El Barça allarga la seva dolça ressaca amb una exhibició també a la Copa
L'estat de gràcia dels de Flick es trasllada a Montjuïc, on l'afició gaudeix amb una golejada al Betis (5-1) i la classificació per als quarts de final
BarcelonaEl Barça va allargar la dolça ressaca de la Supercopa arrasant el Betis en un nou recital de futbol i una nova maneta (5-1). Aquest cop al Lluís Companys, on hi havia deures pendents després de tres derrotes seguides davant l'Atlètic de Madrid, el Leganés i el Las Palmas. Amb la Copa, els blaugranes van mantenir l'alegria en el joc també a casa, davant la seva afició, brindant-los un molt bon partit de futbol. A base de rock and roll, van superar l'eliminatòria de vuitens de final contra el combinat de Manuel Pellegrini, que es va veure clarament superat i si no va encaixar més gols va ser pels gols anul·lats per fora de joc.
Després d'humiliar el Reial Madrid a l'Aràbia Saudita, l'autoestima del Barça de Hansi Flick està pels núvols i el Betis ho va pagar, esmicolat a Montjuïc. De poc va importar que el tècnic donés descans a Lewandowski, perquè a la mitjapunta va repetir un tal Gavi. L'andalús, afamat de futbol ara que ja es torna a sentir en plenitud després de la llarga lesió al genoll, no va tardar ni tres minuts a obrir la llauna. Assistència de Dani Olmo, amb un toc tant talentós com suau dins de l'àrea, i control amb la dreta i rematada amb l'esquerra de Gavi. La posició de mitjapunta li prova al 6 blaugrana, que ja va encetar el marcador contra l'Athletic a les semifinals de la Supercopa.
Dani Olmo, fent de fals nou sense l'ariet polonès, també volia el seu gol. El de Terrassa va ser titular per primer cop des que va rebre la cautelar del CSD i tenia ganes de tornar a celebrar un gol. Gavi ho sabia, i el va buscar amb una passada deliciosa al cor de l'àrea que el terrassenc va convertir en un xut trapella, ajustat, però Veites va respondre amb una gran intervenció. A la següent que va tenir Olmo, va ser el pal el que el va privar de celebrar una diana amb la seva afició, besar l'escut que estima i assenyalar els colors que vol defensar després del martiri que va passar quan es va quedar sense llicència.
Jules Kounde culmina una obra d'art
Però la festa continuaria amb un golejador inesperat: Jules Kounde, que està jugant a un nivell altíssim. No només és crucial i fiable en defensa, sinó que també s'està destapant en atac. El segon gol del Barça va ser una obra d'art. Pedri va canviar l'orientació del joc d'esquerra a dreta, amb un cop de maluc per girar-se i una passada rasa precisa que Kounde va deixar passar entre les cames mentre s'animava a trepitjar àrea i Lamine Yamal, amb una assistència meravellosa, va servir una pilota alta, delicada, que el defensor francès va trencar amb una volea impossible per Veites. El 2-0 i, sobretot, la rauxa ofensiva del Barça que atacava i atacava sense parar, volent-ne més i més, va engrescar una afició que després del segon va aixecar el cul de la cadira per recordar-se de la golejada al Madrid de diumenge al crit de "boti, boti, boti, madridista qui no boti".
Tot plegat s'ho mirava un Betis que era un convidat de pedra a una nova exhibició blaugrana. Només durant els primers compassos del partit havien aconseguit sortir una mica de la cova, buscant ser verticals en les poques ocasions que van superar una pressió ferotge del Barça. Amb Araujo –que va ser corejat per l'afició– substituint el lesionat Iñigo, la rereguarda va seguir el mateix ABC de sempre amb Flick: valentia, tirar la línia ben amunt i fer caure el rival a la trampa del fora de joc. De fet, el Betis només va posar a prova Iñaki Peña en una sola ocasió fins als últims minuts, quan van tenir un penal. Fins llavors, només Vitor Roque, cedit pels blaugranes, l'havia posat a prova i va topar amb una gran aturada. El valencià també es vol reivindicar ara que Szczesny, titular a la Supercopa i sancionat contra els andalusos, li disputa el lloc.
El Betis, desdibuixat davant del vendaval ofensiu que tenia davant, va donar gràcies de marxar al descans havent encaixat només un parell de gols. La revisió del VAR va negar un doblet preciós a Kounde, que estava en fora de joc per un pèl del bigoti d'una gamba. De fet, els fores de joc van fer que la golejada no fos més escandalosa, perquè a la represa, també li van anul·lar un gol així a Lamine Yamal. Això va picar-lo i, tot seguit, es va inventar una jugada plena de retalls i màgia que la defensa va arribar a rebutjar, però Raphinha va embocar el rebot per fer el tercer.
La rauxa blaugrana, lluny d'aturar-se, va anar a més. Ferran, entrat des de la banqueta, va fer el quart, mentre que Lamine Yamal, ara sí i després d'una mica de suspens per una nova revisió del VAR, va rubricar la maneta després d'una desmarcada a l'espai i recollir una passada de Fermín. Només un penal de Kounde damunt Jesús Rodríguez, ja a les acaballes, va permetre una petita alegria al Betis. Vitor Roque no va fallar des dels onze metres. No ho va celebrar. Tampoc hi havia gairebé res a celebrar, perquè la nit a Montjuïc només va tenir un color: el blaugrana. Dilluns, el Barça coneixerà el seu pròxim rival a la Copa.