El Barça aixeca el triplet amb una golejada fidel al seu estil (6-1)

BarcelonaEl Barça tanca la paradeta fins al curs que ve amb un dolç regust de boca. Les blaugranes culminen una bona temporada aixecant la Copa de la Reina. Els tres títols estatals –Supercopa, Lliga i Copa– són una realitat i l'equip de Jonatan Giráldez pot marxar de vacances amb la sensació d'haver fet la feina. En territori espanyol no tenen rival: han sumat els partits per victòries. Tots els enfrontaments diputats han acabat sent triomfs d'un conjunt català que consolida el seu regnat. Ha arribat el moment de descansar, celebrar i traslladar les responsabilitats als despatxos, on la feina de debò comença ara.

L'últim títol, aixecat en l'últim partit, ha sigut un plàcid comiat de l'afició a l'estadi de Santo Domingo, Alcorcón. La final, contra l'Sporting de Huelva, ha sigut un duel de forces asimètriques sota un sol de justícia. És cert que tots dos conjunts han aplicat el seu propi estil: el Barça a l'atac i l'Sporting a l'espera per aprofitar algun contraatac. Però el duel ha escenificat les dues realitats del futbol femení espanyol. El conjunt dirigit per Antonio Toledo és el club amb menys pressupost de la Lliga. Les culers, en canvi, són un oasi i s'han convertit en tot allò a què aspiren la resta dels equips. L'aposta econòmica i de recursos del Barça contrasta amb la dura realitat d'altres clubs, com és el cas de l'Sporting.

Sobre la gespa d'Alcorcón, el Barça, dominant, s'ha apoderat de la pilota mentre l'Sporting es quedava prop de la seva àrea, pacient, esperant tenir una oportunitat de contraatacar. El conjunt dirigit per Jonatan Giráldez s'ha plantat en el rectangle del rival des dels primers compassos de partit i s'ha barallat amb la resistència de les de Huelva fins al minut 20. Després d'un cop de cap de Torrejón des de dins de l'àrea, la pilota ha quedat morta per un refús defectuós de Dolan sobre la línia de gol. La portera ha rebut l'ajuda desafortunada de la seva defensa per acabar d'introduir la pilota dins la seva xarxa. Les blaugranes han tornat a col·locar la pilota en el cercle central amb diligència per reprendre el joc. El marcador a favor no ha sigut una excusa per perdre temps: mai en tenen prou.

L'únic moment en què els dos conjunts han deixat la pilota de banda ha sigut durant la pausa d'hidratació. Les 22 futbolistes han marxat amb certa pressa cap a les bandes, on han aprofitat aquests breus instants per refer-se de les temperatures asfixiants d'Alcorcón. Amb esponges, xopes d'aigua, aquells minuts han sigut d'or per agafar aire i trobar una mica d'ombra per recuperar forces. L'horari i la seu han sigut qüestionats per la seva falta d'adequació al que hauria de ser una final de la Copa de la Reina –i qualsevol partit de futbol professional.

De nou sobre la gespa, el Barça ha sumat el segon gol al marcador. Mapi León ha culminat una centrada de Lieke Martens des del córner amb un cop de cap subtil. L'Sporting, però, no ha abaixat els braços i ha continuat remant contra corrent. Perquè a vegades la insistència té premi. El servei d'una falta a favor del conjunt d'Antonio Toledo ha sigut l'inici del 2-1 que ha donat una mica d'emoció a una final que ja semblava dada i beneïda. La defensa culer no ha sabut refusar l'esfèrica, que ha quedat morta dins de l'àrea. La capitana de l'Sporting, Sandra Castelló, ha engaltat l'esfèrica per superar Sandra Paños i escurçar distàncies al lluminós en el minut 62.

L'hora dels adeus

Després d'uns minuts d'examen mutu, Crnogocevic ha fet el gol de la tranquil·litat i probablement el seu últim com a blaugrana. La suïssa s'ha avançat a la defensa del conjunt de Huelva en un córner i ha rematat a plaer des del primer pal. Les seves companyes han celebrat la diana amb una pinya, com és habitual, amb regust de comiat. Crnogocevic, com Jenni Hermoso, Lieke Martens, Melanie Serrano i Leila Ouahabi, acaba contracte en unes setmanes. Pina ha continuat amb la festa pocs minuts després quan ha engaltat un refús de la defensa des de la frontal de l'àrea per fer el 4-1. Martens també s'ha volgut sumar a la rauxa en el seu últim partit com a blaugrana. Amb un cop de cap en ple salt dins de l'àrea petita, la neerlandesa s'ha acomiadat de la que ha estat casa seva els últims cinc anys. La cirereta del pastís l'ha acabat posant la capitana, la reina, Alexia Putellas, que ha signat la sisena i definitiva diana per a les campiones.

La temporada s'acaba amb una superioritat absoluta a les competicions estatals i l'única taca en forma de derrota a la final de la Champions. El triplet confirmat aquest diumenge a Santo Domingo consolida l'etapa d'èxits del Barça femení i és un punt d'inflexió per intentar regnar a Europa.