El Barça s'acomiada del Miniestadi

BarcelonaL'Espai Barça significa futur, i les novetats sovint comporten acomiadar-se de coses passades. La nova joia de la corona de la Ciutat Esportiva és l'estadi Johan Cruyff, funcional i atractiu, i que acull els partits que fins ara es jugaven al Miniestadi, del qual toca acomiadar-se. El club blaugrana ha organitzat aquest dimarts a la tarda un acte de comiat de l'icònic camp de futbol del filial i del femení –també del juvenil A en competició europea.

El mestre de cerimònies ha sigut el periodista de TV3 i Catalunya Ràdio Pere Escobar, que s'ha fet un tip de treballar al Miniestadi. "Vaig començar amb una cabellera com la del Carles Puyol i ara ja soc calb", ha bromejat. Després d'un vídeo institucional, on diferents protagonistes de l'entitat blaugrana vinculats amb el Mini explicaven què havia suposat per a ells l'estadi, ha començat una taula rodona en què s'han succeït les anècdotes (quan en altres èpoques alguns futbolistes posaven Reflex als calçotets i mitjons dels companys) i els records que, per molt que sigui enderrocat, sempre guardarà aquest icònic estadi blaugrana.

L'exjugador del Barça Juan Carlos Pérez Rojo, un dels més veterans de la taula rodona i que va ser a la inauguració del Mini el 23 de setembre del 1982, ha valorat que el filial blaugrana va ser un dels primers equips de la categoria que va tenir un estadi "com aquest". Guillermo Amor ha pres la paraula a continuació i, després de recordar que abans jugaven i s'entrenaven als camps de Fabra i Coats, ha destacat que especial que ha sigut per a ell el mini. "Ara tot va molt més de pressa, però jugar en aquest estadi i arribar al primer equip va ser una gran il·lusió. Em sento un privilegiat, molta gent va quedar pel camí". El vincle d'Amor amb el Mini sempre serà idíl·lic: en el partit d'inauguració de l'estadi, ell, ben jovenet, va substituir ni més ni menys que Diego Armando Maradona.

L'últim entrenador del filial, Francesc García Pimienta, ha recordat amb emoció –ha parlat de "sensacions, olors i sentiments"– la seva etapa com a jugador, primer, i com a tècnic, ara. "La millor manera d'estar vinculat amb el futbol quan ho has de deixar és com a entrenador. A més, he tingut la sort d'estar pràcticament des del 1986 vinculat a aquest club. Com a entrenador es viu de manera molt diferent que com a jugador. Quan ets futbolista només tens ganes de jugar i penses en això. Com a entrenador has d'estar pendent de moltes més coses i tot el dia hi dones voltes". "Quan era petit, la il·lusió era arribar a jugar al Mini. Després ja pensaves en el primer equip", ha afegit García Pimienta, que es va acomiadar del Mini un dia, tot sol, només acompanyat per la família damunt la gespa.

Viky Losada, capitana de l'equip femení del Barça, ha recordat els inicis al Mini, en què molt poca gent les anava a veure, tot i que per a ella era "una gran il·lusió" jugar en aquest estadi. Ara tot això ha canviat molt i Losada ha rememorat grans tardes viscudes al Mini, com "les Lligues guanyades o la classificació per a la final de la Lliga de Campions que va aconseguir l'any passat". La capitana blaugrana, que ara veu com l'equip femení té un vestidor propi a l'estadi Johan Cruyff, ha bromejat recordant que la principal diferència que hi havia quan es canviaven al mateix vestidor que els nois era "les opcions que tenies per escollir quan havies d'anar al lavabo: els nois en tenien dues, nosaltres només una".

Finalment, preguntada per quins principals records s'endurà del Mini, ha volgut parlar de tota "aquella gent que ha contribuït a l'evolució del futbol femení" i quan han aconseguit "omplir" l'estadi. Ara ho estan aconseguit a la seva nova casa, l'estadi Johan Cruyff.