tot sembla abocat a fer marxa enrere i acceptar la proposta inicial de LaLiga Impulso. Una manera d'aconseguir diners a curt termini. Més endavant, quan la resta d'operacions hagin madurat prou, ja es faran més vendes.
A curt termini, doncs, tot depèn de la televisió. El club ha volgut ser molt curós amb la informació i ha intentat minimitzar les filtracions. Segons l'entorn del president, és per "evitar que es pugui ensorrar l'acord si se'n publiquen detalls abans d'hora". Una altra de les fonts consultades parla de "negociacions intenses" que "volen el seu temps", però garanteix que tot va "pel bon camí". Els detalls s'aniran coneixent els propers dies, així que el Barça vagi donant informació als seus socis de cara a l'assemblea. Tebas, que sempre havia pressionat perquè el Barça s'adherís al pacte amb CVC, i que recordava que aquesta era de les poques vies disponibles per poder fer fitxatges a curt termini, està a punt de sortir-se amb la seva.
LaLiga Impulso proposava la venda d'un 10% dels drets de televisió. Però el Barça demanarà als compromissaris vendre fins a un 25% d'aquests drets "a un o més d'un inversor". Aquest diferència s'entén perquè no només hi haurà una operació, sinó que Laporta en té previstes dues. Segons detalla el portal 2playbook, d'entrada el club agafarà els diners de CVC i, així, salvarà els comptes d'aquesta temporada i obtindrà uns 40 milions per poder invertir en reforçar l'equip. Però, en paral·lel, negocia una segona venda dels drets audiovisuals, també amb CVC. Aquesta venda, que segons el portal està encarrilada, seria també pel 10% dels drets televisius del futur. El 5% restant es podria vendre a un tercer, en cas de necessitat, o quedar-se'l finalment el club.
El Barça vol fer un acord doble amb CVC i ingressar 540 milions
La proposta de Tebas amb CVC suposa una injecció directa de 270 milions. Ara bé, la lletra petita indica que aquests diners computen com a deute i, també, que del que s'ingressa només se'n pot destinar un 15% a fitxatges. El Barça havia intentat modificar les condicions, però la Lliga, que tenia dret de veto, s'havia mantingut inflexible. Ara bé, en la segona operació, que segons 2playbook també seria de 270 milions, sí que computarien com a ingrés directe. Això, més enllà de la injecció de tresoreria, permetria revertir una part molt important del patrimoni net del club, que actualment està en negatiu.
L'interès de Tebas perquè el Barça s'adherís a LaLiga Impulso s'entén, també, pel conflicte amb la Superlliga. El mandatari veia en aquest acord una renúncia del club blaugrana a participar en aquest projecte liderat per Florentino Pérez, el president del Madrid. Fonts de la Lliga admeten que, pactant amb CVC, no hi haurà una renúncia explícita al projecte de la Superlliga, però sí de manera implícita. I és que els drets audiovisuals perdrien gairebé tot el valor si el Barça deixés de jugar a la Lliga espanyola per fer-ho en una lliga privada de clubs europeus.
Les palanques van més enllà dels drets audiovisuals, tot i que són les operacions que estan més avançades i les que permetran tenir oxigen a curt termini. Vendre gairebé la meitat de Barça Studios i BLM són les altres alternatives per generar diners –més enllà dels diners que es puguin obtenir amb la venda de futbolistes–. En el cas de Barça Studios, el club ja havia demanat permís a l'assemblea de l'octubre passat per poder vendre's part de l'empresa. Ara farà el mateix amb BLM: fins a un màxim del 49,9% de la participació. Amb aquestes dues vendes, Laporta confia ingressar més de 500 milions en total.