I Aubameyang, mentrestant, es mor de fàstic a Londres: els apunts en calent de l'Almeria-Barça

BarcelonaSegona derrota del Barça de Xavi Hernández a la Lliga. Quan tot estava a punt perquè els blaugranes aprofitessin l'empat de dissabte en el derbi madrileny per ampliar el marge en el liderat, el futbol va ser capritxós i Murphy va premiar amb una actuació insuficient. A continuació, uns apunts en calent.

Convertir la derrota en un accident. La desfeta a Almeria no és rellevant en la lluita per la Lliga perquè set punts amb el Reial Madrid encara són bastants. Però molta atenció amb la dinàmica d'un equip que està massa acostumat a cronificar les derrotes. L'eliminació de dijous a l'Europa League no pot significar el mateix que la del curs passat a mans de l'Eintracht de Frankfurt. Cal que Xavi i la plantilla treballin la ment perquè les decepcions no facin trontollar l'edifici alt i sòlid que, plegats, han construït sobretot des de Cap d'Any amb la consecució de la Supercopa d'Espanya i un avantatge considerable a la Lliga. D'aquí quatre dies, a Chamartín, comprovarem si la mala ratxa d'aquesta setmana va a més.

El Barça juga al que vol quan està cobert. Considerant l'esforç de fa uns dies a Manchester, i en prevenció de lesions de cara al clàssic de Copa de dijous al Bernabéu, Xavi va donar descans a Araujo i Kounde, els dos futbolistes que marquen el llindar competitiu del Barça aquest curs. Es va notar a la Champions, on les seves absències van pesar moltíssim en el doble (i fatídic) duel amb l'Inter de Milà, i també va passar factura a Almeria, on el conjunt local va imposar-se gràcies a una jugada guanyada per pura contundència. La dupla formada per Eric Garcia i Christensen a l'eix és molt polida en la sortida de pilota, però deixa forats en transició si la línia defensiva està tan avançada com demanen els tècnics. Sense escut, el danès es vulgaritza.

Una jugada que ha sortit malament. Al Power Horse Stadium, els laterals del Barça van ser per a un migcampista reconvertit (Sergi Roberto) a la dreta i per a Jordi Alba a l'esquerra. Val la pena esmentar-ho perquè fa uns mesos la direcció esportiva va fer mans i mànigues per inscriure Bellerín i Marcos Alonso a canvi de la venda d'Aubameyang, que no volia marxar tot i l'arribada de Lewandowski. Ha passat el temps i ja podem concloure que ningú hi ha sortit guanyant amb la jugada. Bellerín ja és fora, Alonso juga més aviat poc, Auba es floreix a la Premier League i el Barça va justet d'alternatives en atac. Quina feina hauria fet el punta gabonès si Alemany i Laporta no haguessin posat els ulls de dòlar quan el Chelsea, avui en caiguda lliure, va trucar a la porta...

Massa semblant al remei de Koeman. Buscant com a mínim l'empat, Xavi va moure la banqueta a la segona part. Van entrar a competir Raphinha i fins i tot el gairebé inèdit Pablo Torre. Però va ser el citat Araujo, un defensa, el revulsiu més escaient per al rupestre pla de joc que el Barça va executar en un context d'urgència: centrades, centrades i més centrades fins a un total de 42. Sense el lesionat Pedri a la recerca de passadissos interiors, els blaugranes es van inflar de penjar pilotes a l'àrea que el central uruguaià, potentíssim en el joc aeri, va rematar amb claredat en tres ocasions. Això sí, l'únic que va saber provar els guants de Fernando amb un xut entre pals va ser el joveníssim Alarcón. Preocupant.