El Barça denuncia greuge amb el Madrid en la sentència dels representants
El club, que presentarà recurs al Suprem, ha de pagar 23 milions a Hisenda per no tributar correctament els pagaments als agents dels futbolistes entre el 2012 i el 2015
BarcelonaLa sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional ha confirmat aquest divendres la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), que va imposar al Barça el pagament de quasi 23 milions d'euros per l'IRPF derivat de les retribucions abonades als agents dels jugadors entre els anys 2012 i 2015. Durant aquells anys, els presidents de l'entitat eren Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. El club, tot i que ja té aquests diners previstos en els pressupostos, encara no haurà de fer el pagament i presentarà un nou recurs, ara al Tribunal Suprem.
En una sentència, l'Audiència Nacional rebutja el recurs presentat pel Barça contra la resolució del TEAC, de juny de 2020. La quantia derivada de la liquidació tributària total va ser de 8.764.118 euros, mentre que, en concepte de sanció, se li va imposar l'abonament de 3.031.893 euros (2012), 4.348.402 euros (2013), 5.172.955 euros (2014) i 1.414.158 euros (2015). Segons explica la resolució, la qüestió de fons és la naturalesa dels serveis prestats pels agents dels jugadors.
El Barça hi ha reaccionat emetent un comunicat en què es mostra "sorprès" per la decisió de l'Audiència Nacional i critica que "no hagi tingut en compte la jurisprudència més recent del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió i de la qual s’han pogut beneficiar altres clubs de futbol en sentències recents per la mateixa problemàtica", fent referència al Reial Madrid. "També sorprèn el divergent criteri de l’Audiència Nacional quan fa pocs mesos una altra secció va estimar un recurs del nostre club en un tema idèntic a l'actual que derivava de la mateixa inspecció amb relació a l'Impost sobre la Renda dels No Residents", afegeix el text, també referint-se al conjunt madridista.
Diferència de criteri entre el Barça i Hisenda
L'administració, d'una banda, sosté que les retribucions pagades pel Barça als representants dels jugadors, atès que presten els seus serveis als futbolistes i no al club, d'acord amb el que s'estableix en el reglament d'agents de jugadors, tenen la naturalesa de rendiments del treball i estan subjectes a retenció en el moment de l'abonament, per la qual cosa el Barça està obligat a practicar i ingressar la corresponent retenció. El Barça, per la seva banda, entén que els imports abonats als agents contractats pel club corresponen a la retribució acordada pels seus serveis prestats a l'entitat esportiva i, en aquest sentit, no cal imputar com a retribució dels jugadors les quanties que corresponen a prestacions de serveis al club.
Una vegada examinades les qüestions plantejades per les parts, l'Audiència Nacional assegura que hi va haver una simulació per part del club. “Dels fets constatats per la inspecció en resulta que els pagaments efectuats pel Barça ho han estat en nom i per compte dels esportistes que són els efectius destinataris dels serveis prestats pels agents, mentre que es dona l'aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel club o representant el club, la qual cosa no s'acredita en cap forma, i la realitat que reflecteixen els documents de l'expedient és contrària a aquestes circumstàncies, perquè els agents representen els jugadors i actuen en interès d'ells. La inspecció arriba a la conclusió que la relació instrumentada entre el Barça i els agents tan sols serveix per donar cobertura als pagaments efectuats pel club als jugadors. Aquesta apreciació és compartida per la sala”, conclou el tribunal.
El tribunal també explica que en la simulació tributària és necessària la utilització d'artificis encaminats a l'elusió impositiva, és a dir, a gaudir d'avantatges fiscals que no corresponen a l'operació realitzada. Es tracta, afegeix, d'obtenir un tractament fiscal del fet imposable i les seves circumstàncies concurrents, més favorable del que correspondria a l'operació real. En el present cas, diu la sentència, “s'aparenta retribuir per part del club a l'agent uns serveis inexistents, quan en realitat s'està abonant part de la retribució al jugador d'aquesta manera, pels serveis que presta al club, amb la corresponent incidència tributària, que afecta l'impost de societats, l'IVA i l'IRPF, distorsionant la base imposable de tals conceptes tributaris”.