BarcelonaPierre-Emerick Aubameyang sempre ha tingut fama de ser un jugador indisciplinat. Ho sabien els seus companys de vestidor i, esclar, els entrenadors. Tant és així que al Borussia Dortmund, el club on va esclatar com una estrella mundial, sempre l'enganyaven i li deien que l'entrenament era abans d'hora perquè no se'l perdés. Si començava a les 11 h, el citaven a les 10.45 h. O fins i tot abans. "I tot i així hi havia dies que havia arribat tard!", recorda entre rialles Thomas Tuchel, exentrenador d'Auba al Dortmund i actual tècnic del Chelsea. El davanter gabonès potser no era un exemple a seguir fora del camp, però sí un golejador nat al terreny de joc. Una faceta que va valer el seu fitxatge per l'Arsenal. Però a Londres, després d'unes temporades d'esplendor, se li va apagar la flama, novament condicionat pels seus problemes disciplinaris. Fins que al gener va aparèixer el Barça i el va rescatar de l'ostracisme. I, coses del futbol, Aubameyang viu una segona joventut al Camp Nou.
Els dos gols que va marcar diumenge al Santiago Bernabéu confirmen l'encert en un fitxatge rocambolesc que es va desencallar quan faltava un minut perquè es tanqués el termini, i que va generar molta controvèrsia a les oficines culers. Avui que s'ha consagrat com un davanter de primer nivell al Barça, tot són flors i violes. Però als despatxos nobles, i també a la Ciutat Esportiva, molts confessen que es van posar les mans al cap quan van saber que l'Arsenal estava disposat a regalar la que fins feia quatre dies havia sigut la seva joia de la corona. Històricament, els negocis entre el Barça i el club gunner havien sortit malament, llevat d'excepcions comptades com la d'Henry. "Hola de part del jugador acabat", deia amb sorna Auba després del doblet contra el Reial Madrid. Salvant les diferències, el gabonès s'ha convertit en la reencarnació del "que n'aprenguin!" que va deixar anar Joan Laporta el gener del 2004, quan va tancar en poques hores el fitxatge d'Edgard Davids.
Els dubtes amb Aubameyang es van acabar en una setmana
Aubameyang ha caigut dret al Camp Nou. "Sabíem que era un jugador extraordinari. Ara bé, també dubtàvem de quin rendiment podia donar i de la seva predisposició real a ajudar-nos. Els dubtes es van acabar en una setmana", comenten des de l'entorn del vestidor. De la mateixa manera que, mentre hi havia Ronald Koeman, la tensió a la Ciutat Esportiva es podia tallar amb un ganivet, des que ha arribat Xavi sembla que tot faci baixada. No consten –o almenys no transcendeixen– problemes greus entre jugadors i staff, i l'equip viu un moment de joc i de resultats com feia temps que no passava a Barcelona. Amb 32 anys, Auba, que en la seva presentació va dir que venia "per guanyar la Champions", ha pujat al carro i sembla trobar-s'hi més a gust que ningú. "És un regal caigut del cel, un jugador positiu que ha entrat molt bé al vestidor, que s'adapta bé a la idea de l'equip, que genera ocasions, pressiona i té gol... És un exemple per a tots", deia Xavi Hernández després de la golejada contra l'Osasuna (4-0).
Ara bé, malgrat que avui tot són elogis cap a l'entrenador i la secretaria tècnica, convé recordar que el fitxatge que inicialment volia Xavi no era pas Aubameyang, sinó Álvaro Morata, futbolista de l'Atlètic de Madrid que juga cedit al Juventus. L'acord es va trencar perquè els matalassers exigien unes condicions econòmiques que el Barça no podia pagar. I llavors va aparèixer Auba. "Què hauria passat? Ves a saber..., segur que també hauria rendit. Però ara tampoc cal insistir en el tema, no?", apunten des del club amb un somriure entremaliat.
El passat tèrbol que va permetre el fitxatge
En qualsevol cas, és innegable que el fitxatge d'Aubameyang pel Barça no s'hauria completat si no fos perquè el jugador havia partit peres amb el seu entrenador, Mikel Arteta. Primer va arribar tard a un derbi contra el Tottenham, en una temporada en què la seva efectivitat golejadora es va desplomar (de 30 gols de mitjana, a 15). Després va tornar tard d'un viatge personal a França i finalment va trencar el protocol covid per fer-se un tatuatge. Va anar a la Copa d'Àfrica amb Gabon, però va ser apartat per un positiu per coronavirus. També li van diagnosticar suposades lesions al cor. L'Arsenal el va deixar sense el braçalet de capità i el va apartar de l'equip. Volia enviar-lo a un club de l'Aràbia Saudita, però Auba s'hi va negar. Es va quedar a Londres en comptes de viatjar amb els companys a Dubai, on feien un petit stage per refugiar-se de l'hivern anglès. I aquí és on apareix l'interès del Barça.
"Aubameyang se la va jugar l'últim dia de mercat. Volia marxar i va decidir viatjar a Barcelona sense permís del club, només per si de cas. Hi havia el risc que l'Arsenal el multés, però tenint en compte l'historial dels últims mesos, li era més o menys igual", relata David Hynter, periodista del Guardian, que descriu el jugador com un futbolista "intuïtiu, que no hauria arribat on és si no fos perquè s'ha arriscat en moltes de les seves decisions".
Auba: un gol cada 80 minuts
El gabonès pot jugar en les tres posicions d'atac, però Xavi Hernández no pensa en ell com a extrem –posició que ja té ben coberta–, sinó de nou pur. És on genera més perill i on és més determinant. Els números parlen per si sols. En els onze partits disputats fins ara, Aubameyang ha marcat nou gols, i és a només una diana d'igualar Memphis, fins ara el màxim golejador blaugrana. I això que no porta ni dos mesos al Camp Nou. També ha donat una assistència i, havent jugat 716 minuts amb la samarreta del Barça, la seva mitjana és d'una diana cada 80 minuts. Unes dades de crac mundial. L'únic dubte que hi ha, tant al vestidor com a la cúpula esportiva, és saber fins quan podrà mantenir aquests nivells estratosfèrics d'efectivitat.
El Barça va fer un contracte a mida per a Aubameyang. Aquest any renunciava a una part molt important dels seus ingressos, a canvi de recuperar-los en part en el futur. Si bé les xifres no són oficials, es calcula que a l'Arsenal cobrava 350.000 euros setmanals, mentre que al Camp Nou la xifra baixa fins als 100.000. El contracte és fins al 2025, però a Barcelona poden rescindir-lo l'estiu del 2023 de manera unilateral. Això sí, en cas de quedar-se, els emoluments d'Auba es dispararan. D'aquí un any serà el moment de decidir si caixa o faixa. Si es decidís avui, es quedaria per aclamació popular.