El Barça atropella l’Espanyol i acaba el derbi a Canaletes

La Lliga torna a ser blaugrana quatre anys després. Autèntic cop d’autoritat del Barça, que va atropellar l’Espanyol (2-4) en un derbi sense història que va acabar tacat per la invasió de camp protagonitzada per diversos centenars de seguidors locals, que van obligar la policia a protegir els jugadors blaugranes, que celebraven el títol amb una rotllana al cercle central. La pitjor cloenda possible per a una nit que pot acabar costant-li molt cara a l'Espanyol, tant a nivell esportiu com institucional.

El Barça, que va allargar la festa a Canaletes, no va deixar passar el primer match ball per proclamar-se campió quan faltaven quatre jornades. De distensió, al conjunt blaugrana no n’hi va haver en cap moment. Tot el contrari: li va sortir un partit rodó. El Barça va demostrar que agraïa els dies de festa que li havia donat el seu entrenador la setmana prèvia i va jugar a plaer. Els blaugranes, que van disfrutar de valent al camp del seu rival ciutadà, van firmar una golejada que serà recordada durant anys a tots dos bàndols. Una tortura per als periquitos davant del pitjor rival i en el pitjor moment possible. A Cornellà-El Prat, on s’estén el malefici per als blanc-i-blaus a la Lliga, els de Xavi Hernández van firmar un dels partits més rodons de la temporada. Davant seu, un Espanyol inoperant, imprecís i impotent no només no va saber llegir el partit sinó que ni tan sols va aconseguir igualar ni la intensitat ni el ritme de pilota visitants. 

Els blanc-i-blaus van triar el pitjor moment per enfonsar-se futbolísticament i anímicament. Les seves carències futbolístiques segueixen pesant massa en un equip que ahir va ser molt inferior. El Barça va saber explotar-les a la perfecció. De poc va servir que Luis García tornés a proposar tres centrals, perquè defensivament l’Espanyol va ser un flam. En atac no va ser millor: gairebé sempre precipitat i imprecís, incapaç de fer tres passades consecutives amb sentit. Darder i Denis demanaven cap i calma als seus companys, però van acabar fent-se un fart de perseguir ombres. 

Tota l’esperança periquita va esfumar-se en tan sols deu minuts, els que va tardar Balde a guanyar-li l’esquena a Óscar Gil i servir-li una deliciosa assistència a Lewandowski. El lateral blaugrana, que va fer més d’extrem que de defensa, va trobar una autopista pel seu carril. Seu, de fet, va ser el segon gol, nascut d’un regal de Pedri, que novament va guanyar-li la partida a Gil. El tercer el va fabricar per la banda dreta, amb Raphinha guanyant-li fàcilment la posició a Brian Oliván i obrint-li les portes a Lewandowski perquè engreixés el seu caseller. Ja suma 21 gols a la Lliga i es distancia així a quatre dianes de Benzema en la lluita pel Pitxitxi. El tercer gol blaugrana va propiciar que Cornellà-El Prat comencés a buidar-se minuts abans que De Burgos Bengoetxea enviés els dos equips als vestidors. 

Ter Stegen i Kounde s’apunten a la festa

L’Espanyol no va mostrar en cap moment una mínima reacció que fes pensar en un intent de remuntada. Braithwaite va poder encarar Ter Stegen al temps afegit, però el porter alemany va apuntar-se a la festa blaugrana recordant per què està camí de firmar una temporada d’autèntic rècord. La impotència dels que van quedar-se a veure el segon temps va transformar-se en càntics contra la directiva espanyolista, especialment contra el propietari i president, Chen Yansheng, a qui van demanar la dimissió. Les llàgrimes vessades per alguns seguidors ho deien tot. L’espanyolisme va viure un autèntic suplici. 

El gran drama per a l’Espanyol no va ser perdre el derbi, derrota que el deixa a quatre punts de la salvació quan en queden 12 per disputar, sinó immolar-se en un partit en què les sensacions no animen a pensar que aquest equip serà capaç de capgirar la situació en les quatre jornades que queden. La segona part va començar amb dos nous disgustos per als blanc-i-blaus, el quart gol blaugrana, firmat per Kounde, i la lesió de Braithwaite. L’Espanyol només va deixar-se anar en atac amb el derbi ja resolt, aprofitant el forat que va deixar un Araujo a qui Xavi va dosificar. Puado i Joselu van firmar els gols de l’honor. La reacció blanc-i-blava, amb tot, va arribar massa tard. 

El Barça torna a somriure, després de conquerir la primera Lliga sense Messi en aquest segle XXI i la primera com a entrenador d’un Xavi Hernández que n’havia guanyat nou com a jugador. L’Espanyol, que haurà d'esperar quines conseqüències tenen els incidents d'ahir, haurà de seguir remant a contracorrent per evitar el seu sisè descens a Segona.