Amb aquest Lamine Yamal, tot sembla possible al Barça

BarcelonaVola alt, el Barça. Cada cop que Lamine Yamal agafa la pilota, aquest equip sembla capaç de tot. La realitat, però, és més complicada. Per derrotar l'Alabès ha tocat picar pedra i mastegar sorra. Però la defensa basca ha caigut i el Barça ja és a tot just quatre punts del Reial Madrid. La Lliga, que per moments semblava perduda del tot durant aquella inexplicable mala ratxa de resultats, torna a quedar ben oberta. Calia aprofitar l'ensopegada dels deixebles d'Ancelotti al camp de l'Espanyol. I s'ha aprofitat en un partit que tampoc passarà a la història, en part per la bona defensa dels vitorians, en part per la permissivitat arbitral amb les faltes visitants.

Al final ho ha resolt Lewandowski a la segona part fent el que sap fer: posar el peu i marcar. Un gol al segon pal després d'una rematada de Lamine Yamal. Si el jove de Mataró és pura imaginació, el davanter polonès és efectivitat. Un és jove i es dedica a explorar nous camins, amb un joc exuberant en què per moments sembla que la seva prioritat és passar-s'ho bé. Lewandowski, en canvi, va per feina. Ell ja és veterà, té un munt de cicatrius i va de cara a barraca. Un balla amb la pilota als peus, l'altre fa gols. En un partit en què per un dia Raphinha no ha estat encertat, ells han obert la llauna d'un rival que ha jugat un molt bon primer temps defensant. L'Alabès fins i tot ha anat llançant algunes contres amb cert perill que han obligat Szczesny a estar ben atent. El porter polonès per fi ha pogut acabar un partit sense rebre gols i ha pogut tornar-li el favor a Flick, que sempre el defensa.

No ha estat un partit còmode. De fet, ha estat estrany, com aquest horari, a les dues d'un diumenge fred. I estrany com el mateix guió del matx. De sortida Lamine Yamal ha decidit aixecar de la cadira els espectadors amb una jugada al mig del camp en què anava driblant rivals, fent-los caure al seu pas, com en el passat han fet altres grans noms del futbol. Quan Lamine Yamal en fa de les seves amb la pilota lligada al peu, és impossible no pensar en Messi o Ronaldinho. Era ben difícil no confondre els jugadors de l'Alabès amb els del Getafe que Messi va driblar fa anys o els anglesos que Maradona va mortificar. Lamine Yamal és alegria, tècnica i bellesa, amb tot just 17 anys. Però poc després Gavi ha topat amb Conechny i els dos han caigut a terra amb un fort cop al cap. El visitant, totalment grogui. L'andalús podia caminar, però, com que havia rebut un cop al cap, Flick ha decidit substituir-lo per protegir-lo. L'aturada ha trencat el ritme de sortida del Barça i l'Alabès s'ha sentit més còmode. Fent faltes i recuperant pilotes, ha tret de polleguera l'equip local, que ha acabat signant un primer temps fluixot. Tant, que Flick ha fet un doble canvi al descans i ha fet entrar De Jong i Eric Garcia per Casadó i Araujo.

L'equip ho ha agraït, amb un segon temps en què s'han anat generant més ocasions, fins que Lewandowski ha caçat al segon pal una rematada de Lamine Yamal. El més complicat era això, fer el primer gol. Els vitorians, entrenats per l'incombustible Chacho Coudet, han intentat empatar sense sort, perquè el Barça tenia les idees clares. Amb Pedri amagant la pilota un cop rere l'altre i De Jong demostrant que pot ser molt important en aquest segon tram de temporada, l'equip català ha fet el que calia: evitar cometre errades i aconseguir un triomf més funcionarial que no pas espectacular. No sempre pots fer set gols, a la Lliga. Però quan tens Lamine Yamal, tot sembla possible. Ni tan sols ha fet el seu millor partit, però el maresmenc ha deixat algunes jugades de les que emocionen. D'aquelles que engresquen, que els nens volen imitar al pati de l'escola i que posen la por al cos als rivals. El Barça, que per moments semblava derrotat a la Lliga, ha tornat a alçar el cap. Ara queda a quatre punts del Madrid just abans del derbi dels blancs contra l'Atlètic de la pròxima jornada. Ara torna a somiar. Tot sembla possible. Especialment quan Lamine Yamal juga com els àngels.