Sandro Rosell, absolt després de 21 mesos de presó preventiva

BarcelonaAndreu Ramos és un dels millors amics de Sandro Rosell. D’aquells que es poden comptar amb els dits una mà, d’aquells amb qui Rosell compartia silencis que no es feien incòmodes, amb qui s’escapava per fugir del bullici de la ciutat i la pressió de la feina. Es van conèixer quan l’expresident del Barça va fer la mili a la Seu d’Urgell. Ahir a la tarda, aquest ramader d’Alàs, un petit municipi de l’Alt Urgell, va veure com neixia la Gala, la seva neta. Les bones notícies no arriben mai soles. La imatge de la nena a l’hospital envoltada dels germans i l’àvia, que ahir compartien els grups d’amics i familiars de Rosell, es combinava amb la notícia esperada des de fa 701 dies, el dia que la Guàrdia Civil va detenir l’expresident del Barça a casa seva. Ahir l’Audiència Nacional va absoldre Rosell, Ramos i els altres quatre acusats dels delictes de blanqueig de capital i organització criminal.

La secció primera de la sala penal va determinar que Rosell no va cobrar comissions il·legals ni va blanquejar diners pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol, unes negociacions entre l’empresa ISE i la Confederació Brasilera de Futbol que va dur a terme Rosell a través de la seva empresa Uptrend. “Els moviments entre empreses són fruit d’una activitat real, no per blanquejar [...] No trobem cap retret a les quantitats percebudes [...] No sembla que Uptrend sigui una societat instrumental, utilitzada com a empresa tapadora”, argumenta la sentència. Així, aplicant el principi d’ in dubio pro reo, el tribunal va tirar per terra els intents del ministeri fiscal i la jutge instructora -a partir de les investigacions de la UDEF i la UCO- de provar els delictes atribuïts a Rosell.

Una investigació que va arrencar el juny del 2015, quan el departament de Justícia dels Estats Units va remetre una comissió rogatòria a l’Audiència Nacional. En el marc de l’operació Rimet, que investiga suborns i comissions il·lícites cobrades per alts càrrecs de la FIFA, Rosell hi apareixia per la seva estreta relació amb Ricardo Teixeira, llavors president de la CBF. A partir d’aquest fil es va obrir una investigació a Espanya que va acabar amb la detenció de Rosell i de Joan Besolí ara fa gairebé dos anys. I durant els 643 dies posteriors, fins que va començar el judici i se’l va deixar en llibertat sense càrrecs, l’expresident del Barça i el seu soci van estar en presó preventiva, primer a Soto del Real i després a Brians. Vint-i-un mesos privat de la seva família i amb els comptes embargats. Al tercer dia de judici, però, va poder abandonar la presó: l’escenari era un altre després de les primeres intervencions de la defensa, i fins i tot la fiscalia rebaixava la seva petició, passant d’onze a sis anys de presó.

Un cas únic

Pau Molins fa més de trenta-tres anys que es dedica al dret penal, i ahir va admetre que el que ha “viscut durant aquests dos anys no ho havia vist mai”. Va repetir tres vegades que havia perdut la confiança en la justícia després de la instrucció que va dur a terme la jutge Carmen Lamela, la mateixa magistrada que va decretar el 16 d’octubre del 2017 la presó preventiva per a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. I Molins sap de què parla. Porta la defensa de Santi Vila al judici del Procés, i Jordi Pina, un dels socis del despatx, porta la defensa de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull. La seva afirmació sobre el que ha viscut durant aquests dos anys va molt més enllà del cas Rosell. Amb tot, amb la resolució “valenta” d’ahir va assegurar que torna “a confiar en la justícia” després d’haver-ho deixat de fer.

Al costat de Molins hi havia Andrés Maluenda, l’home encarregat de dissenyar la defensa, la peça clau que ha dirigit un equip de mitja dotzena de persones que han treballat per aconseguir una absolució que ara està pendent del possible recurs de la fiscalia. Precisament Maluenda va ser qui va comunicar a Rosell la sentència. Ahir a un quart de dotze del matí va donar-li la notícia que li acabava d’anunciar un funcionari de l’Audiència Nacional, que va tenir el detall de fer la trucada per evitar que se n’assabentés per la premsa. “Ho tens per escrit?”, repetia l’expresident amb els nervis a flor de pell, encara recelós. Encara no ho tenia, però les paraules del funcionari no deixaven marge a les confusions. El malson s’acabava. La trucada de Maluenda, esperada des de feia dies perquè ja estaven avisats que la sentència sortiria ahir, va desfermar les emocions contingudes. A poc a poc van anar arribant familiars i amics a la mateixa casa on la policia l’havia detingut gairebé dos anys abans. Els germans, la mare -qui més ha patit i qui va rebre la primera trucada del seu fill-, els directius Pau Vilanova i Jordi Moix, i els mateixos advocats van anar arribant per celebrar-ho, per sumar-se a Rosell i la seva dona, Marta Pineda, que també estava acusada i ha quedat absolta.

A casa, just abans de marxar a classe, també hi havia la Maria, una de les filles. A l’altra, la Joana, que viu a l’estranger, li van trucar per dir-li el que feia temps que volia sentir del seu pare: és innocent. “La Marta estava ballant per casa”, explica un dels familiars. Durant tot el dia es van anar repetint trucades al mòbil de la dona -el de Rosell l’hi van incautar i, tot i que ja l’ha recuperat, encara no l’ha activat.

Ahir era dia de celebració, però també de mirar enrere per recordar tot el que ha viscut la família durant aquests últims dos anys. A la Mariona, la germana, la va avisar Rosell mateix cridant “absolució!”. “No entenia què passava, era el mòbil de la Marta i no sabia qui em parlava”, recorda emocionada abans d’escoltar la roda de premsa de Molins i Maluenda, i després de dinar amb els pares i deixar que el seu germà estigués amb la seva dona, un moment de repòs enmig d’un dia d’emocions contínues.

En què ha canviat

“Aquests dos anys han fet del Sandro una persona molt més sensible i carinyosa”, explicava la Mariona. Encara recorda el primer dia que el va anar a veure a Soto del Real. Feia 10 dies que l’havien detingut. Amb el vidre separant-los dins d’un petit locutori, ell va treure mig full amb un esquema sobre les seves empreses. “Va tardar gairebé una setmana a saber per què l’havien detingut”, diu ella. Aquell dia, amb el vidre entremig, “va començar a entendre” el que buscava la jutge Lamela. Aquell 2017 Rosell encara creia que la seva detenció “era un error” que se solucionaria ràpid, i feia broma amb els seus germans sobre els avantatges de la presó: “He perdut panxeta”. Quan va sortir en llibertat, el missatge era un altre: “M’he passat dos anys fotent-me cops de cap contra la paret preguntant què cony he fet jo per ser aquí. I només hi ha una resposta: ser president del Barça”, deia als seus.

Però no va ser un procés ràpid. Rosell ha viscut apartat dels seus durant 21 mesos. Tot i això, el seu cercle íntim l’ha visitat regularment. Josep Maria Bartomeu ho va fer. També directius com Dídac Lee o Pau Vilanova, que durant aquest temps ha vist com el seu amic, que sempre vivia “accelerat” s’ha “reposat” per donar valor a coses que abans potser no en tenien tant, com la foto de la Gala d’ahir.