La gran assignatura pendent de Xavi no s'aprova en un dia: els apunts en calent del Barça-Osasuna

BarcelonaVictòria del Barça contra l'Osasuna a les semifinals de la Supercopa. Diumenge hi haurà un clàssic a Riad per dirimir el primer trofeu del curs. Els blaugranes, que van anar de menys a més, es van imposar amb dos gols a la segona part de Lewandowski i Lamine Yamal. A continuació, uns apunts en calent.

Els ploms fosos. No hi ha millor resum per explicar el moment de joc del Barça que el que encarna Sergi Roberto. Salvador el dia de l'Almeria amb un doblet sorprenent, el capità blaugrana, que acaba contracte d'aquí cinc mesos i no ha rebut proposta en ferm per renovar, és gairebé l'únic futbolista de la plantilla que està rendint al nivell que s'espera d'ell en aquest trànsit agònic i pastós de l'equip des de fa setmanes. Al seu voltant regna l'expectativa no satisfeta amb casos tan silenciosos com preocupants com el de Balde. ¿On ha quedat aquell lateral elèctric que es menjava tota la banda? Si l'any passat tenia cames que compensaven el seu poc tacte a l'hora de centrar, avui directament es passeja amb els ploms fosos.

Més números que incidència. Tornant al barem de l'expectativa, Gündogan s'està quedant a mig camí. Ho està jugant tot en la seva primera temporada al Barça, i els seus guarismes fan patxoca: tres gols i set assistències (l'última contra l'Osasuna). Però encara que tot el que faci tingui sentit, encara que aparegui a camp propi i rival per construir o destruir per pur olfacte futbolístic, la seva incidència en el joc col·lectiu continua sense ser la desitjada (tampoc la de De Jong, diguem-ho d'entrada). Parlem del capità del City campió d'Europa, d'un migcampista dominador que s'emporta 20 milions bruts per curs!

La gran assignatura pendent del Barça de Xavi. Els grans equips es construeixen des del mig del camp. I el del Barça acumula més números i noms que no pas sincronia i complicitats. Fer que Gündogan faci millors els seus companys hauria de ser un must per a Xavi, que si d'una cosa entenia quan jugava era precisament d'això. No s'entén que l'egarenc s'empatolli en rodes de premsa amb l'encert golejador, la intensitat, el pit i els collons i altres explicacions poc elegants. És cert que Lewandowski està rovellat i que João Félix i Raphinha són fitxatges de club, però no hi haurà excusa possible davant del privilegi de disposar de Gündogan, De Jong i Pedri (que no recaigui més) i no construir amb ells un Barça menys opac.

Els canvis serveixen d'alguna cosa. Sense regularitat en el joc, el Barça va trobar la reacció a partir dels canvis que va introduir Xavi durant el partit. Lamine Yamal, autor de la sentència, va millorar l'acceleradíssim (i lesionat) Raphinha; Pedri va sumar pulcritud en la gestió de les possessions favorables i João Félix, de nou castigat a la banqueta, va deixar detalls del seu talent ofensiu quan l'Osasuna buscava l'empat en els últims minuts. Per cert, quan el portuguès estava preparat a la banda, es feien apostes sobre el jugador substituït: s'ho mereixia Lewandowski, però al final va sortir Ferran Torres. Què hauria passat si el polonès no hagués marcat en aquell interval de dubte? El que sí que és segur és que la seva actuació, en aquell moment, estava suspesa.