L'aspirina per curar l'absència de Lamine Yamal era el Brest

BarcelonaEl retorn de la Champions a Montjuïc també va ser el retorn del camí del triomf d'un Barça que va sumar la primera victòria sense Lamine Yamal. L'equip blaugrana acumula quatre partits seguits guanyant a la competició continental i es manté instal·lat ben amunt dels llocs capdavanters. Hansi Flick va estirar les orelles als seus jugadors després de malbaratar en deu minuts un 0-2 cultivat a Vigo i, abans de rebre el Brest, va tornar al discurs de suport als seus pupils. El pal i la pastanaga. L'equip va respondre amb un bon partit, pressionant millor, sent més intens, estant més concentrat i, també, movent millor la pilota. Contra el Brest, una de les revelacions d'aquesta Champions, va tornar el Barça de Flick.

Calia sumar de tres en tres per no fer encendre cap alarma. Sense la grada d'animació, castigada per Joan Laporta fins que no paguin els 21.000 euros de multes acumulades que el club els reclama, l'estadi estava més silenciós que de costum. L'afició no s'engrescaria fins a la segona meitat, quan semblava que el Barça s'encallava en la cerca d'un segon gol que, finalment, arribaria després d'una genialitat de Dani Olmo. Això va fer tornar a bategar un Montjuïc en què durant una bona estona es van fer sentir més els 2.600 aficionats del Brest que els blaugranes, malgrat que l'entrada va tornar a ser bona, amb 46.317 espectadors. Els seguidors francesos, un dels convidats sorpresa en aquest nou format de la Champions –van acabar tercers el curs passat a Ligue 1–, no es volien perdre l'ocasió de jugar contra el Barça.

El seu equip va plantar batalla durant força estona. El conjunt francès és un gran desconegut a Europa. Els últims anys ha viscut una gran evolució gràcies al seu director esportiu Grégory Lorenzi i el seu entrenador Éric Serge Roy. La Champions és un premi i van sortir a defensar-se com si fossin una aldea valenta de la Gàl·lia, i el Barça, el colós imperi romà. Davant d'un rival que sap protegir-se –arribava a Montjuïc havent encaixat un gol menys que el Barça–, els blaugranes van renunciar al rock and roll per picar pedra des de la calma. L'equip de Flick, comandat per un Pedri excel·lent aproximant-se a la base i ubicant-se, de forma esglaonada, amb Casadó, dominava la pilota. La monopolitzava de fet, superant el 70% de la possessió.

Pedri, el millor del Barça

El migcampista canari era qui s'encarregava de moure la pilota ara cap aquí, ara cap allà. Ho feia mitjançant controls orientats, fintes delicioses i canvis d'orientació que eren carícies a la pilota. La rauxa anava a càrrec de Raphinha, provant diagonals de fora cap a dins des d'una banda dreta encarregada a donar la profunditat en atac. La primera ocasió va anar a càrrec de Raphinha, que només va necessitar set minuts per carregar la seva cama esquerra i provar el primer xut. El capità era qui millor interpretava com atacar, mentre es trobava a faltar més presència d'Olmo, que es rescabalaria amb un golàs a la segona meitat.

Per obrir la llauna, va fer falta la màgia d'un Pedri excels. El futbolista de Tegueste, que aquest dilluns va fer 22 anys, no només dirigia el seu equip com si fos el director d'una orquestra, sinó que es feia un fart de recuperar pilotes. Era productiu en tots els aspectes. També en la fabricació del primer gol. Seva va ser l'assistència per un Lewandowski que, fora de l'àrea petita, va ser envestit pel porter Bizou. El polonès va ser l'encarregat de transformar una pena màxima amb premi doble: era el seu gol número 100 a la Champions.

El Barça veia recompensat el seu domini, però, malgrat que Fermín tindria una rematada franca per ampliar distàncies abans del descans, s'hi arribaria amb un resultat curt. El Brest, que sap defensar-se en l'emergència, aconseguia arribar viu a la mitja part. També hi va ajudar l'àrbitre, no donant la llei de l'avantatge a una passada de Lewandowski que buscava la cursa en solitari de Raphinha just abans de passar pel túnel de vestidor.

A la represa, el Barça va seguir practicant un bon futbol. Fermín, que no va tenir el dia, va fallar una nova rematada franca. El segon gol no arribava i l'afició abandonava l'apatia inicial per començar a animar. Gerard Martín es va refer dels seus mals minuts a Vigo temporitzant bé una pujada per la banda esquerra i mostrant-se més atrevit. Seva va ser l'assistència per un Olmo que va demostrar que els genis, a vegades, en tenen prou amb fregar un cop la llàntia i aparèixer. En un partit molt discret del terrassenc, es va inventar un golàs que permetia al Barça posar el llacet d'un triomf que Lewandowski, ja en l'afegit, culminaria amb un doblet i la seva diana número 22 aquest curs.