El Barça es revenja de l'Atlètic i fa un pas de gegant a la Lliga

BarcelonaLamine Yamal i Ferran Torres, amb dos gols en el temps afegit que van deixar amb un pam de nas el Metropolitano, van culminar una remuntada que val el seu pes en or (2-4). El Barça va remuntar un 2-0 advers a casa de l'Atlètic de Madrid per aconseguir un triomf que pot ser determinant en el transcurs de la Lliga. A la tercera, Hansi Flick per fi va poder superar el Cholo Simeone i ho va fer pagant-li amb la mateixa moneda: culminant la remuntada en els últims minuts en una setmana molt cruel per als matalassers. El conjunt blaugrana és un líder amb fusta de campió.

El Barça va saltar al Metropolitano amb voluntat d'imposar el seu relat. Els primers minuts van ser blaugranes. Durant el quart d'hora inicial, els de Flick van tancar el seu rival a l'àrea. L'Atlètic es defensava amb dents i ungles, replegat, sense cap mena de vergonya d'oblidar-se que a futbol s'hi juga amb una pilota, cedida als blaugranes. La por al cos dels de Simeone la va posar Lamine Yamal, amb una associació preciosa amb Dani Olmo a la frontal de l'àrea que va acabar amb el de Rocafonda trepitjant àrea i enviant una rematada que va fregar el pal de la porteria de Jan Oblak.

Semblava que després d'aquesta primera ocasió no tardaria a venir la següent, acostumats com ens té el Barça de Flick a greixar la seva maquinària golejadora a còpia de generar oportunitats. Al Barça de Flick li agrada córrer per poder fer mal als seus rivals, ser vertical, trobar metres al davant perquè Raphinha i Lamine Yamal es puguin fregar les mans i fer ballar els seus marcadors. L'Atlètic els va negar tot això: els obligava a atacar en estàtic, i va convertir la primera part en un entrepà de pedres per als blaugranes, que es van anar diluint quan anaven caient al parany defensiu del seu rival.

Un entrepà de pedres per al Barça

Alhora que anul·laven ofensivament el Barça, els matalassers anaven traient el cap de la cova. El seu antifutbol tenia premi, se sentien còmodes i s'atrevien a pessigar de tant en tant la defensa avançada blaugrana, amb un Szczesny atent en alguna excursió compresa al latifundi que es generava a l'esquena dels centrals. Amb Raphinha i Lewandowski anul·lats, qui més ho intentava era un Lamine Yamal ben defensat per Reinildo, que rebia les ajudes constants d'un sacrificat Lino. Els equips de Simeone ja ho tenen, això: per molt talent que acumuli a la plantilla, sovint renuncia a jugar la pilota per convertir els seus jugadors en un exèrcit de defenses.

Pedri i Olmo, ben vigilats, tampoc estaven còmodes. Això va dibuixar una primera part espessa, avorrida, en què van passar poques coses i totes les que van passar van ser als darrers minuts i favorables als locals. A tocar del descans, el canari per fi va poder connectar amb Lewandowski a la frontal. El polonès va fer un bon revers alhora que controlava la pilota, però li va sobrar un toc, es va escorar massa i es va anar quedant cada cop amb menys espai i, malgrat que va embocar un xut potent, la seva rematada va sortir llepant el travesser.

Qui marcaria, en canvi, serien els locals. Amb cinc tocs en van tenir prou per fabricar un gol: servei d'Oblak a la banda esquerra de l'atac matalasser, Lino va guanyar el salt a Kounde i va habilitar Griezmann, que va fer una passada genial a un generós Giuliano que va servir el gol en safata a Julián. El pla li sortia de meravella a l'Atlètic, que marxava al descans manant al marcador mentre Pedri demanava cap als seus companys.

A la represa el Barça, després d'una llarga xerrada de Flick al vestidor, va sortir disposat a mossegar. Valent, el conjunt català va avançar encara més les línies, disposat a córrer els riscos que això suposava. L'Atlètic, amb el preuat botí de tenir el marcador a favor, es va dedicar a olorar la sang per llançar contraatacs, amb un Simeone que va donar entrada a Sorloth per potenciar el joc directe dels seus, sabent que trobaria espai a l'esquena de la defensa blaugrana. Flick també va sacsejar una mica la coctelera i va fer entrar Ferran i Eric.

Gol crucial de Robert Lewandowski

De nou, el pla tornaria a funcionar per als matalassers. Sorloth, que ha marcat en tots els partits d'aquest curs contra el Barça, culminaria a plaer un contraatac llançat per Barrios, continuat per Gallagher i rematat pel gegant noruec. L'acció va ser protestada per unes mans prèvies de De Paul, que a De Burgos Bengoetxea se li van escapar, però el VAR no va intervenir perquè la infracció s'havia comès en la jugada prèvia a la del gol.

El partit podia convertir-se en un naufragi per als blaugranes, però el Barça va treure la seva fe i tan sols dos minuts després del 2-0 Lewandowski es va inventar un gran gol. El polonès va abaixar amb el pit una centrada a la frontal d'Iñigo i, molt veloç, va enviar una rematada amb l'esquerra lluny de l'abast d'Oblak. El gol, a poc menys de vint minuts per al final, va ser l'impuls que els blaugranes necessitaven.

Raphinha, desaparegut fins llavors, es va redimir amb una centrada potent al cor de l'àrea que Ferran, murri i hàbil en la desmarcada, va transformar en l'empat amb una rematada de cap plena de fe. En una segona meitat en què passaria de tot, Lamine Yamal va fer un gol en el temps d'afegit –amb fortuna, perquè la seva rematada va rebotar en Reinildo– que era molt més que un gol: era la venjança amb l'Atlètic i pot valdre mitja Lliga. Ferran, just al final, faria encara més gran la ferida fent el quart. El Barça és el líder.

Un pam de nas per als dos Simeone: Els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid - Barça