La baixa de Semedo, una sort indirecta per a Dembélé

BarcelonaNelson Semedo s’estarà cinc setmanes de baixa. La sortida del camp del portuguès, amb la mà a la part posterior de la cuixa esquerra i cara de dolor dissabte contra el Girona, quan ja s’havien completat les tres substitucions, es va traduir ahir en un comunicat mèdic: una lesió al bíceps femoral que l’apartarà el pròxim mes de competició i algun partit més. Males notícies per a Ernesto Valverde, que perdrà l’alternativa més física que té al lateral dret ara que l’equip entra en la part més delicada de la temporada. Això obligarà el tècnic a estirar encara més la participació de Sergi Roberto, que ja és un dels futbolistes més utilitzats de la plantilla (ha jugat més de 2.400 minuts) i que, ara, tindrà menys marge per descansar.

Com en totes les situacions, hi ha una derivada de la lesió de Semedo i que afecta, sobretot, dos futbolistes a banda de Sergi Roberto. El primer és Aleix Vidal, que haurà d’assumir una quota de protagonisme en defensa que el tècnic estava evitant donar-li. L’altre és Ousmane Dembélé, que per la carambola d’enviar Aleix Vidal al lateral pot acumular alguna titularitat extra que l’acabi d’ajudar a esclatar.

L’opció d’Aleix al lateral

Semedo es perdrà segur els quatre partits de Lliga (Las Palmas, Atlètic de Madrid, Màlaga i Athletic Club) i la tornada de Champions que hi ha abans de l’aturada de Lliga de finals de març. I és fàcil d’imaginar que Sergi Roberto no carregarà sol amb els més de 450 minuts que es concentraran en 17 dies a partir de dijous. La combinació de factors fa pensar en Aleix Vidal, aparentment més especialista que el mateix Sergi Roberto, tot i que Valverde ha oblidat sovint la reconversió a lateral que li va fer fer el salt de Sevilla a Barcelona, i s’està limitant a explotar-li les virtuts d’home de banda, però en posicions més avançades.

El de Valls va arrencar el curs amb una titularitat atrevida, en l’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid. Va ser un mal dia per convèncer Valverde com a lateral, amb una derrota per 1-3 davant l’etern rival. Des de llavors Aleix ha anat entrant interrompudament, però sempre per actuar d’extrem dret quan l’equip ha necessitat dosis de profunditat i potència en carrera. Només hi ha dues estones en què Aleix Vidal ha tornat a fer de lateral: contra el Leganés, quan va substituir el mateix Semedo a falta de mitja hora, i al final de l’1-1 davant del València a Mestalla. Cap més minut per fer de lateral.

Però ara a Valverde no li queda més remei que tirar del de Valls per reservar Sergi Roberto alguna estona a la banqueta. El dia que sembla més clar és el desplaçament a la Rosaleda en prèvia de Chelsea. De rebot, això allibera la posició en l’alineació que últimament estava ocupant Aleix Vidal com a tercera peça d’atac: contra l’Eibar fa una setmana i en els dies de Copa contra el Celta, l’Espanyol i el València. Aquests seran, amb permís d’Alcácer, Paulinho o André Gomes, els altres candidats a fer de suplement ofensiu per la dreta, els minuts de Dembélé, i seran minuts que vindran molt bé al francès per seguir integrant-se en la dinàmica de l’equip.

Context còmode

Dembélé necessita continuïtat. Ha de cometre més errors, per, contradictòriament, construir-hi els seus encerts, i idealment ho ha de fer quan no se senti examinat en excés. Dissabte, al primer temps, va fallar l’únic regat que va intentar, però després a la segona meitat va sortir vencedor en quatre de cinc duels. Que el partit estigués decidit a la represa també el va ajudar a desbordar millor i generar des de la línia de fons (va fer el doble de bones accions als segons 45 minuts). La mala sort de Semedo pot acabar sent, per fi, la bona sort de Dembélé.