Un àrbitre sense eines per penalitzar el Getafe i influenciat pel VAR en les mans de Gavi

BarcelonaDes de la instauració del videoarbitratge, el futbol ha viscut una sacsejada pel que fa a la duració dels partits. La revisió de les accions polèmiques requereix temps i, tot i que es guanya en justícia, l’espectacle se'n ressent. Durant els últims dies, el joc efectiu ha sigut l’eix del debat: crea preocupació que dels 90 minuts estipulats, només hi hagi la pilota en moviment una mica més de la meitat. L'últim exemple va ser el Getafe-Barça.

Donant un cop d'ull a les principals lligues europees, França lidera el joc efectiu amb 56 minuts i 18 segons, seguida de la Premier (55:07), la Serie A (54:40) i la Bundesliga (54:27). La lliga espanyola se situa en uns preocupants 53 minuts i 21 segons, a la cua de l’elit. A les competicions de l'Argentina, Colòmbia o Mèxic, el joc efectiu no arriba ni als 51 minuts.

Durant el Mundial de Qatar, el desembre del 2022, la FIFA va anunciar que s'aplicaria un temps afegit ampli per incrementar el joc efectiu. La idea va tenir una bona acollida i la UEFA va decidir prolongar l’aplicació d’aquesta directriu a les lligues europees. El Comitè Tècnic d'Àrbitres espanyol (CTA) va instar els col·legiats a seguir aquesta línia durant la segona volta de la temporada 2022/23 i aquest any ja s’aplica amb totes les de la llei. Medina Cantalejo, president del CTA, sabia que calia posar fil a l’agulla i ha començat a aplicar mesures per capgirar la tendència.

La solució més fàcil ja s’està aplicant: un temps addicional extraordinàriament generós (a vegades excessiu), que afegeix 1 minut per gol, 30 segons per substitució i totes les pèrdues de temps que el col·legiat consideri valorar. A més, també hi ha altres novetats, com no anotar les amonestacions que es produeixin a les acaballes del partit per reprendre el joc amb més celeritat i/o escurçar el temps d’anàlisi des del VAR.

Les queixes de Xavi, quan el problema és un altre

L’entrenador del Barça, Xavi Hernández, va expressar la seva disconformitat amb el temps efectiu del partit a Getafe, però Soto Grado va compensar els minuts perduts amb un descompte molt ampli: 10 minuts a la primera part i 9 a la segona (que finalment van ser 15). Tot i així, la sensació és que durant el partit no es podien trenar dues jugades seguides per les interrupcions constants, per faltes o atencions mèdiques, de l'equip de José Bordalás. En aquest punt, els àrbitres tenen poques eines al seu abast, ja que ni poden avaluar una lesió amb garanties –ja que no són metges– ni poden amonestar als jugadors, ja que la majoria d’infraccions no mereixen targeta. Mala peça al teler.

Tot i així, el Barça es podia haver endut els 3 punts de Getafe: Araujo va caure a dins l'àrea al minut 100. Un penal meridià. Des de la sala VOR, Iglesias Villanueva analitzava la jugada mentre Soto Grado descrivia el que havia vist. Finalment, va enviar l'àrbitre de camp al monitor, però també el va alertar d’una possible mà prèvia de Gavi. És a dir, que quan el col·legiat internacional va recórrer 50 metres per revisar l'acció, ja estava condicionat per l’opinió del seu company.

Revisió insuficient de l'àrbitre en el possible penal a Araujo

Soto Grado va dedicar 10 segons a certificar que la infracció comesa sobre Araujo era clara. Posteriorment, va centrar-se en la suposada mà. El més sorprenent és que va necessitar només 30 segons per decretar la mà de Gavi com a punible. Un temps del tot insuficient tenint en compte que les repeticions que va visualitzar oferien moltíssims dubtes. Calia analitzar molts aspectes: la zona del braç on impacta la pilota, la naturalitat del moviment de Gavi o la possibilitat d’evitar la mà tenint en compte que el rival rebutja l’esfèrica a escassos centímetres. Molts ítems que l’internacional de la Rioja va passar per alt i que requerien una anàlisi més exhaustiva. La conclusió és que va negar al Barça la possibilitat de xutar un penal en l’última jugada del partit.