Raphinha vol que el Barça torni a ser un dels grans d'Europa

BarcelonaEl cor del Barça torna a bategar ben fort a Europa. Ho fa al ritme de Raphinha, que va destrossar el Bayern de Múnic amb un hat-trick que quedarà instal·lat per sempre més en l'autoestima blaugrana, tantes vegades ferida pels bavaresos els últims anys. Els tres gols del brasiler i un altre de Robert Lewandowski són molt més que una golejada reparadora de l'orgull castigat en una darrera dècada de patacades a la Champions, són una carta de presentació immillorable: el Barça vol tornar a asseure's a la taula dels grans d'Europa (4-1).

La metamorfosi d'un equip poruc els últims anys a la Lliga de Campions s'està completant a una velocitat endimoniada gràcies a Hansi Flick. En la prova més exigent fins ara per al seu equip, l'alemany va refermar la seva aposta i va demostrar a tothom que aquest Barça va de debò. Futbol directe i valent. És igual qui hi hagi al davant. Sense por, en només un minut, el Barça va brindar una alegria a la seva afició amb una diana d'un Raphinha descomunal. Bé, Robert Lewandowski i molt bé Fermín, retornat a l'onze, buscant l'esquena de Kimmich per trobar la primera cursa del brasiler.

L'alegria arribava molt d'hora. Però el Bayern, que encara no s'imaginava el relat despietat que acabaria tenint el partit, va voler contestar. Ho va intentar amb una desmarcada de murri de Harry Kane, assenyalant-la amb el dit a Olise just on la volia, guanyant-li l'esquena a Cubarsí, que si té cap pega aquest prodigi de 17 anys és que no és especialment veloç. Per sort, Iñaki Peña va estar atent a una de les instruccions tècniques d'abans del partit: amb la defensa avançada, el porter també havia de fer passos endavant. Així, la seva sortida va ser decisiva per arrabassar-li la pilota a un Kane que no va estar del tot fi en el control. Era un avís per a navegants del guió que tocaria empassar-se els minuts següents: els bavaresos es farien amb el domini de la pilota i al Barça li tocaria patir. Per sort, només durant una estona.

El gol tan matiner dels blaugranes no va intimidar un Bayern que impressionava pel físic imponent dels seus futbolistes i la delicadesa dels fins estilistes que té a les bandes. La insistència visitant era tanta que el temor que el gol de l'empat no tardaria a arribar es va estendre ràpidament per les poblades grades de Montjuïc, on els silencis van anar guanyant terreny a l'èxtasi inicial. Si el fora de joc va salvar els blaugranes d'encaixar el primer gol del Bayern en un tres i no res, a la següent que va tenir Kane, a boca de canó, no va fallar. La línia defensiva del Barça seguia alta, com el seu tècnic els demana, però els alemanys sabien com castigar-la.

Reacció plena d'orgull del Barça

Així va arribar l'empat, amb Olise fent un desplaçament de dreta a esquerra que Gnabry va recollir i va convertir en una centrada precisa que Kane no va desaprofitar. El gol de l'empat i els minuts que el van precedir van alimentar els fantasmes europeus. Però res d'això, perquè si una cosa ha demostrat tenir aquest equip és un orgull que va passar de les venes dels jugadors al cor de cadascun de tots els seguidors blaugranes que estimen i acompanyen aquest equip.

Amb l'empat, el Bayern va demostrar ser un equip que va a batzegades, perquè la reacció del Barça se'ls va anar menjant a poc a poc. En un duel jugat en molt pocs metres, amb els dos equips plantant la defensa ben amunt, tant que gairebé els centrals d'un i altre equips podien encaixar les mans, els de Flick van començar a connectar amb els seus futbolistes diferencials. Pedri, que es va fer un tip de córrer, començava a deixar de perseguir ombres per poder servir passades. Lamine Yamal ja deixava detalls de la seva qualitat, mentre que Lewandowski estava fi descarregant pilotes i alimentant un Fermín que, entre línies, és un regal.

La fam del futbolista del Campillo va permetre-li servir una nova pilota de gol. Aquest cop, a un Lewandowski que per fi marcava en un partit gran i ho feia quan més ho necessitava el seu equip. La diana del 2-1 va ser una transacció veloç del Barça: Cubarsí per Lamine Yamal, aquest per Fermín i, després de superar Kim, assisteix al polonès davant la sortida de Neuer i d'Upamecano. L'acció no va estar exempta de suspens. Els jugadors del Bayern la van protestar amb vehemència perquè per guanyar la posició a Kim, Fermín va empènyer lleugerament el coreà. Una empenta tan lleugera com possiblement sancionable, però aquest cop el col·legiat Slavko Vincic, que tant va fer enfadar el Barça contra l'Inter fa dues temporades, va decidir que la moneda cauria de cara.

Raphinha, un lleó que surt de la gàbia

La diana va ser una injecció de vitamines per un Barça en què el millor encara hauria d'arribar perquè Raphinha, com si fos un lleó alliberat d'una gàbia, s'encarregaria de catapultar el seu equip. El brasiler, que havia obert la llauna, tenia reservat un altre as a la màniga abans de la conclusió del primer temps. En una recuperació, un Casadó que creix partit rere partit a passos agegantats, va detectar la desmarcada entremaliada de Raphinha per l'esquerra i el que va passar a continuació deixa el relat futbolístic per ser poesia: conducció i rematada amb el costat menys hàbil i entre les cames d'Upamecano.

La festa es desfermava. El Barça torna a rugir a Europa i ho feia deixant amb un pam de nas un Bayern que encara havia de rebre una nova plantofada d'un Raphinha icònic. El brasiler completaria la seva nit més especial des que vesteix de blaugrana rubricant un hat-trick i ensenyant-li a tot el continent què és el Barça de Flick amb un contraatac deliciós. Pedri va trobar la carrera de Lamine Yamal, aquest va detectar l'enèsima desmarcada incansable de Raphinha i li va servir un caramel perquè controlés amb el pit, s'orientés la pilota i creués una rematada impossible per Neuer.

Cantava i cantava i ballava i ballava feliç Montjuïc veient com, gairebé 10 anys després, el seu equip tornava a derrotar el Bayern. Res podrien fer ja els bavaresos per molt que Kompany cremés totes les naus que tenia a la banqueta. El Barça, segur en defensa, es divertia i se sentia gran, sumant efectius com Olmo i De Jong a la festa. Tothom volia participar en un orgullós festí a l'espera de visitar el Bernabéu amb els ullals ben esmolats